Des del confinament (IV) – Economia

La sotragada per a l'Economia, l'espanyola i de retruc la catalana és a hores d'ara inquantificable. Després de la crisi que va començar el 2008 i que encara no s'havia acabat del tot no s'han sabut prendre les mesures adequades, no és pas que ho digui aquest humil servidor, és el que diu qualsevol que no vulgui enganyar a la gent. La recuperació s'ha basat en el repartiment, però repartiment a l'espanyola. Els que han pogut han arrambat amb tot el que han pogut, i els arrambats han quedat tremolant o en la misèria. Ara anem fregint i menjant, amb menys que posar a la paella que abans. Alguns parlen que hi havia hagut recuperació de llocs de treball, cert, però molt menys remunerats que abans i poc estables. Els que havien conservat la feina en molts casos també havien vist retallats els seus ingressos directament en la nòmina o indirectament via impostos, al meu poble aquest any l'IBI, com a exemple s'apujarà un 8%. Percentatge d'increment que per exemple les pensions i molts salaris no han acumulat al llarg dels darrers anys.

Ara amb en el coronavirus la situació s'agreuja, amb els ERTOS, més de mig milió de persones poden arribar a perdre la feina total o parcialment durant un temps indeterminat només a Catalunya. A aquests caldrà afegir autònoms que si potser no pleguen, ho tindran molt difícil. La temporada d'estiu se n'ha anat a prendre pel sac, parlant en plata, amb el que tot el moviment econòmic d'aquest sector que al nostre país mou entre el 10 i el 15% del seu PIB es veurà reduït a una mínima expressió. El retard en les mesures per fer front a la crisi sanitària, el retard en el confinament total, faran que la crisi s'allargui, ja no vull pensar si finalment el dimarts vinent la gent ha de tornar al treball. Sortir de vacances serà pràcticament impossible per diverses raons; perquè no hi haurà la seguretat necessària i molta gent encara tindrà, en bona lògica, por, també perquè moltes famílies hauran vist reduïts els seus ingressos en aquests mesos o fins i tot estaran aturats i per últim al turisme exterior ja ni se l'espera, també hauran tingut dificultats a casa seva, però la principal dificultat serà veure qui és el valent de venir a un Estat que ha batut el rècord mundial de morts per corona virus per milió d'habitants i que ja no podrà treure pit de tenir la millor sanitat del món, que no els sanitaris que estan complint com uns valents.

La indústria podrà anar recuperant el pols, però tardaran setmanes a arribar a una situació normalitzada. El ram de l'Hostaleria serà un dels darrers en activar-se, potser abans que els espectacles, però quan ho faci ja hem comentat el que passarà amb la temporada turística. Tota la indústria que proveeix a aquest sector també patirà una reducció del seu volum de negoci i en el cas de l'agricultura es poden arribar a produir excedents que no es podran col·locar, penso en la fruita de temporada a la qual no es pot aplicar un retard o modulació en la producció. De retruc es reduirà la recaptació tributària. Hi haurà, perquè ens entenguem, menys a invertir, menys a gastar i menys per ajudar a aquells que més ho necessiten. Tot plegat perquè la tramoia de l'Estat espanyol s'aguanta amb pinces, vivim al dia! Com aquella família que tot el que guanya, perquè és poc o perquè són uns cràpules, s'ho gasten. Arriben a final de més sense un duro a la butxaca. Podríem continuar, amb molts altres aspectes relacionats, però m'agradaria centrar-me en un tema del qual avui se'n feia ressò el diari ARA.

"El fons d'inversió perden quasi 24.000 milions d'euros al març" en el conjunt de l'Estat espanyol, el que suposa quasi un 9%. Si ets d'aquests que arriben a final de mes amb les butxaques escurades i sents la paraula fons d'inversió pensaràs que es tracta de cosa de "ricatxos" i et suarà una mica. Potser si o potser no és una cosa només de rics. Però compte que no és pas tota la realitat que aparenta. A conseqüència de la darrera crisi, de la concentració bancaria, del manteniment dels baixos tipus d'interès – per a reactivar l'economia diuen – l'estalvi sembla que es va convertir en una espècie d'enemic a batre, almenys de la manera que fins llavors s'havia entès. El que volien les autoritats, la UE, el Banc Central europeu era que la gent gastés. Aquells que sempre havien volgut tenir un raconet ja no el podien deixar en un termini en un compte bancari, perquè les entitats els van deixar de remunerar i en alguns països ja cobren per guardar-te els diners.

Les Entitats bancàries en general, les poques que han quedat, han actuat de manera semblant. En paraules d'un directiu d'una entitat amb qui vaig parlar, em deia "Abans formàvem i informàvem estalviadors i ara els informem i formem com a inversors". Ai las! Abans deixaves els teus cèntims al banc i eren ells que amb els teus estalvis se la jugaven concedint crèdits. Ara te la jugues tu. Els bancs però continuen cobrant del Fons les seves comissions per la seva gestió, tant si es guanya com si es perd.

A final de març qualsevol estalviador, molts d'ells gent gran, que diuen cal tenir un raconet pel dia de demà, hauran acabat el mes amb un 9% menys de, de mitjana, dels seus estalvis. La cosa pot ser que remunti, però no pinta bé en els mesos vinents, perquè aquest aspecte del qual estem parlant, els Fons, seran un reflex de la crisi que se'ns apropa desbocada. Crisi que si va mal dades i finalment la UE decideix ajudar, no ho farà de franc, collaran als estats més endeutats i culturalment, almenys als seus ulls, més cràpules. De manera que s'asseguraran de tornar a cobrar o perdre el menys possible. Per tant, no seria estrany haver-nos d'enfrontar a dures retallades salarials i, per descomptat, també de les pensions de jubilació, recordem que en l'anterior crisi alguns països van suprimir pagues extres.

Pel que fa als serveis que presta encara l'Estat no cal esperar cap millora, sinó tot el contrari. Però amb el que sí que cal estar tranquil és pels privilegiats, "la casta", l'anomenaven alguns. Si d'aquesta nova atzagaiada no surten més rics, com a mínim continuaran al seu lloc de poder, perquè a l'Estat on ens ha "tocat" viure fa 300 anys que ho porten de la mateixa manera. Cobrant el delme, tant si la collita és bona com si no ho és. Tot plegat molt "Ancien Régime", molt injust i també molt "cutre", de manera que a més de sentir-te espoliat, passes vergonya.

8 d'abril de 2020 (26è dia de confinament)