15 d’abril del 2020

Des del confinament (VII) – "El Pico", La República, el Gulag i la tornada a la feina.


Ahir la gent va tornar a la feina, el que em va resultar curiós va ser escoltar a TV3 que el dilluns unes 300.000 persones tornaven a treballar a la Comunitat de Madrid i que aquí ho farien l'endemà un milió de persones. Segur que ho devia escoltar malament.

Fa dies que ens diuen, des del "Ministerio de Sanidaz", pronúncia del Ministre Illa, que hem arribat al pic, però el nombre de víctimes no baixa en la mateixa proporció en què es va disparar, i sembla que es mantingui. Potser en lloc d'un pic hem arribat a la "meseta", amb el desconfinament sobtat només cal esperar, encreuem els dits, que no sigui que arribem a la Sierra. El desconfinament s'ha fet contra l'opinió dels experts. Ells -El Gobierno- diuen que ja tenen els seus d'experts. Algun però d'aquests seus experts que aquí a Catalunya havia dit una cosa, ara que està al Consell Científic del "Gobierno de España", modulava la resposta, malgrat haver-se queixat que no havia estat consultat. Tots ho vam poder sentir ahir per TV3 al Telenotícies, deu ser l'efecte" ventoseta" que pateixen alguns quan els donen una "cadira" o un càrrec encara que només sigui honorífic.

Mentre, ahir celebraven el dia de la República, espanyola naturalment! Per això, poscospodemites, comuns, colauers..., feien causa comuna als seus twitts recordant l'efemèride del 14 d'abril de 1931. Obliden, però, que va ser un acte de total unilateralitat, aprofitant unes eleccions municipals es va fer caure al Rei! Doncs bé, tots aquests que ahir celebraven el 89è aniversari republicà segur que avui se n'han oblidat. Ahir era una commemoració "postureig" tipus excels i fins a l'any que ve! Com una espècia de carnaval a "l'anciene maniere", on es permetia la disbauxa, però després, en acabar, a seguir els manaments, tots a missa i a estrènyer-se el cilici. A partir d'avui i durant 365 dies toca agenollar-se i acotar el cap davant el Rei amb un ampli somriure estil Colau! Al Rei ni tocar-lo! Ni qüestionar-lo. Ni parlar-ne d'investigar l'emèrit, tal com va dir en Pablo Echenique, que fa uns dies va fer "un ara no toca" a l'estil Pujol.

Què és el que el tenen aquestes celebracions que només es poden fer un cop a l'any, per tornar després a la normalitat? Doncs que algú s'esvera, paeix malament, i perd una mica el món de vista amb la festiva ressaca. És el que li devia passar al senyor Trillas, Secretari d'Economia i Hisenda del PSC, que va fer un twitt en què proposava que als indepes se'ls busqués un territori on confinar-los, com els Amish . A la "festa" s'hi va afegir el senyor Oscar Guardingoex-senador per "En Comú Podem", membre de CCOO i treballador de la SEAT. Aquest proposava que el lloc idoni era Cadaqués, perquè només hi ha un punt d'accés i, afegia, que molts indepes ja hi tenen casa. Una boutade, però que només poden fer d'ells cap els altres. No els facis cap broma, no diguis que l'exsenador està proposant un Arxipèlag Gu...ardingo pels independentistes. El mateix de manera una mica més suau feia el senyor Asens, ara apuntant al "putaramonetisme", parlant de les dretes i esquerres a la guerra civil. Segur que qui això escriu també té la pell molt fina, tant com la del Conseller Buch queixant-se pels 1.714 milers de mascaretes. Tot plegat deu haver estat una brometa sense gens d'importància per part d'aquests dos individus, segur que ha estat tot una casualitat, "mai els ha passat pel cap una cosa així".

Vivim en un país en què als indepentistes els de dretes, si podessin, ens portarien "al paredón" i els molts progres esquerranosos ens tancarien al Gulag a picar glaç a veure si ens moríem de gana i fred i no els espatllàvem més el seu heroic relat. Tot plegat és per posar-se a plorar d'indignació i de pena. En vuitanta anys tornem a estar allà mateix "rojos i azules" i d'aquí no surten, però sempre "muy-mucho españoles". Ara ja només ens queda veure un nou "Ribbentrop-Molotov" a l'espanyola, on de nou l'assa dels cops seran "els polacos".

Però ahir la festa no hauria estat plena sense l'habitual roda de premsa del Comitè Tècnic del "Gobierno d'España" per a la lluita contra el coronavirus. En aquesta roda de premsa un alt comandament de la Guardia Civil explicava que, no sé on, s'havien detingut uns lladres que havien robat 30 kilos de taronges i llimones (o sia per fer-nos una i idea unes 80 taronges i 40 llimones), que havien estat restituïdes al seu propietari "Gràcies a Déu".

Mentre, però, la gent ahir va haver d'anar a la feina, si ho feien al transport públic mantenint les distàncies, si podien! Amb mascareta, si n'han pogut aconseguir o ahir els van donar una de "paper de fumar", ep! Sempre és més que res! Mentre tots deixaven la rentadora a punt, engegada escalfant, per quasi bullir la roba que han dut posada durant el dia. Si algú emmalalteix potser es pretendrà fer-lo sentir culpable per no haver pres les mesures oportunes. En tot cas, si no és culpa del treballador, és culpa de l'Empresa que no ha posat els mitjans adequats. Per això ahir les Centrals Sindicals, que han tornat de la seva pròpia hibernació, demanaven al Govern de la Generalitat que enviés la Inspecció de Treball per comprovar que es complia la normativa. Tot això s'hauria de fer amb 160 inspectors! De demanar que no es tornés a la feina o fiscalitzar el Gobierno de España, o preguntar de quina manera es farà el desconfinament poca cosa els hem sentit dir durant el darrer mes.

Al final de tot plegat, si es controla la pandèmia, ens hauran girat la realitat com un mitjó. Celebraran, quan es doni el cas, haver vençut a la malaltia, però haurà estat una victòria pírrica. Una guerra, com tant els agrada dir, que en molts moments s'haurà afrontat amb les mans quasi nues per part dels que de debò quelcom podien fer. Una guerra afrontada amb molt orgull i supèrbia per part dels que ho veien des de lluny i poc efectiu eren capaços de fer, malgrat manar. Una guerra afrontada amb molta por, humilitat i coratge pels que han estat, encara estan, a primera línia patint i enrabiant-se.

15 d'abril 2020 (33è dia de confinament)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada