30 de maig del 2010

De ple dret per fer l'hortera


-->
No sé si va ser la notícia d’en Jimmy Jump interrompent l’actuació d’Espanya o simple curiositat, però després de desenes d’anys em vaig entretenir a mirar una estona el festival d’Eurovisió.
Tornar a sentir la veu de l’Urribarri i les tonteries que és capaç de dir va ser com viatjar pel túnel del temps, fosc i llunyà. Només després de tants anys un cosa era diferent; Armènia, Ucraïna, Azerbaijan,...
Bé hi havia moltes altres coses diferents. La renuncia a emprar el propi idioma, els ucraïnesos cantant en angles, els armenis en anglès, fins i tot els alemanys en anglès i a més varen guanyar. Vaig veure que a part d’espanyols, portuguesos i francesos, també els israelians resistien en el seu propi idioma.
Em va assaltar el dubte. Si algun dia som independents haurem d’anar al festival d’Eurovisió? Penso que si, el fet de ser independents, de tenir estat propi, té les seves servituds i una d’elles és haver d’anar al festival d’Eurovisió.
Però llavors un altre dubte, cantarem en català? Potser ja estarem tant segurs del que som que el que buscarem és guanyar, projecció internacional, i pensarem que utilitzar l’anglès és jugar amb avantatge.
Però de cop i volta em vaig sentir horroritzat, em vaig veure al sofà de casa mirant el festival d’Eurovisió, ja de per si horroritza veure’m així. Veient l’actuació de Catalunya, i de sobte ... Pataplaf!. Un espontani amb “gorrilla de chulapón” i una samarreta amb la inscripció “Catalunya siempre será Espanya” interrompent l’actuació.
I és que tenir estat propi té servituds i riscos, però és que qui no arrisca no pispa. En tot cas millor que ens interrompin l’actuació d’Eurovisió, voldrà dir que som un país de ple dret, de ple dret també per fer “l’hortera”.
Mataró 30 de maig de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada