20 de gener de 2016

Fals cosmopolitisme i covardia –El Born com a símptoma-



Quan ja fa anys, durant les obres per a la construcció d’una biblioteca, es van descobrir al subsòl del Born les restes de les edificacions del barri de la Rivera va esclatar la polèmica.

Hi havia els que volien “tirar terra al damunt” i continuar amb les obres d’una “imprescindible” biblioteca, que havia de ser allà o enlloc. Per altra banda hi havia els que defensaven no només el valor simbòlic del que s’acabava de descobrir sinó també el seu valor arqueològic i històric; el que permetia analitzar com es vivia a la Barcelona de finals del segle XVII. Aquesta darrera opció era el camí del mig pel qual va tirar l’administració barcelonina, llavors en mans socialistes.

Amb el canvi de govern municipal el 2011, davant la proximitat del 300 aniversari de la caiguda de Barcelona i de la desfeta catalana, es van desvetllar i prendre embranzida noves sensibilitats. Més d’acord amb els fets històrics que havien propiciat que el barri de la Rivera fos desmuntat, pels seus propis habitants, per deixar lloc i materials de construcció a una fortalesa, “la Ciutadella”, que havia de continuar mantenint a Barcelona sotmesa i aterrida. Aquesta, doncs, va ser l’orientació final que va prendre el “Born- Centre Cultural” de la mà de Quim Torra màxim responsable del projecte. Es va passar del plantejament d’un relat asèptic, obviant els fets del 1714 i mostrant només una Barcelona de començaments del segle XVIII, a narrar el que l'ensulsiada nacional va significar per la nostra història; el setge de Barcelona i la pèrdua de les nostres lleis i institucions de govern.

Tot plegat, aquest canvi d’orientació, va tenir lloc sota el mandat de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, amb l’alcalde Trias al capdavant. Després, des del passat 2015, va tornar a haver-hi un canvi de color al govern municipal i un nou canvi de sensibilitats o potser simplement el retorn a les velles. Aquelles del fals cosmopolitisme i de l’internacionalisme progressista. Aquelles que molts tenen tan arrelades en el seu subconscient, després d’anys de martelleig ideològic; que tot això del nacionalisme català és una cosa de la burgesia catalana. Idees defensades en alguns casos per constitucionalistes prohoms que va viure a l’exili amb certes comoditats i privilegis, en països dominats per sàtrapes que tenien igualitàriament en la misèria al seu poble.

Ara, ahir mateix, esclata la polèmica davant una proposta d’ERC de l’Ajuntament de Barcelona, respecte a l’ús del “Born-Centre Cultural”. Una polèmica que uneix en la votació, contraria, dins el consistori barceloní, a l’actual govern municipal, de Barcelona en  Comú amb els partits nacionalistes espanyols, en definitiva amb tots aquells que voldrien veure de nou el Born desaparegut; colgat i ben enterrat. Algun d’aquests nacionalistes, ells es fan dir constitucionalistes i demòcrates, en to de burla, es va atrevir a dir ja fa un temps que el Born era el “Valle de los Caidos” de l’independentisme. Doncs mira, si! Un lloc on honorar el record de la gent que ho va perdre tot per defensar, les seves llibertats, les seues lleis, la seva forma de vida, i, per descomptat, els seus legítims interessos. Cosa que no es pot dir del “Valle” original a la "Sierra" madrilenya amb el que amb tan mala intenció se’l vol comparar. Aquesta comparança és tan malèvola com idiota i diu molt poc de qui l’expressa o potser diu molt de la seva ignomínia. Però també diu molt el silenci d’aquelles persones, que des de preteses posicions ideològiques, progressistes i d’esquerres, callen com putes davant aquestes manifestacions. Ho fan adoptant una actitud covardament neutral, que com quasi totes les neutralitats interessades o esporuguides només afavoreix al fort.

La democràcia espanyola no deixa de ser com una espècie de franquícia, han hagut de passar 40 anys perquè molts s’adonessin que allò de “atado y bien atado” tenia molt més recorregut i significat del que semblava. La Transició, l’actual sistema constitucional, la monarquia i les institucions espanyoles no són més que una concessió del vell règim dictatorial. Per això hi ha coses que són intocables i costums que mai es perdran. És la conseqüència de què l’esquerra progressista, l’espanyola en general i la catalana en particular, siguin capaces de blasmar la burgesia catalana combatent la nostra història en nom de principis de solidaritat unidireccionals. Mentre passen  de puntetes davant certes coses, com per exemple l'oligarquia espanyola i la seva tropa de terratinents. Perquè aquests "concessionaris", els d’aquí i els d’allà, es veuen en cor d’intentar restar contingut històric i reivindicatiu al “Born – Centre Cultural”, segurament pensant que són coses només pels erudits i historiadors i que cal fer “desmemòria” i mirar cap a un altre costat. Diuen que és perquè hi ha molts altres problemes que cal solucionar. És una “desmemòria” falsament igualitària, que no els porta pas a denunciar que el Dictador encara resti enterrat, juntament amb el fundador de Falange, en un mausoleu faraònic que encara deu rebre subvencions públiques pel seu manteniment. No he vist, ni he sentit mai a dir, a cap d’aquests abrandats defensors de la democràcia o del progressisme d’esquerres, ni “mu” respecte de tot això. I si mai ho han comentat, no s’han esmerçat gaire a donar contingut i solidesa, amb fets, a les seves paraules. Tot plegat deu ser que en el fons, com a "concessionaris", inconscientment o no, encara resten agraïts al “concedidor”. “Concedictador” gràcies al qual, i al sistema que els va llegar, han prosperat durant tots aquests anys. De tot això, d’aquests silencis, molts d’ells diuen que és no “reobrir de nou les velles ferides entre els espanyols” i, pel que sembla, el millor tractament que els passa pel cap, per distreure els seus súbdits, és emprendre-les a garrotades amb la nostra història. Fota’ls-hi! Deuen pensar, que són catalans i ho aguanten tot!

20 de gener 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada