2 d’agost de 2015

Tenim garantides les pensions?

En el camí cap a la independència hi ha certeses i incerteses. Els enemics del Procés faran èmfasi en aquestes incerteses, que potser no ho són, per intentar desmotivar als ciutadans de Catalunya. Els referèndums del Quebec i d’Escòcia van fracassar, segons es diu, perquè un segment de la població – els de major edat – no hi van votar a favor. Van Fracassar perquè aquest segment va tenir por a la incertesa i no va votar a favor de la independència.

Aquest segment d’edat, els jubilats i els que estan a prop, són els més vulnerables a les incerteses, a les pors i al conjunt d’amenaces vetllades o totalment directes que els contraris al Procés independentista de Catalunya abocaran en les setmanes vinents.

Fa quaranta anys els jubilats anaven al seu banc o a la seva caixa a cobrar la pensió. Puntuals com un cronòmetre feien cua, fes fred o calor, per tal d’assegurar que havien cobrat. Amb els anys les pensions es van començar a pagar uns dies abans de final de més, fent el corresponent ingrés a la llibreta d’estalvis. Semblaria doncs que la seguretat de l’ingrés, els majors coneixements i millora del nivell educatiu haurien d’haver desincentivat el fet d’anar a l’entitat bancaria i en canvi no ha estat així en molts casos. Encara són molts els jubilats que el dia 25 de cada mes s’acosten al banc llibreta en mà a veure com estat tot; a veure si han cobrat! Han passat quaranta anys i el panorama en aquest aspecte no ha canviat. Les pors dels jubilats no han canviat pas gaire en tot aquest temps. Deu ser cosa de fer-se gran!

Encara hi ha molts que no saben o no entenen com funciona el sistema de pensions. El primer que cal explicar és que el sistema de jubilacions d’aquest país no és pas un sistema de capitalització. Ningú ha estat guardant les cotitzacions de cada treballador, fent-les rendir, a fi i efecte que quan arribi el moment de la jubilació aquest treballador tingui un bon “racó” del qual anar estirant cada mes. És per això que recurrentment se senten frases del tipus: “Quaranta anys pagant i mira el que em donen”... “Tota la vida pagant i ara...”

El sistema a partir del que es paguen les pensions als nostres jubilats doncs no és pas un sistema de capitalització. És més aviat un sistema “piramidal” en el que els que ara cotitzen paguen perquè els que van pagar en el seu dia puguin cobrar la seva pensió. Durant uns anys la seguretat social tenia un fons de reserva per a cobrir possibles eventualitats, almenys durant uns mesos. Ara les notícies que ens arriben és que aquest fons s’ha quedat en quasi res perquè l’Estat espanyol a comprat el seu propi deute públic amb aquests cèntims.

Per tant, les pensions només estan garantides pel creixement en el nombre de cotitzants, pel creixement de la població, pel descens de l’atur i en definitiva pel creixement econòmic.

A hores d’ara, a l’Estat espanyol, amb un atur ”galopant” que en algunes zones supera el 30% de la població i que en llocs puntuals o segments d’edat s’acosta al 50%, és un Estat que difícilment pot garantir el pagament de les pensions de la manera que ho fa ara, ni inclús d’una manera més precària. Per això ja fa temps que es senten veus indicant que cal que la població, els treballadors, es dotin de fons de pensions propis. Un negoci més per a les entitats bancàries i les asseguradores amb un inconvenient important i és que amb els salaris que es paguen difícilment algú pot fer-se un “raconet” per quan sigui gran i en tot cas hauria de començar a fer-lo de molt jove, precisament quan de molt jove molts no troben feina.

El que queda clar és que l’Estat espanyol cada cop ho té més difícil per garantir el pagament de les pensions. Hi juga en contra d’aquests pagaments que amb les estructures econòmiques actuals, amb una Espanya subsidiada cada cop més ampla, és molt difícil garantir el creixement econòmic i la creació de llocs de treball que en definitiva són la deu d’on raja per pagar les pensions. Ans al contrari, amb les estructures actuals l’Estat espanyol està “embuclat”, sense trobar com sortir-se’n. Actualment té un únic recurs; continuar escanyant l’arc Mediterrani, Catalunya inclosa, fins a deixar seca la mamella o escanyada la gallina dels ous d’or si us estimeu més dir-ho així.

Als nostres jubilats cal dir-los que no els podem estalviar totes les incerteses, com a la majoria dels ciutadans, però que del Procés, si reeixim, ha de sortir un Estat modern, en el que atès que la seva població activa és percentualment més important que a la resta d’Espanya i el terme mitjà salarial més alt – es cotitza molt més- no ha d’haver-hi cap problema per al pagament de les pensions dels jubilats, ni cap problema per incrementar-les i actualitzar-les dignament, no com ara és fa a Espanya.

Amb el tema de les pensions, des de l’unionisme intentaran calar foc. Un gran “incendi verbal” que deixi esporuguit al més pintat. Tal com fan els bombers, potser a costa de cremar alguna parcel•la, caldrà fer els tallafocs argumentals i dialèctics corresponents que evitin que els arguments demagògics i falsos dels “constitucionalistes” ho acabin arrasant tot.

Als nostres avis, als nostres jubilats, cal donar-los confiança. Cal dir-los que l’única manera de tenir garantides les seves pensions és amb una Catalunya independent. Que a Espanya les seves pensions perillen! A continuació cal explicar-ho una mica. Espero haver aportat alguna idea.

2 d’agost de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada