3 de març de 2013

Aviat farà un any de la Reforma Laboral

Aviat farà un any que es va aprovar la reforma laboral i contra el que preveia el Govern, contra el que preveien innocentment a Europa, o això tots plegats ens volien fer creure, aquesta reforma no ha donat els fruits que s’esperaven. Senzillament perquè no els podia donar.

Va ser una reforma laboral promoguda pel govern del PP, aprovada també amb els vots a favor del CiU. Una reforma a la que s’hi varen oposar els sindicats i els treballadors en general, tant els que varen seguir les accions convocades com els que no les van seguir. Tots en general, tots la varen veure a venir amb por. La Realitat ha estat però més terrible.

La Reforma laboral no ha acomplert de ni bon tros els seus pretesos objectius, que és que algú esperava el contrari? Que és que algú encara no coneix el país i les seves gents? Potser era un reforma laboral que aplicada en un país mes “calvinista” hagués donat el seu fruit, hagués animat la contractació. Però, en aquest? Que cada dia està més desnonat, Déu meu Senyor!

Una reforma laboral que preveu supòsits “estrafolaris” per un país de trampes com és el nostre. Un país on les corruptes sembla que formen part del codi genètic social, un país, de corruptors i corromputs, en el que es crea la sensació generalitzada que qui no és corrupte és per que no pot. En aquest país estrafolari, dieu Estat si us voleu sentir més còmodes, no hi ha lloc per a una Llei com aquesta que ha permès moltes coses, menys el que es suposava que era el seu objectiu; “animar el mercat de treball”.

L’atur en aquest darrer any no ha deixat de créixer. Ara ja no és un atur estructural, que malgrat tot era excessivament alt comparat amb altres països. Ara és un atur alt, molt alt i de debò, que ens ha fet aterrar al trist món de la realitat on vivim. Una país que com una ventafocs qualsevol va arribar a l’hora en que la carrossa se li va convertir en carbassa.

Un país de pandereta, de carbassa i ratolins i de sabates de vidre perdudes que mai ningú trobarà. Doncs en aquest país van i aproven una reforma laboral que preveu que una empresa que cregui que pot arribar a tenir pèrdues, la pugui aplicar. Tot això en un país on ningú controla ni contrasta res de debò, amb una important economia submergida, diner negre i vergonyants amnisties fiscals. També preveu la reforma la seva aplicació per causes organitzatives. És a dir, una empresa amb beneficis, que gira i ven el seu producte amb normalitat i que té un ampli mercat, es venuda a una multinacional i aquesta la pot deslocalitzar per causes organitzatives. Quan dic deslocalitzar no vull dir gaire lluny, tan sols traslladar i centralitzar la seva administració a Madrid.

En un país amb greus dèficits en el transport públic, en un país on el preu de la vivenda després de tocar sostre ara es invendible i continua essent incomprable per a la majoria, més ara que el crèdit no flueix – és aquest un ampli tema, per un altre dia - . Un país, amb unes estructures econòmiques i socials completament diferenciades d’altres que es prenen com a model per fer determinades lleis com aquesta. Un país on s’aplica, en el millor dels casos si l’empresa no tanca, una mobilitat laboral inviable per a molts treballadors de famílies on tots dos treballen. Que han de fer? Separar-se? Renunciar a l’altra feina? Viure amb molt menys? O passar-se el dia a les carreteres o als rodalies? Que en el cas de Catalunya són mortals algunes de les seves infraestructures i decimonònics alguns del seus serveis de transport públic.

Ha estat una reforma laboral que només ha beneficiat a les grans empreses i corporacions. S’han pogut permetre el luxe de fer reduccions de plantilla a més bon preu. També ha servit a algun emprenedor/empresari pocavergonya que ha aprofitat per vendre el que tenia i liquidar a preu de saldo. És una reforma que en cap cas ajuda al petit empresari que vol continuar treballant, perquè aquesta reforma no s’ha fet pensant en les seves necessitats, com cap de les mesures econòmiques, que imposades des de Madrid, afecten al teixit de les nostres petites i mitjanes empreses.

Un any després la reforma laboral ha fet estralls, estralls que cal afegir als que està comportant la crisi i la sensació generalitzada de viure en un país de pillets. Estem arribant a una situació en la que qualsevol persona amb dos dits de seny s’hauria d’adonar que cal prendre determinacions de forma immediata o seran els fets els que crearan l’ocasió perquè els oportunistes, que ara surten com bolets, facin de les seves. De la historia hauríem d’aprendre que en temps convulsos hi ha greus daltabaixos. La reforma laboral ha contribuït en gran mesura a aquesta convulsió, que ningú s’enganyi i que tothom vagi amb molt de compte. No fa gaires dies en Ferran Saez deia en un article a l’ARA: “els corruptes fan fàstic, però els oportunistes fan por”.

3 de març de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada