13 de gener de 2013

La nova edat mitjana – pobresa, absència de drets i violència




Dues notícies publicades al diari ARA en els darrers dies, aparentment inconnexes sense ser grans titulars, ens confirmen una tendència que darrerament s’està accelerant de manera esgarrifosa.

El passat dijous dia 10 de gener un estudi alertava que el sou dels directius segueix pujant una mitjana de 2.700 euros mentre el dels empleats baixa un mitjana de 200 €. Avui, diumenge 13 de gener, la notícia és que els bancs baixaran un 2% el que paguen pels dipòsits, situant-los al voltant del 2% de rendibilitat. És a dir, amb una inflació que supera de llarg el 3% els interessos bancaris estaran per sota, sobre un 2%, als quals caldrà rebaixar aproximadament una cinquena part que, d’entrada, reté l’Estat.

L’excusa és de nou Brussel·les, la capital d’aquesta Europa de la qual si un dia Catalunya assoleix la seva plena sobirania serem foragitats sense misericòrdia. Bona excusa tenen amb Brussel·les, qualsevol gep que ens pengen als empleats, als assalariats, tenen la coartada perfecta: “Són directrius de Brussel·les”, ens diuen!

Ara fa 40 anys Umberto Eco va escriure un llibre premonitori que es deia Cap a la nova Edat mitjana i sembla que cap a aquesta nova època medieval anem de cap. Una nova era medieval que, com l’anterior, es caracteritza per la pobresa de la gran majoria, l’absència de drets i la violència extrema.

D’aquesta manera aquestes dues notícies, aquests dos flaixos, ens confirmen que els assalariats cada cop cobraran menys. Que encara que aconsegueixin estalviar o tinguin uns estalvis, aquests s’aniran fonent. Quan surtin al carrer cada cop tindran menys drets; d’entrada, en forma de prestacions públiques, però no ens podem ni imaginar fins on l’absència de drets ens podrà fer perdre a la llarga la nostra condició de persones humanes, la nostra dignitat.

Aquesta nova Edat mitjana trobarà el terreny adobat en llocs on en el seu subconscient col·lectiu no ha deixat mai de ser-hi del tot. En llocs com Espanya que han passat del feudalisme a l'absolutisme i de pet al segle XXI. L’Estat espanyol serà un terreny adobat on implementar, enmig de la ja actual misèria endèmica en algunes regions i també en alguns barris de les zones més pròsperes, aquesta regressió en el temps a les èpoques més fosques de la humanitat.

Tot això passa ja i entrarà en un in crescendo mentre els afavorits cada cop tindran més i la distància amb la majoria cada cop serà més gran. Mentre als assalariats cada cop els aniran collant més amb impostos directes via IRPF i indirectes que cada cop graven els articles de més necessitat, entre ells els culturals; anestesiats i ximples! Així volen a les classes populars, encara que això comprometi el progrés de la societat.

Ens haurien de tremolar les cames cada cop que els polítics diuen allò de: “que pagui més qui més tingui”. Colla de gamarussos hipòcrites! Els d’esquerra també o encara pitjor! Que no saben que en aquest país només paguen els que tenen una nòmina o una pensió? Que no han sentit parlar mai de les SICAV que legalment permeten els més rics pagar només un 1% dels beneficis obtinguts? Que no saben que hi ha milers de societats limitades instrumentals, que per no tenir no tenen ni empleats? Que no saben que aquestes societats paguen molt menys impostos que els trams més alts de les rendes del treball?

En el paroxisme de la ximpleria, de la laxitud i de la hipocresia d’aquesta societat feble d’esperit, desinformada i estupiditzada en què ens ha tocat viure ara, per exemple, hem de suportat una campanya de l’obra social de la Caixa. Ens diuen que compten amb nosaltres, ens ho diuen amb una campanya publicitària en la qual participen 2 o 3 subjectes suspectes de tenir comptes a paradisos fiscals o la residència fiscal fora d’Espanya. Això sí! Com que ens expliquen un conte, potser ja és això, que ens anem creient els contes!

La crisi actual. “Les directius de Brussel·les”, la capital d’aquella Europa on em de continuar si o si. La poca vergonya dels nostres dirigents. Permeten que els de sempre, els que debò detenen el poder campin lliures com campaven els indis per les praderies fent el que els ve de gust.

Ens diuen que tots anem en el mateix vaixell, certament! Però aquest vaixell és una galera on cada cop hi ha més remers que cada cop són més maltractats i que cada cop tenen menys. Els privilegiats estan als castells de proa i de popa, castells que cada cop estan més enlairats i distants, mentre per la cossia encara deambulen els que porten el vaixell, els que encara no remen, qualsevol cop de mar o la més mínima inclinació de la nau els pot fer caure a les bancades dels remers. Són aquests la classe mitjana, també la baixa classe mitjana, en la qual durant decennis s’ha sustentat el nostre sistema de llibertats i de justícia, cada cop seran menys i ja se sap que en una societat on uns quants ho tenen tot i la majoria no té res ja no es pot parlar de drets i de democràcia, sinó de tirania i barbàrie.


13 de gener de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada