2 d’abril de 2016

Violència i Islam – Adonis



Unes converses entre el poeta sirià Ali Ahmad Said Esber –Adonis- i Houria Abdelouhaded professora a Paris, psicoanalista i traductora del àrab, conformen el llibre “Violence et Islam”. Llibre Publicat en castellà per editorial Ariel.

Adonis és l’etern candidat, en llengua àrab, al Premi Nobel de literatura. Com el nom del llibre clarament indica, “la conversa” gira al voltant de la relació de l’Islam no sols amb la violència sinó també amb el sotmetiment dels àrabs a una religió que els impedeix el progrés. Un progrés que només és vist, des del vessant més integrista i en tant que finalitat, com un sol objectiu; la islamització mundial.

El llegat del Profeta, el definitiu del darrer enviat per Déu, sumeix al món musulmà, i encara més a l’àrab en particular, en una espècie d’atzucac. Tot està dit a partir de la Revelació. Per tant no hi ha futur, però tampoc hi ha passat, ja que tot el que és anterior a la Revelació no compta. L’Islam, fruit de la Revelació, neix perfecte i combat, doncs, tot el que és anterior i en conseqüència  tot el que és posterior.

En aquestes converses Adonis i Houria defineixen l’Islam com un poder polític i econòmic que no ha traspassat més enllà de l’esperit de la tribu. Des de la batalla de Badr el 624 – la primera operació militar duta a terme per Mahoma- fins la batalla de Siffin el 656, que és l’origen de les disputes que donen lloc a les dues grans branques de l’Islam – xiïtes i sunnites-, tot ha estat un seguit de lluites entre tribus i faccions. Lluites que han perdurat al llarg dels segles i que avui en dia són encara vigents. Els relats de l’arabista del segle XIX Reinhart P. Dozy, on s’expliquen amb luxe de detalls les guerres entre tribus, famílies i clans, poden semblar tenir un aire fantasiós, però al cap i a la fi foren reals. Disputes a les quals, al llarg de llibre, ambdós es refereixen en més d’una ocasió. Les guerres actuals, la de Síria també, no deixen de ser una continuació d’una història de 15 segles. La primavera àrab pot haver quedat en un no res, perquè, segons ens expliquen, una condició de tota revolució és allunyar-se del que és religiós. Cosa que no es dóna a l’actual conflicte, un més entre xiïtes i sunnites.

Adonis i Houria ens expliquen com tots els intents des del pensament, des de la filosofia, des del debat i des de la cultura per obrir-se pas dins de l’Islam han estat sempre combatuts des de les més altes instàncies, perquè aparentment, com ells diuen, “pensar dins de l’Islam és declarar la guerra a aquella societat”. Un Islam amb una jurisprudència que converteix la cultura en una simple instrucció, sota la bandera de la llei, on la vida queda reduïda a un munt de prohibicions. Totes elles lligades a la detenció del poder polític.

Per no parlar, que al llibre se'n parla a bastament amb els més variats exemples, de la situació de la dona a l’Islam. La Condició de l’home musulmà marcada per la Revelació  per a qui la dona és un gaudi. Un gaudi que comença ja a la terra i que ha d’acabar al Paradís promès.

La Revelació com a dogma i el monoteisme com una plasmació del poder absolut en què algú en nom de Déu exerceix el poder a la Terra, condemnen a l’àrab musulmà a no conèixer res i a no experimentar res. Aquest només ha de fer el que diuen els preceptes religiosos. Per tant, l’home no és pas un seguidor, és simplement un esclau. Tot plegat fa que l’individu no s’hagi de fer cap pregunta, ja sigui sobre el pla religiós, l intel·lectual o el social. Tots aquells que al llarg de més de mil anys han intentat fer-se alguna d’aquestes preguntes han estat bandejats, o simplement eliminats, en ser percebuts com una amenaça per al poder establert.

Tot plegat unes interessants i amplies reflexions, que ajuden a conèixer una mica més el món àrab musulmà. Reflexions que fan palesa la necessitat d’una evolució que fins ara sembla  perpètuament ajornada. Malauradament em temo que tot el que s’explica a aquest llibre arribarà abans als no creients, per al consum dels occidentals, que no pas als destinataris més necessitats de fer-se totes les preguntes i tots els plantejaments que es fan Houria i Adonis.



2 d’abril 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada