2 d’abril del 2019

L'esquerra subsidiària i subsidiada


L'Esquerra subsidiària i subsidiada

Aquests dies es pot veure a la xarxa un tros del discurs deCayo Lara (membre d'Izquierda Unida i ex-Coordinador General d'aquesta formació) a Palma del Rio (Còrdova) el passat dia 23 de març. En aquest fragment Cayo Lara es queixa dels representants dels jornalers andalusos favorables a la Independència de Catalunya. Si això succeeix, es pregunta, "Qui pagarà el PER"?

Aquest és el típic representant d'aquella esquerra que no ha exercit mai. No entrarem a analitzar si ha estat per impotència, per incompetència, o per inviabilitat del seu ideari. Potser una mica de tot. El que ha quedat clar és que l'únic que han fet ha estat, en el millor dels casos, de gestor; de gestor de gestoria! Han administrat i "cobrat" per fer-ho, sense desviar-se massa del que marcava el poder econòmic imperant, ni qüestionar-se massa les normes.

Cayo Lara és el representant del que queda d'aquell vell comunisme omnipresent i mascarot de proa de l'oposició al Franquisme. Aquell "eurocomunisme" que havia de liderar l'esquerra a Espanya i que a les primeres eleccions "lliures" el 1977 va quedar com a força marginal respecte el PSOE. El 1982, cinc anys després, patiria la seva ensulsiada. A partir de llavors tots els membres d'aquesta formació han tingut un comportament erràtic, amb múltiples canvis de nom de les seves formacions. Tot plegat per actuar simplement, sempre que els ha calgut, de crossa del PSOE. Cayo Lara viu de la política, malgrat que encara es qualifica d'agricultor, el 1987 ja era l'alcalde del seu poble i quan va deixar el càrrec ja va passar a ser coordinador d'IU a la Manxa, després ha estat Diputat al Congrés...

A Andalusia, on feia el discurs que comentava, durant la Transició han canviat de "señoritos", més ben dit, semblaria que els d'abans han fet "mutis pel fòrum" i que el seu lloc ha estat ocupat per polítics. Resumint abans el jornaler depenia de què el "señorito" el crides a treballar, ara depèn del fet que algú el signi les peonades. Tot això ha passat sense que els primers, com dèiem, que han sortit d'escena hagin perdut cap dels seus privilegis, ni molt menys les seves propietats. Simplement es deuen haver metamorfosat en societats i a viure de rendes, possiblement a la capital del "Reino". Per a fer que tot això hagi estat possible i que la gent no es revolti, perquè no té feina, ha calgut crear mecanismes; el PER per exemple.

Qui ha pagat tot això? Doncs si escoltem a Cayo Lara, els catalans, també els valencians i els balears. Euskadi ben poc, gràcies al seu Concert econòmic. També ho ha pagat la Unió Europea, abans més i ara molt menys. Val la pena llegir l'article de Miquel Puig (enllaç aquí) de fa 7 anys. A l'article es parla i es quantifica quants plans Marshall han suposat per Espanya els ajuts europeus. Però també les balances fiscals desfavorables a Catalunya es podrien traduir en "plans Marshall" d'aquí cap a la resta d'Espanya.

El Pla Marshall, el de final dels anys 40 del segle passat, tenia unes condicions, segons ens explica Puig, el 60% s'havia de gastar en inversió industrial. Els americans no regalaven peix, sinó canyes de pescar! Aquí, a Espanya, ha estat a l'inrevés, els ajuts, també els dèficits fiscals d'uns, no han estat mai canyes de pescar. Peixet per mantenir callats als més desafavorits i obres faraòniques innecessàries com l'AVE. Tot plegat perquè els de sempre, els poderosos econòmicament, aquells del "mutis pel fòrum", no perdin cap dels seus privilegis, ans al contrari guanyin encara molts més diners.

Cayo Lara, el que ell representa, i no tan sols ell ni la seva formació, han viscut durant més de quaranta anys sense fer res efectiu per a canviar tot això. Han ocupat una parcel·la, més o menys gran, de poder i han fet surf sobre les onades del sistema, procurant no caure de la taula, o sia, procurant no perdre el "chollo"; llegiu paga.

Als anys 80 ja amb el PSOE al poder, l'entrada al que llavors en dèiem Mercat Comú va suposar de facto, segurament aquesta era la intenció del González i els seus,el convertir Espanya en l'Andalusia d'Europa. Havíem de viure dels ajuts Comunitaris. La Caiguda del mur i tot el que va venir darrere, l'entrada a la UE dels països de l'Est, va fer que molts recursos que haguessin vingut a Espanya es desviessin cap a ells. Però veien com creixen economies com Polònia, Països bàltics, ... Allà han gastat més en canyes, de les de pescar! Aquí la festa continua! I si els ajuts comunitaris van anar disminuint, no hi ha res més útil per tapar el forat que un bon dèficit fiscal. I, així, doncs, tornem al començament d'aquest post, tornem al fragment del discurs de Cayo Lara.

2 d'abril de 2019





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada