16 de maig de 2013

Oh Europa!

Estem condicionant la nostra independència a la pertinença a la Unió Europea? Passaria res molt greu si una Catalunya independent no formés part de la Unió Europea? Hem de tenir por d’un possible veto a la nostra pertinença a la Unió Europea? Permetria la Unió Europea una Catalunya independent al marge de la Unió? .... Darrerament ens fem aquestes i moltes altres preguntes similars.

L’Estat Espanyol és incapaç, després de més de 30 anys de “bones experiències”, de qualsevol proposta engrescadora per convèncer a la ciutadania de Catalunya de la bondat de continuar formant part d’Espanya. Utilitza la possible sortida de la Unió Europea de Catalunya, atès que ells ben bé ens diuen que se’n cuidarien que així fos, com una advertència pitjor que la de les set plagues d’Egipte.

Després d’amenaçar-nos de quedar internacionalment aïllats comença a ser divertit veure la cara de babaus que se’ls queda a alguns d’aquests “sesudos tertulianos salvapatrias” quan se’ls fa veure que en cas que Catalunya quedés al marge de la Unió tindrien un greu problema ja que el 70% de les mercaderies les exporten a través del territori català i clar, lògicament, els cobraríem aranzels. Alguns potser si que ja fa temps que ho tenen en compte i per això insisteixen en foradar els Pirineus per l’Aragó

Una Catalunya al marge de la Unió no hauria de ser d’entrada un desastre, tampoc implicaria que no podéssim utilitzar l’euro, tal i com fan ja alguns estats que no formen part de la UE. Sempre sentim dir als nostres polítics que tenim vocació europea. Certament, si algú s’ha manifestat al llarg de la història com a europeista ha estat els catalanisme polític, senzillament perquè les nostres arrels europees són profundes des de l’època en que formàvem part de l’imperi de Carlemany. Al contrari d'Espanya que, amb un notable complex d’inferioritat, durant el segle XX ha mirat sempre cap a Iberoamerica buscant reviure passades glories imperials i també cap als països àrabs amb els que ens unia, segons deien, una “tradicional amistat”. Aquest és probablement el seu projecte polític de debò, ser la porta Iberoamericana d’Europa a través del “Gran Madrid”.

Darrerament hi ha qui ens està dient que la independència de Catalunya podria provocar la sortida de l'euro, però no pas de Catalunya sinó d’Espanya. Espanya es inviable sense Catalunya que comptabilitza camí d’un terç de les exportacions, amb només el 16% d’habitants de l’Estat i amb més del 20% del PIB espanyol. El que passa és que durant tant temps han enverinat l’esperit de la ciutadania espanyola, des dels mitjans, però també des de les institucions polítiques, Govern Central i autonomies, també des dels partits, que ara se’ls ha de fer molt difícil fer marxa enrere, bàsicament perquè Catalunya també ha decidit començar a fer el seu camí.

Des d’Espanya són conscients que Catalunya és el motor econòmic, que les empreses amb seu ha Madrid, el gran Madrid centrípet i predador, no són en la majoria dels casos les empreses productives que generen valor afegit i permeten exportar i equilibrar la balança de pagaments amb l’exterior. Les empreses de Madrid són les empreses de l’economia captiva o els grans oligopolis, bàsicament constructores i empreses de serveis depenents totalment del B.O.E. i del govern de torn amb qui conviuen “simbiòticament” , de “sobres” que ho sabem!

Permetria Europa que una Catalunya independent, un estat dinàmic i productiu, sempre i quan arribem aviat a la independència, quedés al marge de la Unió Europea? És molt poc probable que els estats, molt més poderosos i influents que Espanya, permetessin que les seves empreses amb seu a Catalunya quedessin fora de la UE. En això totes les opinions són pràcticament unànimes.

Però els catalans no ens hem d’obsessionar amb la UE, la nostra veritable obsessió, a hores d’ara, ha de ser arribar a constituir un Estat de Dret propi, dins si es possible, però també fora si es dona el cas, de la Unió Europea. El que hem de tenir totalment clar és que una Catalunya dins d’Europa però sotmesa a l’Estat espanyol va camí del suïcidi econòmic col•lectivament amb Espanya ja que aquesta és incapaç d’aturar el “catalanocidi” que amb tants anys d’invectives i descrèdit premeditat, que tants bons rendiment electorals els ha donat, estant perpetrant. Espanya té la gallina dels ous d’or desplomada agafada pel coll i amb el ganivet a l’altre mà. Un estúpid crim i un conseqüent suïcidi per inanició!

Europa, malauradament, encara és i continuarà essent durant molt temps l’Europa dels estats. Per això tothom preserva el seu poder estatal i els polítics fan carrera política als seus estats, només quan ja estan “jubilats” els envien a Europa. La frase que sovint sentim “que cal aprofundir en la construcció europea” té molt més sentit del que molts pensen. Fora d’Europa també hi ha vida, sobretot per a estats petits i dinàmics. Hi ha estats amb espais econòmics, bancaris i financers, en comú amb la Unió Europea, mitjançant tractats bilaterals; Noruega, Suïssa, Islàndia..., el món no s’acaba a Europa.

També a la Unió Europea hi ha estats que mantenen la seva pròpia moneda, Suècia, Dinamarca, Gran Bretanya, aquesta última és un altre exemple de demagògia que ha donat rendiments notables durant mols anys a la seva classe política. L’euroescepticisme, no és que no hi hagi pas motius, però n’han fet un abús, com els espanyols n’han fet un abús de l’anticatalanisme. Ara als britànics aquest engrescament, cal veure l’incident amb el discurs de la reina en l’obertura de la seva legislatura, els pot sortir car. Realment la activitat econòmica del Regne Unit amb la resta d’Europa és massa important com per quedar al marge de la UE. Déu ser coses d’antics estats imperials, d’una Espanya que ja no pinta res a Europa i d’una Gran Bretanya que ja pinta menys que abans i no vol anar de segona darrera d’Alemanya i de França.

Per això el primer que ens ha d’importar als catalans es constituir-nos en Estat, no capficar-nos tant amb Europa ni amb l’euro. En tot cas, quan tinguem un Estat de ben segur que serà Europa, els seus principals estats, els que possiblement es capficaran amb nosaltres i si no ja ens en sortirem! Pitjor ja no podem anar!


16 de maig de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada