8 d’abril del 2019

Mataró ciutat embussada (II)

Mataró ciutat embussada (II)

He tornat a rellegir el "publireportatge", publicat a l'apartat d'Urbanisme i habitatge a la revista "Capgrós". Es tracta d'un article sobre del projecte "Mar en valor" donat a conèixer per l'Ajuntament de Mataró. Segons el titular de l'article, es pretén convertir l'N-II en passeig, soterrar l'estació -com a mínim connectar-la amb el pas soterrat projectat a la Ronda Barceló - i reformar el Cargol, Tot plegat per apropar Mataró al Mar.

El projecte d'entrada sembla ambiciós, dóna aquesta sensació. No queda sols en el que aquí fins ara he comentat, ja que ens anuncia un equipament cultural al Port i un potenciament de "l'economia blava" i la cultura nàutica. Deu n'hi do! Comences a llegir i ja et trobés un matís interessant en la primera línia, "Obrir la ciutat al mar trencant amb les barreres que avui suposen les vies del tren i l'N-II", però compte amb el detallat incrustat, de: "En la mesura del possible", o com es diu al document original reduint – que no eliminant - l'efecte barrera. En canvi, contradictòriament, per altra banda l'actual política d'urbanisme ens acaba completant un nou efecte barrera, visual, que situa una part de l'Eixample mataroni a l'ombra del skyline de primera línia de mar (*).

Veiem, doncs, les possibilitats del que ens expliquen. D'entrada ens parlen de "propostes que encara estan per definir com i quan es duran a terme", Carai tu! Parlen de sol·licitar el traspàs de l'N-II a la Generalitat? Jo diria que havia vist uns cartells a aquesta via que parlen de "Xarxa de carreteres de l'Estat", segur que dec estar mal fixat! Però bé, suposem-ho, que depèn de la Generalitat. La finalitat convertir l'N-II en un passeig, amb menys cotxes i més espai pels vianants. Compte!, tota la gent que us lleveu de bon matí "per anar a buscar la feina", que a Mataró no hi ha i agafeu el vostre vehicle. Prepareu-vos a aprendre a volar o a llevar-vos encara més d'hora.

Es preveu una nova estació de tren. Ja ho saben això els de Foment? Perquè em sembla que aquesta infraestructura no depèn pas de l'Ajuntament. O sia, com que estem en precampanya electoral es parla de projectes que en tot cas depenen, en tot o en part, d'altres administracions. Projectes que ens podríem arribar a creure si aquest anunci es fes en el marc d'unes eleccions Generals al Parlament espanyol, no? I suposant que això fos així, només ens caldria fer una mica de memòria per veure que tot plegat és pràcticament una quimera. Sobretot veient la política d'inversions i el seu acompliment per part de l'Estat.

Algú viatja en Rodalies a Barcelona, més o menys sovint? Algú recorda el forat de la Sagrera? Algú sap els anys que fa que la zona està en obres? Doncs van començar el 2010. Algú sap quants anys més poden arribar a durar? Doncs això! Algú recorda que als voltants del 2004/2005 es va començar a parlar una línia de ferrocarril orbital que havia d'unir Mataró amb Granollers i seguir pel Vallès? Algú recorda que aquesta línia mantenia l'actual línia de ferrocarril a peu platja? Algú recordà que l'Ajuntament va demanar un bypass, de manera que de forma soterrada i fent la volta a Mataró, més o menys per sota les rondes, el tren tornés a sortir a l'altura de la Riera d'Argentona? Algú recorda que això podia suposar traslladar l'estació on ara hi ha el parc Central? Si algú no recorda quelcom de tot això, cal fer-nos una pregunta molt més simple; avui, quasi quinze anys després, algú sap que s'hagi fet res?

En el reportatge es parla d'un equipament cultural a la zona platja/port per donar motius perquè els mataronins baixin al front marítim. Renoi! Ja hi baixen quan fa bon temps, quan és temporada de banys a la platja i quan no ho és a passejar. Potser qui redacta tot això no surt de casa, seria bo, que de tant en tant, anés a fer un tomb a baix a mar. Parlen d'un centre d'interpretació i la definició, compte!, "la definició d'itineraris segurs des de les escoles fins al front marítim!". També potenciar les activitats nàutiques i el coneixement del "llegat marítim" a les escoles. Quin llegat? Queda res del que va ser el Mataró mariner, el Mataró dels pescadors? El Mataró dels pailebots? Volen fer excavacions a l'aparcament on hi havia can "Mai tanquis"?

Però quan ja arribem al paroxisme del relat és quan es defineix el que és economia blava "formació nàutica, turisme i comerç". La millor economia blava que podríem tenir en un port seria disposar d'una llotja com la d'Arenys, cosa que per raons que escapen al meu coneixement mai ha estat possible. A Mataró es va fer un port per les barques d'esbarjo, amb alguna empresa dedicada a la reparació i manteniment, i alguna altra que es dedica les activitats submarines, la resta esbarjo, bars i restauració. Aquí acaba l'economia blava avui, per molt que es plantegi la creació d'un grup d'impuls de l'economia blava, la convocatòria de premis d'empreneduria blava...

Quan arriben eleccions ja se sap, algú comença a explicar històries que no sé quanta gent es creu del tot. Però cal ser crítics amb la generació "d'expectatives" que en molts casos seran de molt difícil acompliment. En primer lloc per un tema econòmic, els ajuntaments, i el de Mataró també, estant endeutats. En segon lloc, segons quins projectes transcendeixen l'Ajuntament i depenen d'altres administracions i no tan sols quant a permisos, sinó pel que fa a pressupostos i no cal dir com estant els pressupostos, tant els autonòmics, com els estatals i pel que fa a aquests últims encara que els assignessin, ja s'ha comentat que al capdavall en molts casos no es porten a terme.

Per això, sense deixar de ser ambiciosos, cal tocar de peus a terra. Soterrar l'Estació, que pot implicar tocar les vies del tren, és ara com ara un somni o com a mínim un projecte a molt llarg termini, que dependrà més del que finalment es faci amb la línia orbital de la qual abans parlàvem. El servei de Rodalies està tan ajustat en els horaris i en els espais, que qualsevol alteració suposaria greus inconvenients per a milers d'usuaris. Des de Tordera i Blanes la línia de Rodalies dona servei potencial, pel cap baix, a quasi mig milió de persones que és el nombre d'habitants de la Comarca, sumant els de la zona de Blanes i Lloret, no tinc en compte ni Badalona ni Sant Adrià (**). Ens caldria, a tot plegat, afegir la població estacional, atès el turisme, que en alguns municipis quasi dobla en alguns mesos el nombre d'habitants censats. Turisme que aprofita els trens de rodalia per desplaçar-se a Barcelona.

Recordar, per últim, les limitacions actuals del servei de Rodalies, de via única a partir d'Arenys de Mar. Recordar també l'antiguitat dels trens. Recordar que encara es tarda a arribar de Mataró a Barcelona el mateix que es tardava el 1848 quan es va fer el primer tren. Els trens de rodalia funcionen com metros, sense ser-ho. De Mataró a Barcelona-Sants són 14 estacions! 24 des de Blanes. Un conegut un dia em va dir que no anàvem a Barcelona, que nosaltres ja érem Barcelona. Clar, però sense els avantatges de ser de Barcelona. D'entrada sense Metro i pràcticament sense carretera. L'N-II entre Mataró i Montgat és impracticable, tot plegat ens porta a agafar l'autopista que és una opció, però, de pagament. Per tant, a parer meu, si estrenyem l'N-II al seu pas de Mataró, ni pagant molts podran sortir de la ciutat en un temps raonable!

8 d'abril 2019

(*) dues torres dels pisos de l'Aliança (12/13 plantes d'alçada), Torre del Maresme (16 plantes), 4 torres entre els carrers Balmes i Lepant (11/12 plantes), Torre Rda. Barceló (26 plantes). No comptem, no ho sabem, el que es pugui arribar a fer al solar de la J.O.R.S.A., ni els blocs de pisos del polígon del rengle.

(**) Badalona té 218.000 habitants i Sant Adrià 38.000. Quelcom més d'un quart de milions de potencials usuaris de la línia de Rodalies que passa pel Maresme. Malgrat tot, aquestes dues ciutats disposen d'alternatives a les línies rodalies; Metro i Trambaix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada