L’amnistia pel diner negre i la paràbola del fill pròdig.

Quant mal ha fet en el nostre subconscient cultural alguns dels missatges tramesos per la cultura/civilització judeo/cristiana. En concret avui em vull referir a la paràbola del fill pròdig.

Tothom coneix la paràbola, però la part que sempre m'ha cridat l’atenció és la següent:

...“Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué:
»--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
»El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué:
»--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
»El pare li contestà:
»--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

Veiem que el germà gran, el que havia quedat amb el pare, el que sempre havia complert, el que no li havia exigit la herència, aquest no havia tingut mai les mínimes atencions del seu pare. En canvi el cràpula, que li havia exigit l’herència abans d’hora i que l’havia dilapidada en disbauxes, es acollit pel pare que sacrifica el seu millor vedell i li organitza una festa. Una festa amb que mai havia obsequiat al seu altre fill, al complidor.

No sé fins a quin punt el subconscient cultural col•lectiu. Els tradicionals ensenyaments de les sagrades escriptures, la moral catòlica; aquella que et permet ser tota la vida un bandarra i just abans de morir penedir-te i guanyar el cel. Tant diferent d’aquella moral protestant, aquella moral dels països capdavanters, que tota la vida és una suma o una resta de tot el que s’ha fet. Doncs, no sé si és aquesta moral catòlica la que ara permet, que justifica, el projecte de Llei del Govern per al blanqueig del diner negre, del diner amagat a la Hisenda. Potser és que estan tant desesperats, tan necessitats, que són capaços de perdonar-ho tot, o simplement es tracta de fer-se un “autofavor”.

Ara la gran majoria d’assalariats, d’aquells que paguen “religiosament” els seus impostos es poden sentir com el germà gran del fill pròdig. Mentre els que més han guanyat, més han defraudat, més han amagat els diners, ara tindran totes les facilitats.

Ara els que han actuat correctament veuen com el govern pretén acollir, amb les millors gales i amb les mínimes càrregues, a aquells que han defraudat anys i anys. Ara se’ls permetrà legalitzar el seu diner ocult, el seu diner negre!

Quin serà el següent pas? Que impedirà que aquests diners, un cop blanquejats, marxin cap a altres països? Que impedirà que les màfies blanquegin ara els seus diners a Espanya? Cal estar atents al projecte de Llei, caldrà mirar-ho tot amb lupa, però també, quin remei, estoicament, com el germà gran. Ara aquells, els complidors, han de veure que aquella Hisenda que no els ha perdonat mai ni una, ara a canvi d’un mòdic percentatge del 10% acull el diner pròdig. Aquell diner que va donar l’esquena al seu país a tota la societat.

21 de maig de 2012

http://www.ara.cat/premium/economia/govern-amplia-lamnistia-negre-efectiu_0_703729740.html