20 de desembre del 2020

Esclerotitzant Mataró

 


Fa quelcom més d'un any i mig aquest modest "blogaire" ja us parlava en dos posts, avui torno a insistir sobre el tema, sota el títol de MataróCiutat embossada i Mataró Ciutat embossada II (*), dels problemes que la concentració d'habitatges a l'Eixample mataroní i a la seva perllongació natural, seguint el front marítim en direcció a la plaça de Laia l'Arquera, podia causar. El teixit urbà de Mataró amb uns barris densament poblats en forma de corona al voltant de l'Eixample havien tingut de fa anys un esponjament a l'Eixample de Mataró i, a partir de l'inici dels anys noranta, un altre amb la urbanització de la Via Europa i els accessos a la variant de Mataró de l'autopista del Maresme.

Llavors Mataró va quedar diguem-ne tancada, cosida, amb una cremallera que anava des de la plaça de França fins alcapdavall de la Rda. Barceló a quasi a tocar de l'estació de Renfe. Aquest eix dividia Mataró en dues meitats est/oest. El doble eix que formaven el Camí del Mig/Av. Lluis Company i la seva continuació per la Rda. O'donnell, Camí de la Geganta i Rda Alfons X comunicant els dos extrems occidental i oriental de la zona urbanitzada de la ciutat, dividia alhora Mataró en dues meitats, nord i sud. Tots aquests eixos es completaven amb el que representava la Nacional-II al seu past per la línia de mar, al costat de la línia del ferrocarril. En bases a aquests eixos, també els que des del barris permeten accessos a la ronda de circumval·lació exterior, es podia, es pot encara, regular el trànsit en una ciutat que en unes hores determinades registre un gran moviment, ja que molta gent treballa fora de la Ciutat.

La concentració de noves edificacions, les que ja s'estan fent i les que es preveuen estan provocant que l'esponjament, del que al començament parlàvem referint-nos a l'Eixample, estigui desapareixent. Ara Eixample i Centre Històric ja concentren quasi un terç de la població de la Ciutat. L'Eixample, sense tenir en compte el Centre Històric, amb dades de finals de 2017, ja havia superat el nombre d'habitants de Cerdanyola, durant decennis el districte més poblat de la ciutat, i continua creixent.

S'han construït dues noves Torres, amb un nivell més que les seves antigues bessones, entre els carrers Lepant i Sant Agustí, per cert suposo que ratllant els límits de totes les normes urbanístiques; hi ha unes cases del carrer Lepant que "mai més" veuran el sol. S'estan urbanitzant els terrenys de l'antiga Seat. S'està acabant de completar la línia d'edificacions de la Ronda Cervantes entre els carrers Campmany i Solís. S'està urbanitzant l'antic cinema Iluro. Reprèn el projecte de la Torre de 26 pisos al capdavall de la Ronda Barceló, es parla de nou de la urbanització dels terrenys de la JORSA. Apareixen edificis singulars, llegiu de molts pisos, al passeig de Marina, s'estan acabant de completar les construccions a la zona de Can Marot i voltant de la plaça Fivaller, per sota de can Gasol.... Continuen múltiples obres menors a l'Eixample on abans hi havia una casa de cos ara hi ha tres habitatges...


La població que la conurbació de Barcelona foragita va cap a les comarques veïnes, entre elles el Maresme i Mataró concretament. Mentre les comunicacions són les que són i semblen no donar per més i els llocs de feina continuen estant on estan. La torre de 26 pisos de la Ronda Barceló sembla que està a punt d'iniciar-se, obra que havia d'anar lligada a la construcció d'una nova estació de Rodalies, nova estació que d'aquí a deu anys ja en parlarem.

La gent de Mataró, que cada cop en seran més, s'aixecarà al matí i si agafa el cotxe, per baixar fins a l'estació, cada cop li costarà més deixar-lo. Si les sortides Mataró s'estrenyen perquè comencem a fer pintades pels carrers, a la ronda de la República ja han fet un assaig, llavors vindrà algú que dirà que hi ha un trànsit molt congestionat. Els carrils per bicicletes no són cap solució a la circulació, això no és Copenhagen, alguns barris de Mataró ja estan a una alçada considerable. Ja no parlem de si algú vol convertir l'antiga N-II en un passeig. Si això afegim, entre altres coses, que alguns carrers en determinades hores estan tallats per entrades i sortides de l'escola que dificulten l'accés i sortida de la Ciutat, el tema es va complicant.

Ens diran que la solució serà deixar el cotxe a casa anar a peu i/o fer servir el transport públic, però no sempre s'acaba agafant el cotxe per fer trajectes que es poden fer a peu, ni sempre el transport públic arriba a tot arreu, per exemple als polígons industrials.

Potser algú pensarà que per exemple el patinet serà la solució, però clar, quan es reguli el seu ús i es faci complir la regulació per segons on no podrà passar. Ara anar en patinet fins a l'estació de Rodalies i pujar-lo al tren pot semblar anecdòtic, però quan ho facin molts? Els trens són els que són, donen pel que donen i a segons quines hores van molt plens.

Cal repensar molt ben repensada una Ciutat que és per a molts una Ciutat dormitori i que quan sona el despertador són milers els mataronins que es posen cada dia en moviment en una franja horària molt concreta. Segur que no és fàcil, però els que volen governar la Ciutat han de fer-ho, preveure. Ja sé que és molt més senzill pensar a augmentar el nombre de contribuents i en apujar el preu de la Contribució, aquest any vinent torna a tocar? Però com es continuï esclerotitzant Mataró podem tenir un accident bascular, vehicular en aquest cas.

Mataró 20 de desembre 2020

(*)

https://pere-segonsveigcrec.blogspot.com/2019/04/mataro-ciutat-embussada.html


https://pere-segonsveigcrec.blogspot.com/2019/04/mataro-ciutat-embussada-ii.html


Cap comentari: