12 de març de 2016

El “Compi yogui”, Al Capone i els suspesos en matemàtiques



Bé, sembla que alguns cops “les anècdotes” prenen el paper de fets cabdals, d’aquells que poden portar conseqüències. En canvi els fets cabdals, els que les haurien de portar de debò, poden passar desapercebuts davant els ulls de molta gent.

Molts membres de la reialesa europea ja fa temps que fan el ridícul, a tall d’exemple podem recordar moltes anècdotes de les dues nores d’Elisabeth II d’Anglaterra, la Diana i la Sarah. Ara s’hi afegeix la reina d’Espanya, l’experiodista Letizia Ortiz, amb un missatge més digne, pel seu redactat, d’una adolescent que no pas d’una persona "feta i dreta" que ostenta, s’entén, una funció representativa.

L’amistat dels reis d’Espanya amb Javier López Madrid sembla, segons els mitjans, que pot fer trontollar la Monarquia. Personalment no crec pas que passi d’un ridícul més, d’un “suma y sigue”. El que crida l’atenció respecte a López Madrid és la focalització aquests dies de la seva implicació en l’afer de les targetes “Black”deCajaMadrid”. Es diu, i la gent s’escandalitza, que aquest personatge utilitzà 34.807 euros a càrrec de la seva targeta “opaca” per atendre “quatre capritxets”. Totalment i moralment criticable que una persona que, per la seva trajectòria personal i la seva situació econòmica,  no deu passar cap tipus de penúria  tingui la necessitat, la cobdícia, de fer-se veure per aquesta quantitat. Quantitat  que segons diuen va tornar tan bon punt va “saltar l’escàndol”. Una quantitat que permetria viure folgadament a un parell de famílies com a mínim un any, però que per a ell no deixa de ser un detall, com una espècie de regal que li va fer “CajaMadrid”. Un regal del que perquè no fer ús? es devia preguntar. Una deferència“ de la que va ser objecte, ell com molts altres,  i per la que en cap moment li podria haver arribat a passar pel cap que portes tot aquest rebombori.

Es diu que és una vergonya que una Entitat rescatada amb els diners de tots, Bankia, de la que formava part “CajaMadrid”, hagués donat unes targetes a personal directiu amb les que es van gastar al llarg d’uns quants anys, des d’abans de la crisi, uns 15.000.000 euros. Certament és una vergonya perquè en la majoria dels casos, cap dels titulars d’aquestes targetes en tenia la més mínima necessitat d’ella per a la seva subsistència. Però d’aquí a focalitzar els problemes de “CajaMadrid” i Bankia amb les targetes “Black” hi ha un abisme. Un abisme que demostra el fàcil que és engalipar a una gran majoria de la gent, que suspendria matemàtiques per la seva poca capacitat de relacionar quantitats numèriques. Bankia, el conjunt de les Entitats que en formaven part sumaven uns actius de més de 300.000.000.000 euros. El rescat d’aquesta entitat va suposar un desemborsament per part de l’erari públic de 23.000.000.000 euros. Algú pot creure, a hores d’ara, que els problemes de Bankia vénen dels 15.000.000 euros gastats, durant quasi tretze anys  amb les targetes “Black”? Segur que no! Hi ha molta més mar de fons!

Semblaria que el Javier López Madrid, casat amb la filla del fundador del Grupo Villar Mir - grup empresarial del qual és Conseller Delegat -,  podria haver influït, des del seu càrrec com a Conseller a Bankia, perquè aquesta fes un préstec de 344.000.000 euros al   Grup Villar Mir. Un préstec que suposadament  durant 16 mesos va ser al 0% d’interès(*). Javier López Madrid també s’ha vist implicat en la xarxa de corrupció destapada amb l’Operació Púnica. Seria, però, arran de les filtracions de la informació que es va trobar al seu mòbil, mentre era investigat per un cas d’empaitament sexual, que s'hauria sabut el contingut dels missatges dels Reis a López Madrid.

Si el rescat de Bankia va costar 23.000.000.000 euros, no cal atribuir-ho al que sumava el gastat amb les targetes “Black”. En tot cas era un simple símptoma d’una malaltia molt més greu i profunda. No elevem a categoria de tot, ni en l'àmbit particular de López Madrid ni en el general de l'Entitat, el que va suposar el tema de les targetes opaques. El que ens cal preguntar-nos és quantes operacions, milionàries, com el suposat préstec al Grup Villar Mir al 0% d’interès es van fer. Quantes d’aquestes operacions de préstecs van ser fallides i a qui beneficiaven. Aquestes són  les bones preguntes! Aquestes són les causes de l’ensorrament de moltes caixes en la darrera crisi. No ens deixem ensarronar per cortines de fum. Possiblement els 34.807 euros gastats i tornats per López Madrid no sigui el pitjor que aquest va fer. Ni els quinze  milions d’euros gastats, en general,  amb les targetes “Black” van fer caure Bankia. Ara, quan sembla que ningú està disposat a anar gaire  més enllà, potser sí que el cas de les targetes serà el que finalment servirà per a processar a una part de la cúpula directiva de “CajaMadrid”.

Tot plegat m’ha fet pensar en l’Al Capone, a qui malgrat la gran quantitat de crims que se li atribuïen, va acabar a la presó per un problema fiscal. Bé estarà que a molts directius de CajaMadrid/Bankia se’ls “retiri de la circulació” i se’ls processi pel cas de les targetes opaques. Però, com en el cas de l’Al Capone, no s’haurà fet justícia del tot ni de bon tros.

12 de març 2016

(*) 344.000.000 al 3,5% - un interés molt favorable en aquells moments- haurien suposat uns ingressos de 15.300.000 euros, un poc més que el que sumava les despeses fetes amb les targetes black entre 1999-2012.

1 comentari: