22 d’octubre de 2016

El Born no és cap mitologia, per això fa nosa!



Enric Juliana va fer fa un parell de dies un twitt com a mínim desafortunat. “El govern Colau s’ha esquivocat en el Born. No es pot entrar a dalt de cavall en el santuari de les mitologies nacionals. Manca finezza”

El Born no es cap mitologia, ni molt menys un santuari. El Born és un jaciment arqueològic al voltant del qual s’ha construït un lloc on recuperar la memòria històrica dels fets del 1714. Els fets de 1714, de bon tros,  no són pas una entelèquia ni un tradició fabulada sobre uns successos  imaginaris. El jaciment del Born és la prova irrefutable del que li va passar a una societat vençuda. El jaciment del Born mostra l’anorreament a que els vencedors, Castella, van sotmetre Catalunya. El jaciment del Born s’ha conservat, s’ha mantingut, perquè entre una sisena part i una cinquena part de la Ciutat de Barcelona va ser desmuntada, arrasada fins als fonaments i aplanada. Quelcom semblant al que Roma va fer amb Cartago al segle II A.C. La demostració de la voluntat inequívoca de arrasar amb el que hi havia per substituir-ho per una cosa nova, començant per les mateixes lleis. En definitiva la Voluntat indiscutible de sotmetre a l’oblit al vençut!

Ara que vivim en una societat sensibilitzada davant els problemes socials, costa entendre com des de determinats sectors, fins i tot des de l’esquerra que es defineix com a progressista, no existeixi una mínima empatia amb el que va passar a Barcelona fa 300 anys. Avui que els mitjans ens desperten les consciències adormides davant els problemes de la gent que perd la seva casa, davant la gent que es desnonada, costa entendre la falta d'empatia davant el que va passar al barri de la Rivera.

Si el jaciment del Born ha arribat als nostres dies de la manera que ha estat recuperat, ha estat senzillament  com a conseqüència de la derrota del 1714. Va ser llavors quan  entre una cinquena i una sisena part de la població de Barcelona va ser desnonada – es van quedar sense sostre-. El barri de la Rivera, situat a la part de llevant de la Ciutat de Barcelona, va ser el que va patir més directament el setge i l’assalt a Barcelona, que es va produir per aquella banda de la Ciutat. Un cop acabat el setge molts dels veïns de la Ribera van començar a refer les seves cases que en major o menor mesura havien quedat afectades pels bombardejos de l’artilleria i els combats. Un cop ja s’havien pràcticament refet, va arribat el "desnonament". Els propis veïns van haver d’enderrocar les seves cases, preservant al màxim els materials per a la construcció de la Ciutadella que havia de tenir encanonada la Ciutat de Barcelona.

Què s’ha trobat al barri de la Rivera que va ser enderrocat i aplanat? Què s’ha trobat en la petita part d’aquest barri que ocupa la superfície de l’actual jaciment arqueològic? En cap cas ni palaus, ni grans mansions. Senzillament les cases de la gent normal i corrent de Barcelona, tavernes,tallers, botigues... El jaciment del Born, la part del barri de la Rivera que ha quedat al descobert, prova palpablement la intencionalitat dels vencedors. Al barri de la Rivera hi va perdre el poble no pas un elit.  Al 1714 no va perdre una classe social front un altre. Va perdre un poble davant d'un altre. Les evidències, els fonaments conservats,  corroboren  el que la història ja explicava, malgrat l’haguessin silenciat durant mols anys. És aquesta realitat, és  aquest relat, el que no quadra amb determinades ideologies. Per això la bufonada que hem viscut aquesta setmana.

El twitt de Juliana parla de la “manca de finezza”, o sia de la falta de tacte. La mateixa falta de tacte que té   molts cops determinada premsa. Mentre altra premsa fa equilibris, d’aquells “ai si la barqueta es tomba”, mentre procuren que en cas que tombi ells caiguin sempre dempeus. Posar l’estàtua de la Victòria i l’eqüestre de Franco al Born diuen que ha estat un error. Segurament! Però hi ha  raons més que suficients per creure en la intencionalitat. I aquí tornem als paràgrafs anteriors on dèiem que el relat del 1714 no quadra, no agrada, a l’esquerra més tradicional.  Aquests volen sobreposar un relat a un altre. Un relat que parla de la lluita de classes, de les esquerres contra les dretes. El relat de la guerra civil i del franquisme. Un relat que els quadra molt més que no pas el relat de la guerra de 1714. No els quadra el relat  d’un país que venç a un altre.  No els agrada el relat que explica que el vencedor un cop ha vençut anorrea les lleis dels vençuts, les seves cases; sotmetent a la seva gent i prohibint la seva llengua,... No accepten un relat que parla d’un poble, de tot un poble, no pas d’una classe social.

Mentre l’esquerra tradicional no vulgui entendre que l’independentisme és un moviment transversal patirem “boutades” com la del Born. Mentre des de determinada premsa, determinats opinadors, es continui pensant que l’independentisme és un tema de mitologies i santuaris, continuarem patint la seva incomprensió i els seus subtils intents de aigualir el Procés.

22 d’octubre 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada