Aquest Sant Jordi al meu "poble", com cada any,
hi ha hagut les parades de roses, les de llibres, les de les organitzacions més
diverses i variades, així com les dels partits polítics.
M'ha cridat l'atenció la de "Ciudadanos", la seva carpa taronja, les seves roses hibridades de color taronja. Els seus militants parapetats, tots darrere la parada, el mateix que quan els "forofos" d'un equip van a camp contrari i queden arraconats i aïllats al capdamunt d'una graderia. Tot això però no deixen de ser simples detalls, a vegades una imatge val més que mil paraules i cal saber-la llegir. Aquest a ha estat el cas de la simbologia emprada.
Al costat d'un "Feliz Sant Jordi" unes explicacions, totes elles en castellà - inclosa una cita d'en Cervantes digna dels pensaments més profunds del President Rajoy – "El que lee mucho y anda mucho ve mucho y sabe mucho", i una imatge del "Quijote" cavalcant el Drac.
Un drac de Sant Jordi feréstec amb el morro flamejant, eixerit i domat per un Quitxot còmodament assegut al damunt a qui presta el servei de cavalleria. Un Drac dominant, muntat per un Quitxot - simbologia de les simbologies espanyoles- segur de la seva preeminència i un Sant Jordi absent!
Aquesta és la hibridació de "Ciudadanos", aquesta és la seva comèdia. Provar de fer una festa que no sigui festa, que no sigui la festa dels catalans – ells fal·laçment en diuen que la volen fer de "tots els catalans". Però la pretensió és que deixi de ser la festa de Catalunya, de la seva cultura i de la seva llengua. Una festa en la qual una de les parts no hi és, Sant Jordi. Una festa en què el Drac serveix a qui serveix que còmodament al seu damunt controla la seva força bruta i no se sent amenaçat. Una festa en la qual el triomf del bé, de la bondat no hi té cabuda. Un Sant Jordi on l'heroïcitat no té lloc. Perquè l'heroïcitat, en aquest cas, representa aquells que per a ells no tenen dret a ser herois. Un Sant Jordi des de l'altre cantó, des del fosc de la Força.
Barrejant Quijote i Drac. Eliminant Sant Jordi. Eliminant la derrota de la Bèstia. Queda clara, subliminarment, quina és la pretensió final. Desnaturalitzar tant a l'heroi com a la Bèstia. En definitiva desnaturalitzar, frivolitzar i despullar la festa. Despullar-la de contingut fins que aquesta ja no sigui representativa de res. Despullar al poble de Catalunya de la seva cultura, de les seves tradicions i de la seva llengua. Això, cínicament, ho fan reivindicant una festa de Sant Jordi de tots els catalans. Diuen que volen una festa de tots els ciutadans de Catalunya, quan la veritat és que els importen "un carallot" les nostres tradicions i la nostra cultura. Aquesta és el missatge de Ciutadans desdibuixar-ho i confondreu tot! Per a continuació anorrear-nos!
24 d'abril de 2016
M'ha cridat l'atenció la de "Ciudadanos", la seva carpa taronja, les seves roses hibridades de color taronja. Els seus militants parapetats, tots darrere la parada, el mateix que quan els "forofos" d'un equip van a camp contrari i queden arraconats i aïllats al capdamunt d'una graderia. Tot això però no deixen de ser simples detalls, a vegades una imatge val més que mil paraules i cal saber-la llegir. Aquest a ha estat el cas de la simbologia emprada.
Al costat d'un "Feliz Sant Jordi" unes explicacions, totes elles en castellà - inclosa una cita d'en Cervantes digna dels pensaments més profunds del President Rajoy – "El que lee mucho y anda mucho ve mucho y sabe mucho", i una imatge del "Quijote" cavalcant el Drac.
Un drac de Sant Jordi feréstec amb el morro flamejant, eixerit i domat per un Quitxot còmodament assegut al damunt a qui presta el servei de cavalleria. Un Drac dominant, muntat per un Quitxot - simbologia de les simbologies espanyoles- segur de la seva preeminència i un Sant Jordi absent!
Aquesta és la hibridació de "Ciudadanos", aquesta és la seva comèdia. Provar de fer una festa que no sigui festa, que no sigui la festa dels catalans – ells fal·laçment en diuen que la volen fer de "tots els catalans". Però la pretensió és que deixi de ser la festa de Catalunya, de la seva cultura i de la seva llengua. Una festa en la qual una de les parts no hi és, Sant Jordi. Una festa en què el Drac serveix a qui serveix que còmodament al seu damunt controla la seva força bruta i no se sent amenaçat. Una festa en la qual el triomf del bé, de la bondat no hi té cabuda. Un Sant Jordi on l'heroïcitat no té lloc. Perquè l'heroïcitat, en aquest cas, representa aquells que per a ells no tenen dret a ser herois. Un Sant Jordi des de l'altre cantó, des del fosc de la Força.
Barrejant Quijote i Drac. Eliminant Sant Jordi. Eliminant la derrota de la Bèstia. Queda clara, subliminarment, quina és la pretensió final. Desnaturalitzar tant a l'heroi com a la Bèstia. En definitiva desnaturalitzar, frivolitzar i despullar la festa. Despullar-la de contingut fins que aquesta ja no sigui representativa de res. Despullar al poble de Catalunya de la seva cultura, de les seves tradicions i de la seva llengua. Això, cínicament, ho fan reivindicant una festa de Sant Jordi de tots els catalans. Diuen que volen una festa de tots els ciutadans de Catalunya, quan la veritat és que els importen "un carallot" les nostres tradicions i la nostra cultura. Aquesta és el missatge de Ciutadans desdibuixar-ho i confondreu tot! Per a continuació anorrear-nos!
24 d'abril de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada