18 de setembre de 2012

No ens ho diu pas a nosaltres, oi Majestat?

L’independentisme català es tan transversal i tan democràtic, tan un exemple a seguir, que fins i tot algú ja comença a beure’n de les seves idees. Fixem-nos en el que ha dit avui Sa Majestat el Rei d’Espanya.

En les seves paraules es nota que Catalunya és l’exemple a seguir “només superarem les dificultat actuals remant alhora”, tal i com va demostrar el poble de Catalunya el passat 11 de setembre, tots a l’hora per la independència, el mateix crit – independència -, la mateixa senyera!

Naturalment som en un moment decisiu per al futur de Catalunya i, per tant, “per al futur d’Europa i d’Espanya”, no pot haver-hi més coincidència de pensament.

Sembla que ja hem aprés que dividits no anem enlloc, per això el poble de Catalunya va ser un clam unitari, mai més caurem en el parany, perquè “el pitjor que podem fer es dividir forces”

Els catalans com a gent assenyada “no perseguim cap quimera”, volem el que tants pobles han volgut i han aconseguit. El que si seria una quimera seria mantenir artificialment la unitat d’Espanya, perpetuant l’espoli i el ‘ninguneo’ del poble català en mans de l’Estat espanyol sense que aquest no digués: ja n’hi ha prou!

I tant que “no cal escodrinyar en les essències”, a la manifestació de l’altre dia no hi havia cap essència pura, ni ningú ho pretenia, per a essències aquests que en viuen de les seves; uniformitzadores i nostàlgiques de passats imperials.

Totalment d’acord en que “són els temps adequats per l’acció decidida i conjunta de la societat en defensa del model democràtic que tots hem escollit”. Bé , ben bé no l’hem escollit del tot encara, però no trigarem a fer-ho i no dubti que ho farem bé de debò.

“El treball, l’esforç, el mèrit, la generositat, el diàleg, l’imperatiu ètic i el sacrifici dels interessos particulars en nom de l’interès general” . Tres dècades de treball, esforç i generositat amb la resta de l’Espanya que ens ha negat el diàleg i la veu, que no ha estat generosa amb nosaltres malgrat el nostre particular sacrifici del propis interessos. Ja és hora que algú ens reconegui el mèrit i ens doni les gràcies!

Catalunya vol la seva plena independència “per superar entre tots les dificultats que avui vivim” que han estat causades molts cops per ens aliens a la nostra societat.

No volem “aprofundir ferides”, ni molt menys que ens tornin a ferir, no hem estat nosaltres els que hem provocat dissensions. No hem estat els catalans els que hem recorregut un Estatut aprovat pel parlament de Catalunya, pel Parlament espanyol i pel poble de Catalunya. No hem estat els catalans els que hem atiat dissensions presentant recursos contra les Lleis aprovades per Parlament de Catalunya. Ningú pot creure a hores d'ara que hem provocat des de Catalunya dissensions per ser les víctimes d’un espoli sistemàtic i d’una desinversió vergonyosa per part de l’Estat que ha compromés el nostre futur i el dels nostres fills i nets.

Estic segur que amb la vostra carta heu tingut present al moment d’escriure-la tot el que aquí es diu. Malgrat tot, es mal interpretarà i es girarà, és per això que Majestat a nosaltres ens podeu escriure sempre que vulgueu, però heu d’entendre que és molt difícil continuar convivint amb els que llegeixen les vostres cartes mal interpretant-les i volen portar l'aigua al seu molí. Per això, la majoria dels catalans volem fer el nostre camí.

Per cert, a molts catalans no els farà res que continueu essent el Comte de Barcelona i que continueu visitant les nostres comarques.

18 de setembre de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada