El Cullerot, El Cyrano dels ànecs

D'entrada l'ànec cullerot (Anas Clypeata), no és aparentment, ni per la seva coloració, ni per la seva mida, ni per altres característiques físiques un animal que d'entrada semblaria que cridi l'atenció. Fins i tot el seu comportament, en el primer moment, no el distingeix d'altres. Perquè en definitiva, d'entrada pensem, si es belluga com un ànec, neda com un ànec, crida – no gaire- com un ànec i sembla un ànec simplement deu ser un ànec, no? Doncs bé, totes aquestes consideracions queden en res quan en ens fixem en... Mare de Déu quin nas!

Es pot observar en aquest mascle d'ànec Cullerot, les marques del que havien estat les dents.

A l'hivern, els dies de més fred, quan està més inactiu se'l pot distingir, si és mascle, entre els canyers i joncars. Semblaria com si no s'atrevís ni tan sols a sortir a fer un tomb. Si ens fixem, no gaire lluny veurem alguna femella, amb colors més somorts i confusibles amb l'entorn i amb altres espècies d'ànecs. Bé confusible fins que li veiem el bec.

Exemplar d'ànec Cullerot en eclipsi

Respecte de la parella de per vida, com és el cas en la majoria d'anseriformes - ànecs, oques i cignes-, del nostre Cyrano, la seva particular Roxanne, no creiem que hagi tingut massa dificultats per a conquerir-la. No deu pas haver necessitat el concurs del "guaperes" de torn que donés la cara per ell i poses en el seu bec les estrofes dels seus versos. Al nostre Cullerot no li ha calgut el concurs d'un galà com l'ànec blanc, que ja aspira a cigne i denota maneres ganses. Res de tot això ha fet falta perquè el nostre Cullerot té el seu especial "glamour". Com diuen els entesos, uns sentits físicament ostentosos, un bon nas i uns ulls clars, denoten una bona capacitat de relació. El do del contacte, i al Cullerot, per tot això, no sembla que el tema de l'aparellament li vagi malament.

Ànec blanc. Destaca per la seva elegància i per tractar-se d'una espècie que, pels seus trets físics, ja ens sembla més propera a les oques o fins i tot als cignes que no pas al ànecs.

El cullerot passa l'hivern amb nosaltres. Com els turistes anglesos i alemanys que busquen l'escalfor de la Mediterrània. Durant l'estiu aprofita la fresqueta dels ambients més al nord per a criar. Si bé, com els anglesos n'hi ha que sembla que ja resideixen per aquí tot l'any, però de moment no són pas gaires. Aquí, majoritàriament, ens arriba cada any just començar la tardor, a vegades ho fa camuflat, el que es diu tècnicament en eclipsi. Perquè un cop s'han aparellat i criat, sembla que durant un temps no li calen les seves millors gales. Gales que recupera de cara a "la propera campanya". També, els mascles, mentre encara són joves i no han arribat a l'edat "de merèixer", presenten un abillament semblant.

Esemplars d''ànec cullerot sota dels canyers

Per això si bé distingim clarament el mascle amb tots els seus colors, aquest ens pot passar desapercebut i fins i tot confondre'ns en determinades èpoques de l'any o quan és "cadell". I és que el paio de lluny pot semblar-nos una femella.

Però com dèiem, el que caracteritza a aquest ànec és el seu bec, que utilitza com una gran pala recol·lectora amb la qual filtra l'aigua i els llots per tal d'aconseguir fitoplàncton-zooplàncton, petits mol·luscs i insectes. Si ens fixem en el seu bec, quan el té obert, encara podem observar les marques del que fa milions d'anys havien estat les dents. Dents que les aus durant la seva evolució a l'estat actual van anar perdent.

Animal no excessivament gregari, al contrari que altres tipus d'ànecs, no conforma grans estols. Malgrat tot, viu entremig o juntament amb altres espècies d'anseriformes.

Tot plegat una au més que interessant. Una au que pot fer les delícies dels nostres petits, gràcies a aquest enorme bec que sembla fer-lo anar tot el dia amb el cap una mica cot.

22 de gener 2016