26 de març del 2024

Revolució verda i confluència d'interessos

 

Aquest matí he llegit una article sota el títol de “El cotxe elèctric va camí de convertir-se en una broma encara més pesada”. Resumint: sembla ser que a Holanda tenen problemes amb el subministrament elèctric, cosa que hauria comportat repetits talls de la xarxa elèctrica en algunes zones del país. La causa principal és que la xarxa no dona a l’abast per carregar els cotxes elèctrics i les calefaccions elèctriques que estan substituint les de combustibles fòssils, sense deixar de banda els consums que fins ara eren habituals. A Holanda sembla ser, que a diferència de casa nostra, el percentatge de vehicles elèctrics és molt més elevat, també ho és la proporció de llars que fan servir sistemes de calderes elèctriques i bombes de calor.

El problema que es planteja a Holanda sembla de difícil solució segons s’apunta a l’article. L’operador holandès de la xarxa elèctrica ha informat que la situació comença a ser insostenible. La renovació de la xarxa elèctrica a Holanda, no oblidem un país del “Nord” amb un nivell econòmic destacable, no els és assumible. Per tant, es podria començar a aplicar mesures com l’espaiament de les carregues dels vehicles, ja que en tot cas es prioritzaria el subministrament a llars i Empreses.

L’horitzó de l’electrificació del parc automobilístic, la fi de la producció de motors de combustió pel 2035, la substitució dels sistemes de calefacció i de les  cuines pel 2040... no semblen en aquests moments realitzables, almenys en les dates previstes. Si Holanda no es pot permetre “canviar la seva xarxa”, m’agradaria veure el que es pot fer aquí, o potser si? No oblidem que som el segon país del món amb més quilòmetres de ferrocarril d’alta velocitat i que percentualment és el menys utilitzat pel tràfic de mercaderies i ja no parlem de passatgers. Per això no seria descabellat pensar que la xarxa elèctrica es podés “adequar”, pagant els de sempre. Tot es solucionaria amb un “canon” o  amb un recàrrec a la factura elèctrica,  que beneficiaria els de sempre, Tot plegat aniria molt bé per incrementar el PIB i que alguns polítics podessin treure pit.

El canvi climàtic que ens amenaça, cada dia ens ho recorden a la més mínima ocasió, justifica la presa de mesures però no la pressa amb que alguns ho volen fer. Si bé una part dels països de la UE té alts nivells de riquesa i benestar no és el cas de la resta. Per altra banda, les mesures que s’han articulat respecte del cotxe elèctric probablement s’han fet de manera precipitada. El que passa a Holanda en seria una prova, el que passarà amb la industria automobilística europea que ara ja va a redós de la xinesa en seria una altra.

És curiós que les mesures per combatre el canvi climàtic, aparentment promogudes des de l’ecologisme i assumides plenament des dels partits polítics principalment aquells que s’autoanomenen progressistes però que no són  ni molt menys els únics, estiguin aconseguint una gran unanimitat. Es posen limitacions a la circulació de vehicles a Barcelona, zones de baixes emissions, però també a Madrid. A un lloc mentre governaven el postcomunistes i a l’altre els postfranquistes. Crida l’atenció que tot això sembla ser acceptat “sigil·losament” pel gran capital que suposo deu d’estar veient que “la revolució verda” pot arribar a ser un nou motor de creixement econòmic, un nou revulsió industrial del que obtenir “pingües” beneficis.

Mentrestant el creixement urbanístic sembla haver oblidar el que va passar fa 15 anys. Ciutats on governen les esquerres gentrifiquen els seus habitants a les perifèries. I és així perquè la llei de “l’oferta i la demanda” no té aturador, per molt que el maquillin amb polítiques socials. Els treballadors es van veure obligats a canviar el vehicle que contaminava molt, per una altre que contamina menys i que finalment contaminarà massa i caldrà canviar de nou per una altre. Les llars hauran de fer despeses d’adaptació bàsicament els sistemes de calefacció, però també temes d’aïllaments.  És parla que hi haurà unes condicions per els nous habitatges, però també per les antigues construccions, si aquestes es volen llogar.

Els polítics incapaços de solucionar molts problemes, alguns que ells mateixos han creat per maldestres o per ingenus o  fins i tot per coses pitjors, fan volar coloms aprofitant el canvi climàtic i permetent que els inversors, "el terrible capital", tingui unes noves vies de negoci amb unes grans expectatives. En definitiva els polítics vendran que ens salvem del canvi climàtic i els de sempre s’ompliran cada cop més les butxaques, un “win-win” entre ells dos, els demés quasi segur que hi perdrem. 

26 de març de 2024

 

2 comentaris:

  1. Tens tota la raó. Això és el que els antics en deien "posar l'arada davant dels bous"...i, això sí, pagant sempre els mateixos les conseqüències de la mala gestió dels il·luminats de torn!

    ResponElimina