Si hi ha algú que entengui més que jo, cosa per altra banda gens difícil, que llegeix aquest post, seria d'agrair que pogués contestar algunes de les preguntes que em faig.
Aquests dies s'està celebrant el Saló de l'automòbil de Frankfurt on els fabricants presenten les seves novetats i els cotxes més inabastables per a la majoria dels mortals. En aquest saló totes les marques s'estan posant al dia respecte dels vehicles elèctrics. El mític Porsche ja té el seu model, Taycan, que pot arribar a assolir els 750 CV de potència amb una bateria de ion-liti, amb tecnologia de càrrega ràpida i una autonomia de fins a 450 km, el que requerirà establir, així ho ha dit la marca, una xarxa de punts de recàrrega, en principi per tot Alemanya.
La contaminació a les grans ciutats ha creat la necessitat de facilitar la circulació de cotxes que no consumeixen derivats del petroli, i la limitació de circulació dels de combustió interna que més pol·lucionen. Fins aquí això sembla un tema inqüestionable. Però realment hi ha la necessitat del cotxe elèctric de la manera que s'està plantejant? No és potser més la necessitat comercial de les marques d'automòbils, crear una nova línia de productes per no perdre "pistonada" respecte dels competidors? Ens estalviarem realment la contaminació o simplement la traslladarem de lloc? Estan preparades les nostres ciutats per establir punts de recàrrega per a tothom que no pugui carregar des de casa? O simplement el cotxe elèctric serà un cotxe més, un complement, per aquells que tenen lloc on deixar-lo i carregar-lo, així com de disponibilitat pecuniària per poder-se permetre la despesa?
Cal preguntar-nos com es crea l'energia elèctrica necessària per a la recàrrega? No em valen notícies triomfals com aquelles que de tant en tant apareixen en alguns mitjans; "Alemania ha aconseguit abastir-se durant tot un dia només amb energies renovables". El primer que cal tenir en compte és que en molts aspectes estem a anys llum d'Alemania pel que fa a energies renovables. Per altra banda, aquí i a Alemania, quan no bufa el vent, quan no hi ha sol i quan l'energia hidroelèctrica no és suficient, com es manté la tensió? Amb centrals nuclears que d'entrada no contaminen, si no fallen o peten, o amb centrals que consumeixen combustibles fòssils. No vull imaginar-me una nit de desembre/gener quan més hores de foscor hi ha, un dia que no bufi el vent. Els aparells de calefacció elèctrics estirant de la xarxa elèctrica i els vehicles elèctrics recarregant "a tope". "Mas madera" parodiant els germans Marx, o cosa que és el mateix, més fuel, gasoil, gas o el que calgui cremar per mantenir la tensió, si és que no volem passar fred i que el cotxe al matí estigui a punt.
Les bateries elèctriques que permeten el funcionament del cotxe elèctric estan fetes de materials que cal tractar, cal saber que la seva confecció també consumeix molta energia, que tenen una vida limitada i que són bastant costoses. Que acabaran creant residus que necessitaran més energia per a ser tractats. En aquest aspecte no difereix gaire el tema de què cal fer amb el bloc de motor d'un cotxe de combustió tant per fabricar-lo com per aprofitar el metall un cop en desús No oblidem tampoc que l'energia elèctrica que es crea en un lloc determinat té minves molt importants en la seva distribució fins al punt d'ús.
A les matèries estratègiques, com ha estat durant molts anys el petroli, cal afegir els nous minerals necessaris per a la fabricació de bateries. Tot això portarà a nous conflictes, ja que l'interès de les multinacionals els faran fer "caps i mànigues" per afavorir les seves ambicions. Molts dels llocs d'on s'extreuen els minerals necessaris per a la fabricació de bateries i altres components electrònics són zones en conflicte o països subdesenvolupats. Si fins ara hem viscut conflictes, guerres del petroli, en el pròxim futur podem viure conflictes pels nous materials estratègics, que ja deuen ser, però que ignorem, perquè ningú en vol parlar. Algunes de les reserves més importants d'aquests minerals es troben en països en conflicte latent, cas per exemple de la zona dels Grans Llacs a l'Àfrica d'on ens arriben poques notícies i on, si se sap que les grans potencies, Xina inclosa, cada cop s'hi estan assentant per a defensar els seus interessos. Europa ja no només és dependent del petroli, del gas rus, també ho serà d'aquests minerals.
El cotxe elèctric és la solució a la contaminació a les grans ciutats, però no és la solució a la contaminació. Mentre el sistema econòmic, el nostre sistema de vida, es vagi accelerant, per a benefici d'alguns –que cada cop són menys-, no reduirem ni la contaminació ni l'anihilament del Planeta. La solució passa per maneres més sostenibles de vida. Cosa que a hores d'ara cada dia sembla més utòpica i només a l'abast d'altres minories.
Grans ciutats, com és el cas de Barcelona, poden millorar si augmenta el nombre de cotxes elèctrics que circulen pels seus carrers. També milloraria amb un transport públic eficient de debò i milloraria més si les persones no haguessin de fer grans desplaçaments per anar a la feina o no visquéssim tan apretadets en zones tan densament poblades en les que no hi ha llocs on guanyar-se la vida.
Però el dia que de veritat millorarà la contaminació de Barcelona "serà el dia que els vaixells que atraquen al seu port també siguin elèctrics". No em vull però imaginar, si algun dia això fos una realitat, on aniria a parar "la carbonilla" i altres residus necessaris per fer-ho possible.
15 de setembre 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada