27 de gener de 2017

Capsigranys i capsigranyades, d'allà i d'aquí.



Avui no va de natura, no, avui no parlarem del Lanius Senator, un preciós ocell. Avui parlarem de "capsigranyades" i de capsigranys segons la definició que del mot capsigrany dóna l'Institut d'Estudis Catalans: "persona de poc seny, no gens entenimentada".

No tothom que fa o que diu una "capsigranyada" el podem qualificar de capsigrany, però a força d'insistir i repetir-ne va guanyant punts per aconseguir-ho. Aquests darrers dies en tenim uns quants exemples de "capsigranyades" dignes de menció.

Com si no tinguéssim prou problemes a casa nostra ens hem d'anar a fixar en el que passa a fora. Com que som tan entenimentats ens podem permetre parlar de la façana de la casa del veí i no veure que tenim el pati de casa ple de merda. Ens està passant amb en Donald Trump que obre, dia si dia també els telenotícies i la cosa promet, entre altres motius perquè el personatge crearà notícia i d'aquí el tenim focalitzat esperant a què salti. Doncs bé, sembla que l'arribada del Sr. Trump a la Casablanca ha coincidit amb la desaparició de la versió en castellà de web de la dita residència presidencial. Les veus planyívoles de seguida s'han fet sentir. La primera va ser l'inefable Susanna Díaz, la "Sultana" com alguns l'anomenen. La Presidenta de la Junta d'Andalusia va posar el crit al cel, atesa la importància del seu idioma i que és el segon més parlat a Estats Units. Doncs bé a l'Estat espanyol el català és el segon idioma més parlat, segons mandat constitucional hauria de gaudir d'especial protecció, i l'ignoren sempre que poden, quan no el rebreguen i se'l passen pel forro dels collons.

La web de la Moncloa i la majoria de webs oficials del regne d'Espanya no contemplen cap de les altres llengües oficials a Espanya. Malgrat això el President del Govern espanyol, que a força de fotre la pota s'està guanyant a pols el títol de capsigrany, va sortir, doncs, a justificar la desaparició de l'espanyol a la web de la Casablanca. Ho va fer explicant-nos que li havien dit que la web estava en construcció i per això havia desaparegut l'espanyol. Aprofità per fotre'ns un clatellot, dient que ja li agradaria a ell que la web la Generalitat estigués en castellà, cosa que així és, però que ell, com tantes altres coses ignora. El missatge ja el va deixar anar i segurament tot un estol de capsigranys ja se l'ha fet seu. Però com que el Sr. Rajoy aspira a... ahir va tornar a insistir. Resulta que va dir que li semblava bé que es jutgés el tema "Gürtel", fins que l'entrevistador – aquell de: "y la europea" – li va recordar que el PP havia recorregut demanant la nul·litat de tota la causa, ja que el PP també està imputat, cosa que ell va dir ignorar. No sols va donar aquest titular, sinó que va continuar "fotent la gamba", amb el tema de les elèctriques, dient que com que plourà i farà vent el preu de la llum baixarà. A la tarda algú ja l'havia caricaturitzat vestit d'indi i fent la dansa de la pluja. Per arrodonir l'entrevista, i anar fent punts, va reconèixer que sort en tenen dels cèntims dels catalans per quadrar els comptes de l'Estat, cosa que fa impossible cap tipus de concessió, amb el que el diàleg amb Catalunya, com a molt, pot ser per a parlar precisament del temps. Mai de finançament, ni molt menys del preu de la llum! Això són coses intocables!

Però clar capsigranys o aspirants a ser-ho no només n'hi ha fora de Catalunya. Aquí també la competència és ferotge. El rànquing va ajustadet, quan no és en Rabell que fot un estirabot el fa el Fachin o el Coscubiela. La sortida de to del dia a vegades també la poden fer des de la CUP, allà hi juguen uns quants. Tot plegat sense oblidar a la Sra. Colau i el seu equip. Molt menys, però, podem menystenir a l'Arrimadas, al conferenciant Iceta o al Sr. Albiol, ja que aquests juguen a la lliga d'honor, l'estatal. 

Però, Ai-las! Que aquests dos darrers dies els han sortit un parell de competidors que prometen. Un ha estat el Sr. Millo flamant delegat del Govern Central a Catalunya – encara enyorarem a la senyora Llanos de Luna -. El senyor Millo, ha vingut a dir que els cèntims gastats a la compareixença a Brussel·les, per part del President Puigdemont i acompanyants, valdria més haver-los gastat en ambulàncies. Tot venia a solta de la lamentable mort d'una nena a l'Hospital de Blanes. Tan pocs recursos dialèctics tenen des del Govern Central, tan poc recursos intel·lectuals té aquest "mercenari" de la política que ha de fer servir la demagògia més crua? Ho fa ignorant que ambulàncies pediàtriques, poques, però a la resta de l'Estat brillen per la seva absència. Ho fa ignorant els dispendis de l'Estat, dels que aquests darrers dies s'han filtrat Reials Barbaritats, tan sols per posar un exemple. per no parlar "d'estores diplomàtiques" i de tantes altres coses.

Per acabar, ahir va saltar el Senador Vidal, ex-jutge. Resulta que el Sr. Vidal va explicant, en xerrades que va fent pel país, que el Govern de la Generalitat de manera il·legítima té les dades dels contribuents. Cosa que com era d'esperar ha aixecat una gran polseguera i que deixarà titulars per uns quants dies a la premsa. Entre altres raons perquè el tema és més delicat del que a priori pugui semblar. D'aquí que el Govern de la Generalitat s'hagi afanyat a negar-ho, el mateix que ha fet el partit que el dóna suport, ERC. El Sr. Vidal va ser una altra d'aquelles aparicions estel·lars que s'han produït durant el Procés. Va redactar una Constitució, avui llegia a la premsa sense que ningú li demanés, de les més "chupiguais" de les que es fan i desfan. Va aconseguir fama, que li va suposar un cost que no podem negar; el seu decantament de la judicatura. Cosa que el va fer ser conegut arreu i per tothom. Ho va ser fins al punt que al cap de pocs dies de saber-se de la seva Constitució i del seu encausament per haver-la redactat, ja era per a molts un heroi. Algú fins i tot recordo que el postulava com a President. Doncs bé, com a conseqüència de tot això, el Sr. Vidal es va deixar estimar per les dues principals forces sobiranistes, fins que una, ERC, el va acabar fitxant, presentant-lo a les llistes del Senat, per dues vegades, i resultant elegit.

Tot plegat ens demostra que els capsigranyisme no és patrimoni d'uns quants elegits. Que aquests elegits no ho serien sense el capsigranyisme de molts, de molts que els voten vull dir.

27 de gener 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada