30 de juny de 2012

L’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió

Els resultats de l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió situa en el 51% els ciutadans que votarien a favor de la independència de Catalunya, mentre en contra només votaria el 21%.

S’observa un desig sostingut i creixent d’independència política. Cal analitzar moltes de les respostes de l’enquesta. Un 55,52% dels ciutadans entrevistats creu que amb la independència milloraria el nostre nivell de vida. Només un 12,84 creu que empitjoraria. Queda clar que la independència il•lusiona i es veu com la millor sortida, fins i tot entre gent que no hi votaria a favor.

Però l’enquesta, entre moltes altres coses, també pregunta als ciutadans quin grau de confiança li mereixen els polítics catalans; demanant-los que puntuïn de 0 a 10, de menys a més confiança. Sobre un total de 2.500 entrevistats , 1066 voten per sota de 5, és a dir el 42,64%. Voten amb un 5 –aprovat justet - 597 o el que és el mateix el 23,88%. La nota mitja obtinguda és 4,39. Un suspens!

De l’enquesta es pot extreure que el poble de Catalunya està cada cop més a favor de la independència, la gran majoria creu que és la millor solució de futur, però, desconfien dels actuals polítics. Per altra banda, els polítics més coneguts són els de sempre. Els líders independentistes són els més desconeguts per a la majoria de ciutadans i això no sembla acabar de quadrar.

Durant 35 anys s’ha produït una situació d’apalancament entre la classe política establerta, un canvi d’escenari els espanta. Parlant clar, veuen perillar el seu status. D’altra banda els partits independentistes, malgrat tot, no acaben de fer forat, o no van més enllà del que representa ERC. Lògicament, fins ara, l’establishment polític actual, els seus mitjans afins, no són aliens a aquest desconeixement. Els que han defensat, de fa temps la independència de Catalunya han estat senzillament silenciats i si en algun cas, quan no ho han pogut fer, se’ls ha vilipendiat i massacrat de forma immisericorde.

A l’independentisme, “per sortir del sot”, per donar-se a conèixer, li ha calgut organitzar actes, a voltes cada cop més imaginatius, que en alguns casos, interessadament, han estat caricaturitzats, presentant als independentistes com una colla de gent peculiar. El que ningú ja pot negar és que l’independentisme, en general, amb la seva acció política ha contribuït a fer adonar a la gent de la necessitat d’un estat propi com a única solució factible. Malgrat tot, l’independentisme no ha estat capaç d’anar més enllà, bàsicament perquè no ha estat recolzat de forma majoritària per l’electorat. Ara, però, el resultat de l’enquesta demostra que tot aquest esforç hauria anat quallant entre la ciutadania, que veu l’independència com a l’opció que els permetria viure d’una forma més justa i més digna.

Ara ens trobem en un punt en que la majoria dels ciutadans “no es troben” amb els seus representants. No portem ni dos anys des de les passades eleccions i la majoria de la ciutadania sembla voler quelcom que la majoria del seu Parlament sembla no atrevir-se a defensar. Cal sortir d’aquest atzucac! Potser no podrem arribar al 2014 i caldrà convocar eleccions, no sé quina altra solució pot haver-hi.

Sense una majoria política favorable a la independència al Parlament de Catalunya, sense la seva proclamació per part d’aquest Parlament, sense el conseqüent procés de negociació amb l’Estat Espanyol, amb la supervisió internacional necessària. Sense tot aquest procés que hauria, un cop conclòs, d’acabar en un referèndum organitzat pel govern de Catalunya possiblement difícilment s’aconseguirà.

Seria una llàstima que aquest estat d’opinió que reflecteix l’enquesta no passes de quelcom anecdòtic, que algú li atribuís un efecte placebo, un efecte desfogament per part d’una ciutadania cansada i fastiguejada amb la situació actual. De moment ja hi ha qui ha fet la seva lectura interessada, dient que de l’enquesta no s’extreu que la majoria de la gent vol la independència de Catalunya. Potser té raó, ja que la majoria de gent va votar opcions no independentistes i davant una nova contesa electoral potser ho tornaria a fer. Cas curiós el dels catalans!


30 de juny de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada