24 de març de 2010

Patriotisme constitucional


Avui he vist al diari com es tapava, amb un plafó, l’escut franquista de la Capitania militar de Barcelona, i s’hi sobreposava un de constitucional.

Han calgut més de 30 anys perquè es decidissin a fer-ho, però, fixeu-vos, no l’han tret, tan sols l’han tapat!

Això em fa pensar en el patriotisme espanyol, que ara està tapat pel “patriotisme constitucional”.

Es vol inculcar un patriotisme constitucional, és a dir “respectuós”, al que tots els bons espanyols s’hi han d’adherir i trobar-s’hi a gust.

Però en el fons aquest patriotisme ni tan sols tapa el patriotisme casernari de tota la vida. Per això grinyola i per això no és creïble.

Com poden arribar a pretendre que ens sentim a gust amb el patriotisme constitucional si en el fons continuen amb el subjacent?

Com pot ser que els que prediquen el patriotisme constitucional a la que podem ens etziben un guitza? Com poden pretendre que ens fem nostre el que en el fons volen mantenir com exclusivament seu? Sense canviar res del seu ideari!

El patriotisme constitucional és una enganyifa que la majoria dels catalans no creiem i no sentim. Però, curiosament tampoc el senten la resta dels espanyols. El que senten la resta dels espanyols és el patriotisme de sempre.

El que senten la majoria d’espanyols és el patriotisme “del Manolo el del bombo”, el de l’exaltació de la “unidad” i “uniformidad” de la pàtria.

El que senten la majoria d’espanyols és aquell patriotisme que s’afirma menystenint-nos, i odiant-nos.

Vaig sentir dir, no fa gaire, que a l’Austria d’abans de la segona guerra mundial, per a demostrar que un era patriota, calia demostrar que un era una mica antisemita. Doncs, el mateix passa aquí, que per ser un patriota espanyol, constitucional o pre-constitucional, com cal, s’ha de ser més o menys anticatalà.

Per això, per molts plafons que posin, sempre veurem el rerefons d’un patriotisme que per afirmar-se cal que negui la nostra realitat, el nostre dret a existir i a ser catalans amb total plenitud.

Lo constitucional, tapa lo pre-constitucional, però per algú és tan prim, que se li transparenta, i així actua! Amb un patriotisme espanyol desacomplexat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada