ICV ha decidit no cridar específicament a la Via Catalana de l’ANC però en canvi s’uniran l’acció convocada pel Procés Constituent, d’Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, d’encerclar la seu central de la Caixa.
No ens ha de sorprendre la decisió. ICV malgrat autoanomenar-se “ecosocialistes” són els hereus directes del comunisme, tant del credo com del tacticisme d’aquesta ideologia. Els comunistes són internacionalistes, principalment quan no detenen el poder. En els llocs on en el seu dia el varen tenir o encara el conserven el vehiculen per mitjà de la nacionalitat o ètnia majoritària.
A l’antiga Unió Soviètica es va crear una estructura aparentment confederal de repúbliques i repúbliques autònomes. Però a la pràctica era la ideologia comunista la que ho lligava tot, com a digna hereva de l’imperi del tsars, mitjançant la “mare pàtria Rússia”. Vist des de fora, però també des de dins, la Unió Soviètica eren els russos era Rússia, malgrat la disfressa que li volien donar amb la pretesa creació “de l’home soviètic”.
La majoria de la gent ignora que quan es varen crear la Nacions Unides dos dels seus membres fundadors varen ser les repúbliques soviètiques d’Ucraïna i Bielorússia. Sobre el paper el “confederalisme soviètic” quedava dignament representant, a part de tenir un parell de vots més a l’assemblea general de l’ONU. La realitat era però una altra, manava Moscou i manaven els russos que “colonitzaven” zones senceres de les repúbliques confederades o conquerides, com el cas de les bàltiques, gràcies al pacte de no agressió signat a l’agost del 1939 amb el règim nazi.
La Caiguda del comunisme a Europa va fer bocins aquelles estructures, també la iugoslava, nominalment confederals, però controlades fèrriament per la dictadura comunista sempre en detriment de les nacionalitats més petites.
Els comunistes a casa nostra no han estat mai nacionalistes en el sentit reivindicatiu de les llibertats nacionals del nostre poble. Si que han fet costat, hem de ser justos, d’una o altra manera a la cultura catalana, però segurament ha estat més com a tacticisme, com aglutinador de la lluita antifranquista, que no pas en molts casos per convenciment.
És aquest tacticisme en el que han excel•lit com a organització, el que porten al seu ADN, el que els continua movent i mantenint. Han fet costat de forma decidida al dret a decidir segurament pensant que això els donava avantatge davant la indefinició dels socialistes i que arribat el cas d’una futura Catalunya Independent podrien ocupar per l’esquerra l’espai socialista fins a la frontera on trobarien l’espai que podria ocupar ERC.
En el fons però volen continuar “nedant i guardant la roba”, saben que molts dels seus possibles votants no són nacionalistes, ni molt menys independentistes, i per això volen pescar en les aigües dels moviments socials apareguts en els darrers anys que majoritàriament no són nacionalistes, el 15-M és un bon exemple de tot això.
ICV, el PSUC, ha estat hegemònic en determinats àmbits de l’ensenyament i de la informació. A data d’avui encara hem de suportar sovint en els mitjans de comunicació públics, però també als diaris, la llauna de determinats periodistes partidistes i manipuladors enyorats d’altres temps en els que ningú els discutia les seves idees. És aquí on precisament ICV comença a perdre pistonada, el món ha canviat i malgrat la forta inèrcia i la encara gran influència als mitjans i a les universitats "s’estan fent grans" i les noves generacions no “estan per a tants orgues” .
Per altra banda a ICV li ha sortit un fort competidor que està aglutinant a la gent jove i que ocupa un terreny ideològic similar, malgrat tenir un sentit nacional indiscutible. Les CUP els estan menjant espai, estan ocupant l’espai ideològic d’Iniciativa i EuA, amb un clar sentit nacional. Per altra banda hi ha un aparent abisme generacional entre la gent d’ICV i els de les CUP.
Que la CUP convoqui formalment a la Via Catalana i ICV no ho faci obeeix, entre altres, a les raons exposades. ICV busca també part de la seva clientela fora de l’àmbit nacional perquè ara s'adonen que en un Estat català lliure una part de l’espai polític que ara detenen serà ocupat per altres formacions, en aquest cas les CUP, que no són a hores d’ara nacionalment ambigües.
ICV amb la convocatòria al marge de l’ANC corre un risc que és el de dividir i de fer el joc a les formacions nacionalistes espanyoles. Aquest risc de dividir, la idea del Procés Constituent d’encerclar la Caixa , l’únic que ha aconseguit de moment es donar pistes a altres formacions, com la plataforma espanyolista 12-O, per a fer el seus propis cercles. Oliveres, Forcades i ICV fan un flac favor a la causa nacional catalana. El que finalment queda clar és que els comunistes, els seus hereus – almenys els de “la vieja guardia” – no són nacionalistes. No són nacionalistes de les nacions oprimides, de les altres, ja ho hem vist al llarg de la història, si que ho són.
3 de setembre de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada