1 de febrer de 2015

Mataró, llibreries i papereries dels seixanta i dels setanta. - Mataró anys seixanta -

A finals dels anys seixanta i començaments dels setanta hi havia al centre de Mataró un significant nombre de llibreries, papereries i llocs de venda de premsa. La majoria al voltant de la Riera. Llibreries i papereries avui pràcticament desaparegudes.

Llocs on els que llavors estàvem en edat escolar compràvem cromos i tebeos. També, però, tots aquells útils escolars que necessitàvem, dia si i dia també, per desesperació dels nostres pares que havien de gratar-se la butxaca. Quan no era el tub de goma d’enganxar, era un bolígraf, sinó una cartolina o una làmina per dibuixar, quan no era algun llapis o colors que faltaven.

No hi havia llavors, com ara a moltes escoles, la quota de material que permet que segons l’activitat i les necessitats els nois i noies rebin el material adient a la tasca programada. Era, en aquells anys, un temps d’un degoteig econòmic constant. Temps d’anades i tornades a les llibreries i papereries.

Al centre de Mataró i just davant de l’Ajuntament hi havia Ca l’Abadal. La recordo com un lloc de venda de premsa i on comprava cromos; va ser una de les primeres que vaig veure tancar i la recordo d’una manera molt més difusa. De les col•leccions de cromos d’aquella època la que es va fer més famosa va ser la del “Vida y Color”. Un àlbum que va acabar fent quasi tothom. Els dissabtes al matí a la plaça de les Tereses, llavors “De los Caidos”, cantonada amb el Torrent, llavors “San Rafael”, es trobava la gent per intercanviar els cromos repetits d’aquella col•lecció. Devia ser cap el 1966.

També davant l’Ajuntament i una mica més amunt de Ca l’Abadal hi havia, en certa manera, la seva antítesi. “La Comercial Papelera”, coneguda com a can “Rancho Cordero”, no sé si eren els cognoms del seu propietari, un senyor al que recordo ben abillat darrera el taulell, que sempre parlava en castellà. Era una llibreria i papereria que es trobava just a la cantonada amb el carrer St. Josep. Tenia sengles vitrines de vidre a l’alçada del llindar on s’exposaven els llibres de les editorials Bruguera, Plaza i Janés...; bàsicament edicions en format econòmic i també revistes i tebeos; el “Pulgarcito”, el “Tio Vivo”, el “DDT”, les aventures del “Capitán Trueno”..., . Als aparadors interiors hi havia objectes de escriptori; plomes estilogràfiques d’una cert luxe, llibres en edicions més acurades i objectes de regal, fins i tot algun inefable “monjo del temps”. A l’interior, un taulell en forma de ele amb la base al fons de la botiga i en paral•lel al carrer, on tenien la premsa diària. Allà recordo haver comprat el meu primer diccionari, un petit Iter Sopena, amb pàgines color marró clar i llom vermell.

A l’acera d’enfront, més avall de l’Ajuntament hi havia can Pi, regentada per dos germans, d’aspecte físic molt diferent, almenys així els recordo, un era calb i amb les formes del rostre més aviat arrodonides, l’altre més prim amb el rostre més allargat duia bigoti i havia conservat el cabell. A l’entrada calia baixar un o dos graons, ja que el nivell de la llibrera era per sota del de la Riera. A can Pi també hi havia moltes de les novetats en llibre econòmic i un munt de revistes , també era papereria, llibretes, recanvis de llibretes d’anelles, bolígrafs de les marques corvina, bic, inoxcrom... També es podien fer encàrrecs de llibres que recollien a Barcelona un cop per setmana.

Més avall baixant la Riera, llavors oberta a la circulació en sentit ascendent, on encara eren visibles els rails del tramvia, girant a ma esquerra s’entrava al carrer de Barcelona. Obert així mateix a la circulació amb un empedrat grisós i gastat per anys i any d’ús i amb unes aceres estretes. En pocs metres s’arribava a la papereria i impremta Minerva. Lloc on s’anava a comprar material de dibuix i on també recordo que junt amb el meu company d’escola, en Salvador, compràvem altres “exquisideses” amb els cèntims que no ens havíem gastat el diumenge. A la Minerva ens fèiem amb minerals, cada un d’ells en la seva capsa de plàstic de color marfil i tapa transparent. Minerals, al mòdic preu “d’un duro”, que normalment compartíem previ passar per casa seva on els trencàvem en dos trossos, sobre un vell banc de taller de fusta, amb un precís cop de cisell per evitar engrunar-lo.

Al capdavall de la Riera s’obria la plaça Santa Anna. Just a la confluència amb la Muralla de Sant Llorenç, al costat on llavors hi havia uns lavabos públics, es trobava el quiosc de premsa, subsidiari de la llibreria de can Tria – Avui dia en subsisteix un a l’altre extrem de la plaça, que també em sembla relacionat amb la mateixa família. El quiosc era metàl•lic, de colors blanc i verd, tenia una forma decagonal, si no em descompto, irregular i més havia allargassada. A cada una de les cares hi havia la corresponent vitrina excepte les obertes a la venda on s’apilonaven els diaris del dia. A les vitrines hi havia exposats llibres, molt sovint les novetats , moltes d’elles en edició econòmica. Exemplars de novel•les i llibres d’assaig històric; “libro amigo de Bruguera” col•leccions “ Reno” i “Documentos” de Plaza i Janés”... Recordo, entre d’altres, el llibre “Arde París” d’en –Dominique Lapierre i d’en Larry Collins de la col•lecció “Documentos”. Potser perquè per aquells temps s’havia estrenat la pel•licula i el meu pare m’hi havia portat a veure-la, lògicament em vaig “perdre” i la vaig haver de tornar a veure de gran. També recordo els llibres basats en còmics de la Warner amb en Bugs-Bunny, “El pato Lucas”, en Porky, l’Elmer, “El demonio de Tasmania”... Eren uns llibres petitons, meitat il•lustrats i meitat text, amb aventures d’aquests personatges. Recordo que Pressionant amb el dit polze la part superior dreta de les pàgines i deixant passar els fulls ràpidament es mostrava una imatge animada.


Ja quasi al Capdavall de la Rambla, la continuació natural de la Riera, baixant a mà dreta trobàvem la llibreria i papereria de Can Tria, amb grans aparadors, el de més amunt habilitat com a post de venda de premsa. Era una llibrera espaiosa, amb taulells a banda i banda i un altell. Hi havia tot tipus de material d’escriptori, així com una gran quantitat de llibres, molts d’ells profusament il•lustrats i en edicions força refinades.

Al càrrec Sant Josep, venint de la Riera i abans d’arribar a la plaça de les Tereses hi havia Can Terra. Tenia un aparador que donava quasi a nivell de carrer. De color entre blavós i grisós no era gaire gran. Recordo, que per la meva alçada de llavors, era un pel massa elevat. A l’interior un taulell, perpendicular a l’aparador i allargassat fins al fons de la botiga, on s’apilaven revistes i diaris, que també els trobàvem més endreçats en prestatges enfront. De l’aparador, un xic eclèctic , d’aquesta llibreria m’ha quedat el record de la goma d’enganxar que més d’un cop hi havia anat a comprar el mateix que alguns altres productes habituals per a “les manualitats” de l’escola. Pel que fa al “Pegamento” llavors bàsicament tot es reduïa a dues marques; el “pegamento Imedio” i el “Uhu”, també algú feia servir la goma aràbiga de la casa Pelikan que es venia en potets de vidre amb una espècie de pinzell aplicador.

A la Riera, a l’acera de la Ajuntament una mica més amunt i fent cantonada amb el carreró d’en Pedró hi havia Ca l’Àlvarez, tenia una petita entrada, vestíbul, amb tres petits aparadors on hi havia bàsicament objectes d’escriptori. Tenia una altre aparador, en el lloc que possiblement hi havia hagut una finestra de l’edificació , obert al carrer i a nivell de la façana. Les dimensions eren reduïdes, amb un petit taulell a l’interior. Bàsicament s’hi trobava material d’escriptori i papereria.

Al capdamunt de la Riera, i ja al càrrec d’Argentona, a l’entrada de la primera galeria comercial de Mataró, oberta en els baixos d’uns edificis de pisos construïts per la Caixa de Mataró, les galeries Laietanes, es trobava can Màrquez. Negoci regentat per un matrimoni, ajudats per la filla i més endavant pel fill, els quals acabarien seguint el negoci finalment en dos locals, avui encara actius, un d’ells pràcticament al mateix lloc on hi havia el Can Màrquez de llavors. A Can Màrquez hi podies trobar, llibres, material de papereria i escriptori, revistes i diaris. El recordo com el lloc on compràvem segells de col•lecció amb algun company d’escola. Quedàvem embadalits i no paràvem de remenar i remenar, al final manava la butxaca i les ganes de tenir-ne molts i el més exòtics possibles. Deixàvem de banda, doncs, les series ben presentades, menys econòmicament accessibles, i acabàvem adquirint aquells sobres on se’ns anunciava més de cent o dos-cents segells de tot el món, tot un “idem” al nostres ulls per descobrir! Amb algunes d’aquestes adquisicions vam acabar trobant-nos amb segells de llocs i països exòtics que llavors “no existien”, perquè no coneixíem, o en alfabets, que també desconeixíem i que ens semblaven força estranys.

Un món, el de les llibreries del centre de Mataró d’ara fa ja més de quaranta anys, que es va anar consumint i acabant durant els setanta i els vuitanta. Per als amants dels llibres el seu lloc fou ocupat progressivament per la llibreria Cap Gros , al Torrent, i després per la llibreria Robafaves, primer al carrer Santa Teresa i després al carrer Nou, un altre “món” també avui ja malauradament desaparegut.

1 de febrer de 2015


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada