27 de gener de 2015

Mataró 27 de gener de 1939

Ahir dia 26 va fer 76 anys que l’exercit franquista va entrar per la Diagonal de Barcelona i que el general Yagüe, el cap militar responsable de la ferotge repressió a Badajoz al 1936, es passejava pels seus carrers.

Des de feia dies una corrua de cotxes , camions, carros i gent a peu havia enfilat el camí de la frontera, molts d’ells van passar per Mataró, la carretera llavors travessava la ciutat. Els mataronins, que llavors no fugen, són testimoni d’una inacabable desfilada de gent derrotada que carrega amb les pertinences que pot dur al damunt.

Les autoritats republicanes i els dirigents polítics locals a excepció de qui havia estat alcalde el 1936, Josep Abril, fugen de la ciutat. Josep Abril un cop detingut serà sotmès a judici sumaríssim per les autoritats franquistes i afusellat al camp de la Bota entre Barcelona i Sant Adrià al més de març de 1939.

El dia 27 de gener Mataró era una ciutat oberta, l’exèrcit republicà havia marxat, malgrat que encara hi havia alguns efectius republicans als límits amb Vilassar. Forces republicanes de la brigada comandada per Líster que cap al migdia acabarien volant el pont de la carretera sobre la riera d’Argentona i que després es retirarien, passant de llarg de Mataró, a una línia defensiva que anava des de Caldetes fins al Montalt.

Durant el matí es produeix un buit de poder que molts mataronins aprofiten per assaltar els magatzems on les autoritats republicanes tenien el menjar que es repartia racionadament.

Com és habitual en un més de gener el dia és gèlid. Les privacions de la població desproveïda, a causa de la guerra i la situació crítica de la república, ha fet que la gent, de fa molt, passes gana i fred.

Entre els mataronins que es dirigeixen al garatge d’en Pau, un dels magatzems que acabarien essent assaltats aquell matí, dos joves bessons rossos i espigats de 17 anys que durant les darreres setmanes no s’han fet gaire visibles per no ser reclutats al darrer moment i enviats al front. Han passat moltes privacions, com quasi tothom.

Allà, al garatge d’en Pau, tothom arreplega el que pot. Els dos germans agafen un sac buit i l’omplen amb tot el que tenen en aquell moment a l’abast, bàsicament llegums, i el traginen cap a casa.

A la taula del menjador hi ha feina per hores, cal destriar els cigrons de les llenties i dels fesols.

Al migdia els falangistes i altres afectes al règim que estaven a la clandestinitat s’han anat fent amb el control de la ciutat i han alliberat als que estaven tancats a la presó. A primera hora de la tarda la gent ja circula pels carrers esperant notícies i l’entrada de les tropes franquistes.

Cap a mitja tarda, abans no es fa fosc, entren a Mataró tropes italianes de la divisió Littorio i també ho fan contingents de tropes marroquines i “nacionals”. A la plaça de Santa Anna i els seus voltants queden aparcades les tanquetes italianes i la resta de vehicles militars.

Al matí del dia 28 els dos germans bessons encara no han acabat de triar el llegum , tenien una part separada al damunt de la taula del menjador quan de sobte s’escolta soroll d’avions, trets, explosions i trencadissa, tot molt a prop. Els dos germans salten sota la taula, aquesta cau i tot el llegum va per terra. L’explosió i la trencadissa ha estat pràcticament al costat de casa. Dues veïnes, mare i filla, han mort a causa d’una ràfega o explosió .

Ha estat el resultat d’un dels darrers atacs de l’aviació republicana que tenia com a objectiu la concentració de tropes i vehicles italians a la plaçà de Santa Anna i a la Rambla de Mataró.

A partir d’aquell dia s’inicia a Mataró, igual que a la resta de Catalunya, una llarga nit en la que la gent que ha quedat sobreviurà de la millor manera possible. La repressió durarà encara molts anys i molts mataronins patiran presó, alguns seran afusellats, i la gran majoria patirà misèria.

27 de gener de 2015




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada