9 d’abril de 2012

L’Espanya de les Autovies i el “Neodespotisme Il•lustrat”

Aquest sembla un tema recorrent, malgrat tot quan el pots apreciar “in situ” encara t’adones més de la fatalitat a que semblem abocats.

Hi ha una quantitat d’autovies a Espanya per les que la circulació diària de vehicles és irrisòria, són autovies amb format pràcticament d’autopista. També, certament, hi ha d’altres molt utilitzades i que ja estan quedant obsoletes, totes elles, però, són totalment gratuïtes.

Veiem: Catalunya amb 30.000 quilometres quadrats i més de 7.000.000 d’habitants, té en prou feines 500 qm d’autovies gratuïtes, dels quals nomes quelcom menys de 200 són equiparables a les autovies espanyoles, més modernes, on es pot circular a la mateixa velocitat que a les autopistes de peatge, la resta realment són tan sols carreteres desdoblades. També, a Catalunya, hi ha uns 660 qm d’autopistes de peatge.

Si prenem per exemple els cas d’Extremadura ens trobem amb uns 630 qm d’autovies totalment gratuïtes. Per a un total de 41.000 qm2 i en prou feines 1.200.000 habitants. En cap cas hi ha cap tram de peatge.

No cal calcular les dades comparatives entre una i altra comunitat pel que fa a quilometres_autovia/habitant/qm2 . Tampoc cal estendre’s en la molt més complicada orografia a Catalunya, ni que som l’entrada a Europa per a un gran nombre d’automies, bàsicament les més productives.

I aquí rau la fatalitat de la que parlava, estem condemnats no sols a continuar pagant dispendis, l’AVE en seria un altre del qual parlar, també manteniments que per si mateixos des d’allà no són capaços d’afrontar. S’han fet unes “instal•lacions” en excés sumptuàries, molt per sobre de les necessitats reals, que segurament ningú demanava i que la feina serà ara conservar-les i arranjar-les .

Hi ha autovies com per exemple l’A58 que va de Càceres a Trujillo que discorre durant més de la meitat del seu recorregut, d’uns 40 qm, en paral•lel a la N521, també “nova de trinca”, fins al punt que hi ha moments que davant els ulls del conductor s’obre un ampli panorama de sis carrils. Un altres cas, la Ex-A1 que uneix Navalmoral de la Mata amb Plasència també es “un desert”, fins arribar a l’extrem anecdòtic que hi ha cigonyes que han plantat els seus nius al capdamunt dels cartells de sobre de l’autovia. Algun ornitòleg, potser, ens podria aclarir aquest comportament, però de ben segur que el trànsit no les destorba gaire.

Som víctimes d’aquest nou despotisme il•lustrat dels governants espanyols que creuen que tot es pot decidir des dels despatxos, aquest és un mal que aqueixa a aquests governants des de temps de Felip II, inici de la seva caiguda en picat, que a diferència de Carles I que es va fer un fart d’anar a munt i avall es va creure que podia dirigir el món des del seu despatx de l’Escorial “firmant papers”. A partir d’ell, s’han cregut que el món s’havia de veure des de Madrid.

D’aquí sempre l’error en les decisions, sempre el començar la casa pel teulat. Sempre el viure en una realitat paral•lela, això ha afectat a polítics de tots els colors, què en arribar al poder s’han pensat allò de “Això ho soluciono jo”, “ Quina colla inútils aquests que hi havia abans”.

D’aquí venen decisions aplaudides pels “pilotes” que envolten de sempre als poderosos, aquesta legió d’aduladors, abans Cort, ara alts funcionaris i aparells dels partits. D’aquí les decisions fatals que sempre han portat al desastre, des de nomenar almirall de la flota a algú que es marejava, o bé intentar repoblar una part d’Andalusia amb alemanys, catòlics “naturalment”. Així fins arribar, fa vint anys i escaig, decidir fer el primer AVE de Madrid a Sevilla. Mentre el que va de Barcelona a la frontera amb França, a Europa! Encara està pendent de realització.

Decisions “neodespòtiques il•lustrades” pensant que fent passar l’arada davant dels bous es pot llaurar el camp. Pensant que fent AVEs i exposicions universals, creant parcs industrials, les industries naixerien com bolets. Pensant que fent un despesa “sumptuaria” serien rics tota la vida o que comprant un llibre els il•lustrarà sense llegir-lo, ni tant sols obrir-lo!

La despesa en obra pública, innecessària, ha estat entesa com a motor de progrés, sense adonar-se que si no es canvien els ritmes sinó s’inverteix en educació, si aquesta no es planifica bé, no hi ha res a fer! Si no es potencia l’economia productiva i es creen noves industries, que dimonis circularà per aquestes autovies? Mentre on fan més falta no se’n fan! S’està col•lapsant tot! Les mercaderies cada cop entren i surten amb més dificultat del port de Barcelona, aquest seria tan sols un exemple.

Lo dels llibres m’ha fet pensar en una anècdota, “ que si non e vero e ben trovato”, de quan a principis del segle XX es va començar a editar “la gegantina” enciclopèdia Espasa, algú li va presentar al monarca, llavors Alfons XIII, fent-li veure que gràcies a aquella “magna obra” els espanyols serien els més il•lustrats i savis del món. Sobren comentaris, oi?

9 d’abril de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada