29 de juny de 2017

Un futur independent, molt encara per explicar (II)



Molts cops haureu sentit dir que Catalunya dins Europa és un país petit, comparable en extensió amb Bèlgica -quelcom més de 30.000 quilòmetres quadrats. Si només ens quedem amb aquest detall, segur que acabem amb una imatge molt deformada.

Bèlgica és un país més aviat nord-europeu. Situat front al Mar del Nord i el Canal de la Mànega. Té onze milions i mig d'habitants, pels 7,5 milions de Catalunya. Per cada dos ciutadans catalans n'hi ha 3 de belgues. El seu PIB és més de dos cops el català, o dit d'una altra manera; mentre la renda per càpita catalana se situa al voltant dels 29.000 euros la belga s'acosta als 40.000. Catalunya és un país mediterrani amb un clima i una situació geogràfica oposada a la de Bèlgica. Podríem arribar a pensar en un mirall, mentre Bèlgica té un dels ports més importants del Nord d'Europa, Catalunya amb Barcelona té un dels més importants de l'Europa Mediterrània, però aquí també les similituds són enganyoses.

Bèlgica té una densitat de 370 habitants/Km2 quadrats i Catalunya només 235. Amb el que algú poc perspicaç podria arribar a pensar que encara hi cap molta gent a Catalunya, perquè si Bèlgica que és igual de gran... Res més lluny de la realitat. Bèlgica quant a distribució de la població és un país aparentment molt més endreçat que Catalunya.

A Bèlgica hi ha nou ciutats que superen els 100.000 habitants. A Catalunya n'hi ha deu. La ciutat amb més habitats de Bèlgica és Anvers amb quelcom més de mig milió, que és triplicada en nombre d'habitants per Barcelona. Les grans ciutats belgues estan repartides per tot el territori. A Catalunya 8 de les 10 ciutats més grans es troben en un radi de 30 quilòmetres al voltant de Barcelona. Cal afegir que de les 13 ciutats catalanes que superen els 50.000 habitants sense arribar als 100.000, onze estan també dins d'aquest radi. O sia, els catalans, la majoria, vivim molt més apilonats que no pas els belgues, perquè succeeix això? La resposta està en la geografia!

Bèlgica és un país pla i Catalunya és un país muntanyós. El cim més alt de Bèlgica, a les Ardenes, fa 694 metres d'altitud. A Catalunya més de la meitat del seu territori està per sobre dels 700 metres. A Catalunya hi ha 5 cims que superen els 3.000 metres i 9 que superen els 2.900. Bèlgica doncs és un país eminentment pla. A la zona de la costa, a Flandes, hi ha llocs que estan per sota del nivell del mar i una gran part del seu territori està situat entre els 50 i 200 metres d'altitud. Bèlgica és un país hidrogràficament ric, amb dos rius importants, l'Escalda i el Mosa, comunicats mitjançant sistemes de canals. Les mercaderies que arriben a Anvers ja tenen el seu "eix mediterrani" de sortida, no sols per ferrocarril o carretera, sinó pels cursos fluvials, que els endinsen fins al cor industrial d'Europa; l'eix que uneix el Mar del Nord amb el Nord d'Itàlia. El mateix eix central europeu de comunicacions amb el que, des de la Unió Europea, es vol que es connecti el famós eix mediterrani de ferrocarril. Mentre, Catalunya és un país bàsicament mediterrani que té i tindrà problemes amb l'aigua, ni tenim canals, ni tenim rius navegables i per poc que ens descuidem ni tindrem reserves d'aigua. A més amb la independència, veient la manera d'actuar de l'Estat espanyol, tindrem problemes -s'incrementaran-, malgrat regulacions internacionals, amb el que ara és la conca hidrogràfica de l'Ebre a la qual pertany aquest riu, però no oblidem també el Segre i les dues Nogueres.

Aquesta comparativa ens pot fer donar compte que a Catalunya per culpa de la desídia i l'espoli de recursos ens queda molta feina per fer. Només des d'una República catalana es poden començar a corregir algunes de les deficiències que ens impedeixen mantenir i incrementar el nivell de progrés. Cal abordar els problemes de Comunicacions i els de l'ordenació del territori!

Comunicacions: Barcelona serà el gran port de la Mediterrània si l'aconseguim connectar de manera eficient amb el port de Tarragona, també més enllà amb el País Valencià, i amb Europa. Caldrà fer l'eix ferroviari de mercaderies, però també caldrà adequar les comunicacions per autopista i carretera. A aquest problema, el de les comunicacions, que cal solucionar al més aviat possible, s'afegeix el del territori. Cal impedir que creixi més l'apilonament d'indústries, serveis i població en l'àrea al voltant de Barcelona. Amb unes bones comunicacions es pot arribar a estirar la situació de les zones industrials i logístiques, com també les residencials, però hi ha molt a fer! Com dèiem, ens manquen comunicacions per carretera, però també per ferrocarril. El tan cloquejat transport públic, l'exemple seria els trens de rodalies, amb tan pocs recursos i tan saturats de viatgers, que es mostren cada dia que passa més ineficients. Precisament per culpa de la manca d'inversions que impedeix la seva adequació a les actuals necessitats.

A Catalunya quasi 5.000.000 de persones vivim en una zona que en prou feines supera de poc els 2.000 quilòmetres quadrats. El que fa una densitat d'uns 2.270 habitants per quilòmetre quadrat! Sense unes bones  comunicacions metropolitanes no ens en sortirem. Avui el metro sembla l'única solució factible combinat amb una xarxa de trens/llançadores per a les mitges distàncies. Cal, també, comunicar de manera eficient els polígons industrials. Altres coses que ja s'estan fent o s'estudien semblen experiments, com alguns que es volen portar a terme a la capital catalana. Actuacions que no deixen de ser "folcklorisme ranci" amb una motivació ideològica que els impulsa, però segurament un malbaratament de recursos, que no soluciona cap dels problemes que aquí es plantegen.

Si cal continuar parlant de territori, queda molt per ordenar. Està molt bé que organismes com la Diputació de Barcelona facin parcs naturals a molts llocs, però alguns d'ells han de competir, ara ja, amb zones superpoblades o amb zones urbanitzades ja existents al seu interior o voltants. El litoral està sobresaturat, i també alguns sectors quelcom més a l'interior. L'ordenament territorial és i serà una peça clau pel desenvolupament del país! Cal preservar! I preservar no és només acotar, traçar, una "línia" a partir de la qual ja es poden fer disbarats. Qualsevol cosa mal feta al territori, encara que no sigui una reserva natural o espai protegit, afecta al conjunt!

Les xifres de densitat de població, la geografia ens permeten copsar que en molts llocs quasi no hi cabem. Si un cop esdevenim Estat no som capaços de tractar el país com el que és, una peça molt delicada, no ens en sortirem.

El país ens demana un futur. Un futur  més just per tothom, un futur més endreçat socialment parlant, amb menys desigualtats. Però per fer-ho caldrà també que aconseguim ser un país físicament endreçat. Una país on hi hagi consciència de les limitacions. Un país on no es produeixin espectacles lamentables com el de la passada revetlla de Sant Joan, on es van deixar 19 tones de porqueria a la platja de Barcelona que va caldre recollir a costa de l'erari públic. Per aconseguir tot el que estem dient també ens caldrà, doncs, ser un país conscienciosament educat. Amb la futura república se'ns gira feina! Però si depenem de nosaltres mateixos i dels nostres recursos segurament la podrem fer. És precisament aquest "podrem fer" el que cal explicar, per engrescar a la gent, per convèncer als dubtosos, de manera que estiguin a favor de la futura República catalana.

29 de juny 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada