22 d’abril de 2015

La costa del veïnat de Mata a Mataró

Des de la Riera de Sant Simó, al límit de la ciutat per llevant, fins a prop del Torrent de les Bruixes ja al terme de Llavaneres s’estén la costa del veïnat de Mata de Mataró. Són aproximadament tres quilòmetres de litoral a redós de la via del tren i la carretera Nacional-II.

La via del tren, que es va desdoblar a finals del setanta, és a petar d’ones durant quelcom més més de la meitat d’aquesta distància. Des de la Riera de Sant Simó i durant aproximadament un quilòmetre i mig es conserva la platja fins a l’alçada de l’Hotel Castell de Mata. El fons marí però ja comença a ser rocallós abans d’arribar al fortí de la guerra civil que hi ha una mica més enllà de cal Pilé. Cal Pilé era una antiga casa amb un anunci de “Martini” pintat a la seva paret que era visible venint de Mataró. Casa que ja fa molts anys va desaparèixer i on més endavant va haver-hi un camp de futbol. A partir d’aquest antic fortí, on acaba la platja amb manteniment per part dels serveis municipals de Mataró i fins al següent fortí a l’alçada on el torrent dels Saumells arriba a mar, la platja, ja molt estreta, es manté més o menys estable en funció dels temporals i les minves quan hi ha calma i altes pressions.


El torrent dels Saumells passa just pel costat de les instal•lacions de l’hotel Castell de Mata, i es utilitzat al seu pas per sota la carretera i la via del tren com a accés a la platja. Als anys seixanta a aquest sector de costa hi havia unes quantes casetes de fusta, usades a l’estiu com a casetes de bany amb el seus petits tancats i jardinets.


Des de la Riera de Sant Simó i fins als fortins esmentats, quan la via del tren a partir de Mataró era única, hi havia hagut un corriolet que quedava sobrealçat respecte de la via del tren, damunt el talús que separava la sorra de la platja de “la terra ferma". Al llarg d’aquest corriolet hi havia atzavares que donaven un característic perfil a tot el recorregut. També es trobaven infinitat de nopals o com sempre n’hem dit per aquí figueres de moro. El corriolet servia per aproximar a la gent a les platges que quedaven més enllà de la ciutat i on no desembocava cap claveguera. Front cal Pilé i sobre de la sorra hi havia dues construccions, els “Esplai Mar”, que eren dos edificis on podien canviar-se els banyistes, un per els homes i un altre per les dones degudament separats i construïts a distància l’un de l’altre. Després del desdoblament de la via ja fa més de 30 anys, ben poca cosa queda de tot plegat. Els edificis dels “Esplai Mar” van caure en desús i un cop abandonats els temporals els van acabar arruïnant i el corriolet va deixar el seu espai a la segona via. Les úniques edificacions que semblen impertorbables són els búnquers de la guerra civil que resisteixen el pas del temps i l’embat de les onades.

Ara en absència d’un corriol, amb l’ús, s’ha acabat fent un caminet just al costat de la via del tren. Ja s’han esmentat els dos primers bunkers, el de cal Pilé i el de l’hotel Castell de Mata, fins arribar al límit del terme de Mataró, encara, però, en queden dos més.


Just passada la riera dels Saumells la línia de la costa gira pràcticament fins a quedar quasi totalment orientada al sud. Una mica més enllà a l’alçada d’on hi havia el restaurant “El Delfin” es travessa el Torrent Forcat. Com el seu nom indica, recull aigües de dos àmbits, per la part de Ponent de les rieres de Vallveric i de la dels Vidals que neix per sota de Can Flequer, ambdues conflueixen a l’alçada de la urbanització de can Quirze. Per la part est el Torrent Forcat és la continuació del Torrent del Castell. Ambdues vessants del Forcat conflueixen a l’alçada del Turó del Castell de Mata o d’Onofre Arnau i segueixen fins a mar pel costat d’aquest Turo que dona a la ciutat de Mataró. Cal dir però que amb les construccions i autopistes, molts cops l’aigua acaba passant per on pot, també, lògicament, per les torrenteres i rieres esmentades.


A l’altre canto del Turo d’Onofre Arnau hi ha la Riera de Mata que recull les aigües a l’alçada de St. Martí de Mata a tocar del capdamunt de la serralada litoral, passa pel costat de can Tria, on hi ha una torre fortificada dels segles XIV/XV i ja a tocar l’autopista se l’uneix al Torrent de Sant Miquel que baixa, com el seu nom indica, de Sant Miquel de Mata. La Riera de Mata continua fins al mar per la part de Llevant del Turo d’Onofre Arnau on se li uneix per l’esquerra el torrent de la Bruixa. Tot plegat arriba a la costa just a la rotonda d’accés a l’autopista des de la N-II, on entre l’any 1973 i la meitat dels vuitanta va haver-hi la discoteca “Experience” al capdavall de tot tocant a mar hi ha un altre búnquer de la guerra civil, bategat per les onades, però arrecerat en certa manera per les formacions rocalloses on peten les onades i que molts dies són visibles just per sobre el nivell de l’aigua, sobretot quan hi ha minves a causa de l’anticicló, fins al punt que en determinats llocs es formen petites platges que són engolides de nou pel mar al primer canvi de temps.


Una mica més enllà, seguint en direcció Llavaneres, a peu de carretera hi ha un bloc isolat d’habitatges i un negoci de desballestament de cotxes. L’edifici d’habitatges, com si voles reivindicar la seva condició de mataroní, te esgrafiada una imatge de la Coca de Mataró; una de les miniatures navals més famoses del món. Uns centenars de metres més enllà la darrera riera de Mataró, la de Vallgiró, que en la seva part superior rep el nom de Torrent de Vallverdera, aquest recull les aigües a l’alçada de Canafort i de la carretera de Mata a límit del terme municipal de Llavaneres. La arribada de la riera de Vallgiró al mar coincideix amb un altre búnquer de la guerra civil. El pas del torrent per sota la carretera i la via del tren és utilitzat per els estadants del Càmping Barcelona per accedir a la línia de mar. Passat el Càmping Barcelona hi un camí que mena a can Dorda des de la carretera i una mica més enllà el terme municipal de Mataró s’acaba just abans d’arribar a una benzinera.

Malgrat el poc espai que queda entre la via del tren i on peten les onades- Malgrat que de quan en quan ADIF neteja els vorals de la via. Doncs, malgrat tot plegat, la natura s’aferra desesperada al poc espai que li queda. Per això fent el recorregut per la costa del veïnat de Mata a tocar de la via es pot observar de tot una mica, fins i tot pots arribar a quedar tan abstret que ni sentis el brogir de la circulació de la carretera o en prou feines t’adonis que passen els rodalies fins que ja els tens quasi al costat.


Cada dia, pel matí, es veuen petites embarcacions, amb un parell de tripulants com a màxim, feinejant a pocs centenars de metres de la costa.
Plantant o recollint les xarxes. Tampoc es estrany veure una boia que ens indica la presència d’algú que està practicant la pesca submarina. Podem observar les gavines, però també algun Corb marí – cormorà-.
Als pocs espais que queden creixen les plantes remeieres fins a tocar la sorra i en primavera omplen de color els vorals de la via. Els canyers isolats aprofiten les zones més humides on els torrents i rieres els deixen la humitat suficient. També hi ha alguna figuera, resta d’alguna de les casetes que abans hi havia arran de mar. De pites malauradament poques, alguna tard o d’hora florirà i ens mostrarà la seva flor, la flor de l’atzavara alta i majestuosa, just abans de morir. La costa del Veïnat de Mata és un petit món, però el que és més important és que és l’únic espai, de tant sols tres quilòmetres, on encara els horts i les terres de conreu s’ensenyorien, com abans ho feien al llarg de quasi tota la costa del Maresme. Costa avui colgada pel ciment de les edificacions.

22 d’abril de 2015

Entre les plantes arbustives i remeieres que es poden observar a tocar la línia de costa: Pèsols bords, jonces, corretjoles, pites, calcides, botges, malves, roselles, ravenisses, pastanagues bordes, lletsons, veses, margalls, civada borda, llengües de bou, caps blancs, cascalls marins, ...

1 comentari:

  1. T'has oblidat del Camping Costa de Levante, que estava al costat de l'Experience i el desballestament. El bloc de pisos quasi formava part del camping com apartaments de lloguer.
    El Camping Barcelona abans es deia Pins Mar (si no recordomalament)

    ResponElimina