4 d’agost de 2015

Independència malgrat els mitjans de comunicació

Aquests dies circulaven informacions sobre quines televisions es veien en funció de l’opció política escollida. Majoritàriament els votants de CDC, ERC i la CUP es decantaven per TV3, mentre els votants socialistes ho feien per Tele5 i els de l’entorn d’Iniciativa ho feien per la Sexta. No m’han arribat comentaris sobre per qui es decanten C’s i el PP, però amb el mínim esforç deductiu ja ens ho podem quasi imaginar.

Independentment de les preferències més o menys ajustades a la realitat hi ha una altra realitat que és la que aquí voldria comentar. De quina manera contemplen el Procés els diferents mitjans de comunicació i com ens pot afectar això i com pot afectar al Procés.

Des de TV3 s’opta per una posició d’aparent neutralitat activa. A cada telenotícies es dóna veu a totes les forces polítiques amb representació parlamentaria, siguin o no favorables al Procés. Això no passa a la resta de mitjans. A les televisions de matriu netament espanyola es pot trobar que entrevistin, per conèixer la situació a Catalunya, a representants de partits que en les darreres municipals van obtenir una minsa o nul•la representació; com és el cas de C’s que no ostenta cap de les més de nou-centes alcaldies catalanes.

Pel que fa a la premsa escrita el panorama no és gaire més galdós. Hi ha un parell de mitjans els Punt/Avui i l’Ara clarament favorables al Procés i a les forces independentistes. La resta, en una gradació de poc favorable a gens favorable , hi podríem situar primer als mitjans “de casa” el Periòdic i la Vanguardia, per continuar amb el País, el Mundo, la Razón i l’ABC aquests quatre darrers, sense embuts, rabiosament contraris al Procés.

La Vanguardia, el diari degà a Catalunya en aquests moments, juga un paper prou ambigu, si no contrari al Procés. Els seus editorials, igual que un “gallet de campanar” en temps de tempesta, van ressituant el seu argumentari en funció de la força del vent i la seva direcció; fent el que vulgarment se’n diu “la puta i la ramoneta”. La Vanguardia té bons articulistes, alguns favorables al Procés, més que no pas els que es donen al Periòdic que també juga un paper equívoc semblant a la Vanguardia. La Vanguardia era fins no fa gaire el diari més procliu a Convergència i Unió orientat, per tant, a un públic més aviat conservador. El Periòdic en canvi anava més dirigit a un públic d’esquerres, principalment, fins fa poc, a l’àmbit socialista; fins fa poc perquè aquest àmbit sembla desdibuixar-se dia darrere dia.

Si bé les emissores de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió són les més vistes a Catalunya, amb TV3 de forma destacada al capdavant , només tenen una quota de pantalla que en el millor dels casos no arriba a un quart de l’audiència potencial. Pel que fa a la premsa escrita, tant l’ARA com el PUNT /Avui són diaris molt menys venuts a casa nostra que el Periòdic i la Vanguardia i en molts casos per Darrere del País i fins i tot del Mundo. El Panorama doncs no és gens afalagador i no cal comentar res respecte a la premsa de fora de Catalunya.

Malgrat tot, el Procés continua endavant i amb força. Però cal tenir en compte aquests handicaps que té. Handicaps prou importants com perquè com a mínim ens amoïnem lo suficient per a estar força atents i prendre consciència que en la contesa que tindrà llocs els pròxims dies, pocs mitjans remaran al costat del Procés o com a mínim no seran un escull.

El Procés està a les xarxes, està als àmbits laborals, està al carrer, està a les llars d’una forma molt més clara i diàfana que no pas la que ara com ara reflecteixen la majoria dels mitjans a Catalunya. Si els catalans han estat capaços en diverses ocasions de mobilitzar centenars de milers de persones, milions! Ha estat gràcies al treball de picar pedra de les organitzacions i partits independentistes. TV3 ha ajudat difonent-ho, però, ha estat l'única de les cadenes amb grans audiències a casa nostra que ho ha fet. De no haver-la tingut, com en el temps del franquisme, ens hauríem d’haver assabentat per la premsa i les televisions estrangeres.

Els silencis clamorosos dels mitjans espanyols, quan no les atzagaiades maldestres a la contra han estat constants i unànims. Pel que fa a la societat civil espanyola el silenci encara ha estat més clamorós. En determinats casos a les xarxes i a alguns mitjans hi ha hagut persones i algun personatge més o menys mediàtic que ha actuat de forma racista, xenòfoba i bàsicament amenaçant. La Justícia espanyola, amb una doble vara de mesurar, mai els ha aplicat els criteris restrictius i punitius que pretenen aplicar i que ens apliquen directa o indirectament als catalans; la xiulada al Rei al Camp Nou i la “induïda” multa per les estelades a la final de la Champions en serien clars exemples. Mentre les esvastiques i altra simbologia feixista onegen lliures al vent pels estadis espanyols sense que es senti dir ni mu.

Avui es difícil trobar intel•lectuals i artistes espanyols que tinguin els “dellonsis” necessaris per tenir una posició i una actitud valenta o com a mínim equànime . La mateixa actitud que en altres ocasions tenen quan el poble a emancipar o alliberar està a la quinta punyeta o la injustícia es produeix al “quinto pino”. Després d’anys d’adoctrinament anti-català els “Cotarelos” són una espècie en franca regressió, quasi extinta en aquelles latituds.

Els catalans estem sols, amb una comunitat internacional expectant, però que és mira molt l’aigua i en mesura la temperatura per tal de veure si està massa freda abans de mullar-se. Tenim la majoria de mitjans que entren a les llars de Catalunya a la contra o com a mínim amb una ambigüitat francament “destrempadora”. Tenim a tot un Estat en contra, que no ha dubtat, ni dubtarà en emprar tots els mitjans contra nosaltres. Els bruts naturalment també, en la mesura que siguin capaços de fer-los servir “de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.

En les set setmanes vinents ja cal que els catalans ens agafem ben fort als nostres seients, ens cordem els cinturons, treballem i parlem amb amics i coneguts per fer-los veure, amb convicció, que tenim raó i que ens espera un futur millor i més just en una Catalunya Lliure. Cal que ens mobilitzem quan calgui i, per damunt de tot, no fent massa cas de determinats mitjans si no volen que se’ns apedregui el fetge i quelcom pitjor: que ens desmoralitzin i perdem aquest Procés!

4 d’agost de 2015

1 comentari:

  1. ... I la Vanguardia es reparteix gratuïtament a la Renfe i en altres llocs amb gran afluència de gent... Tens raó quan dius que hem d'ajudar que el Procés avanci, amb el boca-orella

    ResponElimina