2 de maig de 2020

Des del confinament (X) - Concerts i Cultura



Aquests darrers dies ha estat polèmic el Concert a terrats i balcons que ha proposat l'Alcaldessa Colau a Barcelona. En primer lloc no està de més recordar que aquest concert, no seria possible sense el concurs del PSC. No se'ls sent dir ni piu, malgrat que el senyor Batlle (PSC), que és una espècie de condottiero de la política – digueu-li gestor si més us plau -, ocupa la 6a tinència d'alcaldia i s'ocupa de l'àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat. Precisament de Cultura m'agradaria parlar avui, ja sé que potser em poso en un jardí, però com a mínim em vull fer unes preguntes, que suposo que de la mateixa manera que molts us les feu amb més o menys coincidència.

Aquests dies hem vist teatres buits, cinemes buits, no hi ha concerts, les llibreries estan tancades, els museus obriran aviat sota mínims... Hi ha molta gent que viu del que se'n diu Cultura. No només els artistes, també els tècnics, els tramoistes, els decoradors, els administratius, el personal de la neteja... Tots ells en major o menor manera estan afectats i és que el "Món cultural", remena i mou molts calés. Però aquests dies hem après a sobreviure sense concerts, sense teatres, sense museus i sense moltes altres coses a les quals alguns tardaran a tornar. Però que és Cultura i que no és cultura?

És cultura tot el que ens mostren com a tal? És cultura tot el que se subvenciona des de l'Administració de Cultura? Podrien viure algunes manifestacions culturals sense els diners públics? És el món cultural lliure si té necessitat de parar la mà? Però abans cal fer-nos moltes més preguntes. On acaba la Cultura i on comença el Folklore, on acaba la cultura i comença el simple entreteniment? Qui decideix on són els límits? Hi ha un interès a controlar-ho tot i englobar-ho fent-ho depenent de qui té la clau de la Caixa?

Mentre escric aquest post per Twitter corre la notícia que finalment les productores el Terrat i Mediapro es faran càrrec dels costos tècnics del Concert als balcons. Algú pensa que ja s'ho cobraran més endavant amb altres contractacions?

Bé, però tornem-hi, és cultura Rihanna quan canta a una ombrel·la o ho és en Tom Waits quan canta Martha? Parlen de sentiments o és un mer divertiment? En Tot cas una cançó és cultura? És entreteniment? Ens desperta algun sentiment o reflexió? Són manifestacions culturals la Selvatana, la Principal de la Bisbal, quan any rere any ens canten les mateixes versions d'altres artistes? O simplement són instruments per entretenir a la gent per la festa major? Es paguen amb diners públics i ens pensem que són concerts de franc, però els cèntims han sortit dels nostres impostos.

Quants grups musicals, de teatre, d'activitats lúdiques diverses viuen en major o menor part dels diners públics i sense ells no sobreviurien? Qui delimita el que cal subvencionar i el que no cal subvencionar? Qui mossegarà la mà de qui li dóna menjar? El Cinema també està subvencionat, només cal veure els crèdits al començament, les pel·lícules espanyoles quan no és l'Ico, és el Ministeri de Cultura, sinó diverses Comunitats autònomes. Algun cop he vist a la Generalitat subvencionar pel·lícules que no es tradueixen al català. Si, ja sé que em diran que amb això ajuden a la Indústria Cinematogràfica de Catalunya.

Sobreviuria el Liceu, l'Auditori de Barcelona, el Teatre Nacional... sense diners públics? Són cultura les televisions públiques? O són les privades que en aquesta pandèmia han rebut ajuts? Realment veient el nivell a què ha arribat la població en general, clar que no tot és responsabilitat de la gent. Doncs bé, veient el nivell, algú creu que només serien rendibles programes de televisió "xorres", pel·lícules que no ens expliquen res però que entretenen molt a segons qui? Es perdria sense diners públics un patrimoni cultural o folklòric, que amb el temps ha esdevingut històric?

Són cultura els toros? Era cultura donar a menjar els captius a les feres al circ? O simplement és i era un entreteniment cruel en ambdós casos? És Cultura el futbol? No! Ja sé que em direu que no? Però no deixa de ser un espectacle que exalta els sentiments i els espectacles, els entreteniments, la cultura, tot està, per a molts, al mateix nivell, inclús administrativament en molts casos, si no és la mateixa àrea, el mateix ministeri segons el govern de torn, és una de paral·lela.

Ja sé que són moltes preguntes i podríem fer moltes més. Però la mare dels ous de tot plegat, no està en el fet que és cultura o no és cultura, en què és entreteniment o que no és entreteniment, en què és folklore o que no és folklore. La mare dels ous de tot plegat està en la capacitat de qui decideix que se subvenciona i que no se subvenciona, a qui se li dóna més i a qui se li dóna menys. La mare dels ous està en qui fa de mecenes amb cèntims que no surten de la seva butxaca i que gràcies al fet que ho fa referma el seu poder creant clientelisme.

Quan hi ha un fet diguem-li cultural, per no fer-nos moltes preguntes, quanta gent com els voltors comencen a volar al voltant a veure què aconsegueixen? El món, mal dit cultural, està controlat i si hi ha manifestacions alternatives són desconegudes per part de molta gent i normalment no reben ni cinc.

Per tot plegat el silenci de tants artistes, capaços d'adscriure's a causes diverses, com més llunyanes millor, i callar com putes davant les injustícies que es produeixen davant els seus nassos.

Trobo molt bé que davant de la pallassada que ha volgut muntar l'Alcaldessa de Barcelona, grups com Txarango i Sopa de Cabra s'hagin desmarcat. Una alcaldessa que ha vist l'onada, ha vist la gent als balcons aplaudint i cantant, i ella com a bona "surfer" política ha volgut cavalcar l'onada, perquè tothom la veies al damunt. Que ara fent de Tom Hanks, "Terrat Mediapro" vulgui salvar al soldat Colau treballant de franc em costa de creure, en tot cas potser serà un pagament a noranta dies.

2 de maig 2020 (50è dia de confinament)

Cap comentari:

Publica un comentari