18 d’agost de 2016

Previsions meteorològiques i humanes



Aquest estiu he estat als Pirineus, lloc on en poques hores pot canviar el temps de forma sobtada. Cada dia mirava les previsions meteorològiques i puc dir taxativament, que quasi sempre la van clavar. Molts cops amb més d'un dia d'antelació. Per quan havien anunciat pluja plovia, per quan havien anunciat tempesta, tronava. El marge d'error va ser mínim. Sempre una estona abans o després, sempre una mica més de pluja o una mica menys de la prevista.

Que diferent de fa 40 o 50 anys quan els homes del temps molts cops fallaven més que una escopeta de fira. Basaven les prediccions en fotos de satèl·lit i en els seus coneixements i experiències. Ara ens trobem amb prediccions fetes amb models matemàtics, gràcies als càlculs que ens han permès els moderns ordinadors. Ara a partir d'unes dades determinades, d'unes observacions, d'unes mesures en un lloc i temps concret i a partir de centenars de milers de models preterits es poden arribar a establir uns patrons de comportament que permeten, com deia abans, fer la previsió i clavar-la.

El nostre propi ordinador, el cervell, ara com ara encara amb moltes més possibilitats que no pas els moderns ordinadors, no funciona pas de manera tan afinada i fluida. No funciona de manera tan asèptica, ni molt menys tan freda i neutra. Molts "arxius" queden en un lloc no accessible i per tant no són útils, en definitiva molt sovint oblidem. És per això que molts cops fem prediccions errònies. Senzillament el resultat és que no veiem venir la pedregada fins que no la tenim a sobre.

Malgrat tot, amb els anys acumulem "dades" que, en el cas de la meteorologia moderna, serien els models preterits. Com més gran és una persona, però, sobretot, com més activa ha estat socialment i mentalment més d'aquests models preterits personals pot haver atresorat. Sobretot si mínimament l'acompanya la memòria. En definitiva, no és res més que el que en diem experiència, o més ben dit experiències; "dies solejats, tempestes, calamarsades, brises suaus, temperatures tòrrides, llevantades i calmes" ens poden ajudar a preveure situacions semblants. També amb el temps va evolucionant i millorant la capacitat d'observació, o així hauria de ser. Moltes vegades les veiem a venir i no sabem ben bé per què, és el que en castellà es diu "tener una corazonada". Senzillament, serà perquè hem pres ben bé les dades i hem comparat, fins i tot algun cop sense ser-ne massa conscients, amb "imputs" d'experiències anteriors.

Per tenir força models pretèrits són necessaris els estudis i la cultura, però quasi imprescindibles la curiositat i la intuïció, en cap cas mai no ajuda gens de ser gandul mental. Les capacitats per acumular aquests models tant si són experiències pròpies com aprenentatges es van afinant amb el temps. Fer-ho bé vol una pràctica i un manteniment. També amb el temps s'afinen les capacitats d'observació; s'aprèn a prendre i avaluar dades. Però aquest ordinador que és el nostre cervell mai acaba funcionant a ple rendiment. Simplement perquè tot plegat és una suma que es va afegint fins al dia que perdem el cap o ens morim i llavors encara ens queda molt terreny per córrer. Ens ha quedat molt per aprendre!

Algun cop et trobes amb algú que et causa "mala espina", no t'agrada i no saps ben bé el perquè. Ho intueixes, però tot plegat sembla molt subjectiu. Potser és un automatisme, sense adonar-te estàs observant i comparant amb comportaments anteriors d'altres persones; amb el record d'experiències que no han estat agradables. Això es fa de manera inconscient i intuïtiva, la feina que tindríem, si algú ens preguntes, per explicar-ho, per argumentar-ho! Com t'ho faries per dir que aquella persona no et cau bé? Els especialistes, és que ho han estudiat, ho poden arribar a explicar però no sempre ho encerten. Ells també ho han estudiat a partir de models. La interpretació del llenguatge corporal seria un exemple de tot això, però cal afinar molt i no sempre s'encerta si no va acompanyat d'una expressió oral mínimament entenedora.


De jove, potser ja a l'escola, vas conèixer el tibat, el pinxo, que t'amargava l'existència. Ho recordes vagament, però el model hi és i l'has interioritzat i quan et trobes algú pel carrer amb el coll estirat, d'aquells que mai trobaran un bitllet de deu euros a terra i que camina d'una manera determinada, el teu model, que està allà adormit en aquell raconet del teu cap, es fa present i et poses en estat de prevenció.

A diferència dels models fets servir per a les previsions meteorològiques, les experiències humanes no es poden traspassar només que parcialment i no faran mai el mateix servei a tothom. Molt aconseguirem si alguna "rutina" o alguna dada és assimilada i pot ser traspassada d'un a un altre "equip". Molt farem si amb les nostres experiències podem educar als nostres joves, als nostres fills. Moltes coses hi juguen en contra d'aquest traspàs de coneixement, d'aquest acceptar ensenyaments d'experiències no viscudes personalment

Les noves generacions ja tenen "nous processadors", "uns equips", que a part de més moderns són possiblement més potents. Entre altres raons perquè hem procurat dotar-los de millor "software". Això, en molts casos, ha fet incompatible les nostres velles "rutines i els nostres arxius". Fa complicat traspassar-los dades/experiències que per a nosaltres van ser vàlides. Al cap i a la fi ells han d'omplir el seu disc dur amb les seves pròpies vivències i els nostres aprenentatges a vegades els poden semblar sobrers.

L'arrogància del desconeixement fa que en molts casos pugui entrar "malware" al nou "equip". El nou "equip", com tots, haurà de suportar les caigudes, afinar i definir correctament les noves instal·lacions i crear, en molts casos, els seus propis models, fent-ho a vegades partint de zero o tornant a començar. Per això, com també ha passat en els models més antics, algun cop caldrà reiniciar o fins i tot formatar el disc dur i tornar a començar.

Un bon exemple, crec jo, per a molta gent ha estat que de res ha servit el model preterit del 1982, quan es va ensarronar a tota una generació, quan es va prometre un canvi que mai va ser. La vanitat d'alguns dels nous "equips", la creença en les seves pròpies capacitats i que els de llavors, els antics, no en sabien més, els portarà, ja els està portant, de nou a repetir els mateixos errors i a il·lusionar-se en noves quimeres. Però quimeres com les altres al cap i a la fi. Molts, malgrat els advertiments, no veuran a venir, ni per activa ni per passiva, ni subjectivament o subconscientment, de cap de les maneres, els "cantamanyanes" i els venedors d'estores que produeix cada generació.

Per aquesta impossibilitat de poder traspassar "tots els models matemàtics", totes les experiències. Per la incapacitat i la limitació de poder-les assumir, molts cops estem donant voltes a la sínia, fotent el burro! La història mai no es repeteix, però si imita molt bé, i en les mateixes o semblants circumstàncies es produiran fets molt semblants. Si els nous "equips" mentals no han assimilat les experiències anteriors, per mitjà de l'educació i el coneixement, es repetiran errades i es tindran pocs encerts. És per això que cada generació en el seu moment té la seva oportunitat, però l'ha d'afrontar preparada.

Disculpeu una disquisició tan llarga. Ja la deixo! Per cert per aquesta tarda s'acosten tempestes, no perquè ho digui jo, ho diu la previsió meteorològica i quasi segur que serà cert. També veig que s'acosten temps complicats, això sí que ho dic jo! Que malgrat ser un processador antic, tinc informació acumulada i la gosadia de dir-ho. Perquè, malgrat que són temps complicats són temps d'oportunitats, i els catalans ara en tenim de bones, si no les aprofitem, ben poc, per molt que vulguem i puguem, els podrem traspassar a les generacions futures.

18 d'agost de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada