8 d’agost de 2014

Gaza i Pujol, Pujol i Gaza

Dues notícies, dos fets de total actualitat, que des d’aquí no podem ni jutjar, ni aclarir, ni justificar. Dos casos que estan centrant l’actualitat informativa i que com un alt mur no ens deixen veure més enllà.

Tot va ser iniciar-se el conflicte de Gaza, que obria tots els telenotícies, i oblidar-nos de sobte, tots plegats, de la guerra de Síria i de l’estat islàmic de l’ISIL i el seu autoproclamat califat. Tot ha estat esclatar la crisi de Gaza i hem oblidat la crisi d’Ucraïna. Centenars de milers de morts a Síria que ja no compten. Barbaritats pròpies de l’Edat mitjana o de tant sols fa 70 anys i fetes en nom de Déu de les que ja no sabem res. Desenes de milers de no sunnites; poden ser xiïtes, cristians assiris, yazidites..., qualsevol que sigui diferent, massacrats, executats sumàriament, o acorralats a les muntanyes on estan morint de sed i no ens adonem. Dones cristianes esclavitzades i individus amb barbes profètiques fotografiats al costat dels caps tallats dels seus rivals. Fets tots ells que no surten als telenotícies i en prou feines als diaris. En mig de tanta “distracció” qui recorda ja les nenes segrestades a Nigerià per Boko Haram? Per exemple!

Gaza ho tapa tot! Gaza ha estat dies focalitzant-ho tot! I sembla com si ningú sigui capaç de mirar més enllà. Engeguem la tele i sembla com quan anem a l’oftalmòleg: “Posi el cap aquí, miri fixament el punt lluminós i no mogui el cap”. I és que encara estem sotmesos a una tirania ideològica, a un ordre preestablert d’enemics execrables als que cal vilipendiar i si convé oblidar tot els altres “dolents de la pel•licula”. Aquests dies corria un “hashtag” sota el títol de “nojewsnonews”, així de curt, ras i gràfic. Si avui s’ha parlat de nou de l’estat islàmic i de l’Iraq ha estat perquè el president Obama ha decidit fer una intervenció per intentar que alguna de les minories massacrades no desaparegui del tot. Sinó, la notícia haguera estat Gaza, ho ha estat: “ Hamas ha trencat la treva aquest matí i Israel ha respost”.

En un ordre similar de coses ens trobem igual a Catalunya, sembla una segona sessió d’oftalmòleg. Fixem la vista i sobretot, “no mogui el cap i fixis en el en pujol lluminós”.

I així fixant-nos en els negocis del clan Pujol Ferrusola, foscos, segurament irregulars i condemnables, perdem l’autoconfiança i ens esgarrapem els vestís i dubtem de les nostres possibilitats com a poble perquè ens fan creure que ens trobem enmig d’un gran fangar”. No aixequem la vista del “pujol lluminós” i enterrem el procés, perquè Catalunya està condemnada! I a molts de sobte els envaeix el pessimisme.

Coi! Ens oblidem dels eres i la formació a Andalusia, milers de milions estafats. Oblidem en Barcenas, en Fabra, el cas Gürtel.... Oblidem que fa quatre dies va abdicar un Rei amb el gendre i la filla imputats en causes judicials. Oblidem que va plegar un rei que diuen que va arribar al tron amb una ma davant i una altra darrera i que ara té una gran fortuna. Oblidem l’espoli, oblidem que els nostres funcionaris són els únics que no cobren la paga extra perquè ens retenen els cèntims dels nostres impostos. Oblidem les retallades imposades per un estat que ens escanya. Oblidem els clans corruptes de poder i els serveis d’Informació de l’Estat capaços, segons les darreres notícies, de comprar secrets bancaris de forma selectiva per castigar a les “ovelles esgarriades”.

Esclata el cas Pujol i sembla, sents, que molts perden la confiança. Coi si aquest ha estat el primer cop de garrot, en vindran altres!

Pujol s’ha autoimmolat! Per què? Potser es veia acorralat? No ho sabem! El que si sabem és que és just que respongui davant la justícia, com haurien de respondre tots els que han fet com ell. Que aquest fet ha de servir o ajudar a netejar, doncs potser també! Convergència que ja està fent un canvi ha d’aprofitar per acabar de fer net. La reacció del partit ha estat correcta en quant que ha fet plegar i deixar les seves prebendes a Jordi Pujol.

Pujol s’ha fet a ell mateix una “voladura controlada”. Amb quina finalitat? Tampoc ho sabem del cert. Algú diu que amb això ha torpedinat el procés; que aquest és el seu darrer servei a Espanya. Però i si ho mirem en positiu! I si aquest ha estat el darrer servei a Catalunya? Que l’acció de Jordi Pujol sigui el darrer servei a Espanya o a Catalunya no depèn d’ell. Depèn de l’actitud positiva amb que el poble de Catalunya fixi l’objectiu en la seva llibertat nacional. Una llibertat nacional que no serà plena si de pas no ens permet una regeneració social i política de manera que clans com els Pujol_Ferrusola només puguin actuar de forma legal i transparent.

8 d’agost de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada