2 de maig de 2010

MATRIX I LES CONSULTES


-->
En primer lloc que ningú em mal interpreti, sóc favorable a les onades de consultes que s’estan fent però això no priva que em faci una sèrie de qüestions. No crec ser pas, ni de bon tros, l’únic que se les fa.
No és el primer cop en el darrers anys que a Catalunya s’emprenen accions que ens “omplen d’energia” momentàniament per trobar-nos al dia següent totalment descarregats.
Recordo les dues manifestacions pel dret a decidir; el 18 de febrer del 2006 i el 1 de desembre del 2007. Entre les dues el desert i després de la segona i fins al 13 de setembre del 2009 un altre desert.
Em ve a la memòria aquell acudit en que un li diu al seu amic: Tu entre orgasme i orgasme fumes? I tant! Quants? Cartrons!
Les consultes han servit de desllorigador emocional i nacional, amb més intensitat i persistència que no pas les manifestacions a que abans em referia, però un dia o altre s’acabaran i llavors, quants cartrons fumarem fins a la propera?
Algú fa els seus comptes; 500.000 participants a les consultes i fa les seves projeccions. Ignora però que una cosa és participar en les consultes i donar el si i altra molt diferent és traduir aquest si en un vot a una opció netament independentista.
Aquests dies “circulant” per la xarxa he pogut copsar amb quina alegria simpatitzants i militants de Convergència estaven a favor de les consultes i celebraven els resultats. Mentrestant, el seu líder es mou en el terreny de l’ambigüitat o sento dir a algun d’ells que els catalans portem tant de temps maltractats que no ve pas d’una generació aconseguir la independència.
Si el camp de la contesa de les votacions pel dret a decidir es produeix en un món virtual, com el de Matrix, per després tornar a la realitat del peix al cove, de la pluja fina o fins i tot del federalisme, de que hauran servit?
Fa pocs dies li preguntava a un organitzador de les consultes, que al seu poble havien reeixit amb una bona participació, i ara què penses fer? “Arronsada d’espatlles” com a resposta.
Si a l’empenta que han suposat les consultes no li sabem donar un continuïtat, no sabem traduir aquesta empenta inicial en la inèrcia que ens porti al més aviat cap a l’aconseguiment de la plena sobirania, sinó ho sabem traduir, sinó ens organitzem de debò, haurem guanyat una important batalla en el món virtual per trobar-nos al diu següent, quan despertem, que al món real no ha passat res.
Cal encoratjar-nos perquè les consultes no només siguin el primer capítol del llibre, d’un únic llibre. No un llibre en si mateix, com les manifestacions del 2006 i 2007, que esperarà durant molt de temps un segon, un tercer, un quart... d’una enciclopèdia nacional eternament inacabada.


Mataró, 2 de maig de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada