3 de maig de 2020

Des del confinament (XI) - El Niño de la Fibra



He de reconèixer que les compareixences del Presidente Sánchez em tenen el cor robat, malgrat no haver-ne aguantat sencera només que una de les seves llargues intervencions. Va ser la primera, aquella en què ens va fer un discurs de quasi tres quarts d'hora, quan en Justin Trudeau o la cancellera Merkel, entre d'altres, haguessin dit en tres minuts el que era essencial donant seguretat als seus conciutadans i avançant-se a molts dels problemes que la crisi ha plantejat.

Aquell dia ens parlava del gran país que era Espanya, de com havíem avançat els darrers anys, els quilòmetres d'Ave, que érem el país més cablejat amb fibra òptica del món mundial. Com si ambdues coses servissin per quelcom relacionat amb el virus. Bé realment l'Ave sí que potser ha tingut una utilitat respecte al virus; escampar-lo radialment.

Ahir vaig canviar de canal quan va dir que érem un dels estats més descentralitzats del món i que havíem de continuar treballant coordinadament, però sota la direcció del govern central. Em va recordar el sergent a la mili que ens coordinava en les formacions d'ordre tancat; pobre d'aquell que no marcava bé el pas. Perquè el verb coordinar sembla tenir diferents significats, per ells és un "mando y ordeno", quan en molts altres llocs la coordinació és una cosa que ha d'anar en paral·lel amb la cooperació.

Del President Sánchez no em trec mai del cap aquell vídeo que ha circulat per les xarxes, de quan  van entrevistar, el 1997 a T5, a dos joves cadells de les joventuts socialistes. Un era ell, i va parlar, "defensant l'actuació" de Barrionuevo, de Vera i delsenyor X , mentre carregava contra el jutge Garzon, treient ferro al tema del GAL. Era un discurs de becari que s'ha après bé la consigna i la recita en un examen final, sense qüestionar-se cap extrem ètic ni moral. Tot fet de cara a agradar els que manaven. Resumint ja mostrava les maneres d'un trepa, per no dir d'un simple "pilota".

Sánchez cada cop ha dit que escoltarà els Presidents de les comunitats amb els que es reuneix per videoconferència els diumenges, Però el dissabte ja presenta el que ha decidit "coordinadament" el Govern Central. Potser sí que diumenge els escolta, però al capdavall només pretén que marquin ordenadament el pas sense sortir de la formació.

Han estat les esquerres –El govern més progressista que mai ha tingut Espanya- les que han tret l'exèrcit al carrer. L'acció ha estat més propagandista que realment efectiva. La darrera vegada que van donar dades parlaven de 2.860 efectius en 55 ciutats. Feu la divisió! Ha estat, amb el consentiment de l'Alcaldessa Colau, que els militars van entrar per la Diagonal amb uns quants vehicles tot terreny i alguns camions per muntar un hospital de campanya i plantar les tendes a Montjuic. Altres cops se'ls ha vist travessant alguna ciutat amb mitja dotzena de vehicles en els quals no crec que anessin més de 20 efectius. Les mateixes esquerres han tolerat durant moltes setmanes que fóssim l'únic país del nostre entorn on a les rodes de premsa de l'equip coordinador per la lluita contra la pandèmia fos majoritària la presència d'uniformats carregats de medalles. Un discurs amb un Govern d'esquerres plagat de referències castrenses; aquest virus es guanya amb l'orgull de ser espanyols, 47 milions de soldats, sempre és dilluns per lluitar contra el virus, El Rei és el primer soldat d'Espanya...

El primer que va fer el Govern Sánchez va ser gastar-se uns milionets en fer una campanya als mitjans de comunicació. Una campanya on el virus era groc i la solució era "vèncer units" en lletres molt, molt negres. Tant com les perspectives que se'ns presentaven. El resultat a hores d'ara és que Espanya és el país del món amb més morts per milió d'habitants. Però el discurs ha estat, els mitjans hi ha ajudat molt, que USA (més de tres-cents milions d'habitants) era el país amb més morts. Seguit d'Itàlia, que té 20 milions d'habitants més que Espanya.

Deien que el virus no entenia de territoris per això van deixar obert Madrid i no van permetre confinar Catalunya. Ara a l'hora del desconfinament sí que entén de territoris i tornem al 1833, tornem a les províncies. Posats a tornar al 1833 també ens faran, ja li han fet a molts, una "desamortització" amb la que molta gent que ha perdut la feina i empreses amb moltes dificultats es quedaran "con una mano delante y otra detrás", mentre salven l'Ibex 35 de qualsevol mal irreparable.

Les esquerres "tan progressistes" han aplaudit amb les orelles la recentralització i tots a una han intentat fer callar qualsevol veu discordant. El "pim pam pum" contra el President Torra ha estat vergonyós. Tot plegat per al final acabar fent-li parcialment cas, encarta que tard i malament. Els mitjans de comunicació han fet pinya amb l'Estat, aquests si ho han fet d'una manera coordinada a l'espanyola, al dictat i amb una sola veu! El paper dels Comuns ha estat de traca i mocador, preocupats únicament en continuar essent la crossa eterna del socialisme. L'actitud de l'Alcaldessa de Barcelona ha estat el paradigma de l'oportunisme i el protagonisme engreixa egos.

Com a exemple del lluny que tota aquesta gent estan de la realitat, ahir deien que es podran fer reunions familiars i d'amics de fins a 10 persones, en domicilis particulars. Això si, mantenint la distància de seguretat de 2 metres. Es deuen pensar que tots vivim en xalets amb jardí, com molts d'ells! Mentrestant, molta gent en massa ha sortit al carrer. Molta gent a la qual han traslladat la responsabilitat individual de no contagiar-se.

En definitiva, tal com dèiem al principi. Espanya és el país amb més quilòmetres d'AVE "radial of course" i el més cablejat amb fibra òptica d'Europa. Però també és l'Estat amb més cabrejats del món! Tot plegat una perspectiva gens afalagadora. Molts deuen estar amb els dits creuats esperant que la calor mati el virus i que no tinguem un rebrot que ens provoqui a tots una descomposició intestinal.

3 de maig 2020 (51è dia de confinament)

Cap comentari:

Publica un comentari