23 de maig de 2010

A propòsit del barri de la Ribera


-->
Encara que cada cop hi ha més estudis que ens aporten noves dades, la majoria dels catalans ignorem lo terrible que va ser la derrota del 1714.
Catalunya va perdre les seves llibertats i una important part de la seva població. Moltes persones destacades varen partir cap a l’exili i no varen tornar mai més.
Catalunya va ser annexionada, les seves lleis suprimides i la seva població ferotgement reprimida.
Els catalans varen ser tractats com una colla de rebels i així sembla que hagi transcendit a llarg dels segles, no només per a la mentalitat dels espanyols, sinó també per a molts catalans després de tants anys de desinformació i rentat de cervell.
Curiosament el mateix tractament que 225 anys més tard va rebre el president Companys. Els vencedors en ambdós casos varen tractar els patriotes catalans, els demòcrates catalans en el cas de Companys, de rebels.
Degué ser terrible la derrota del 1714, la nació vençuda i el lideratge escapçat. Les lleis del país suprimides i el territori ocupat. Al voltant d’un 15% de la ciutat de Barcelona fou destruïda no pas durant els combats sinó tres anys després per a construir la Ciutadella, una fortalesa pensada per vigilar Barcelona; per vigilar els seus habitants.
Varen obligar a més de 5.000 persones, d’una població de 30.000 a derruir la seves pròpies cases amb les seves pròpies mans. Els varen obligar a construir i pagar la Ciutadella que havia de servir perquè mai podessin dur a terme cap aixecament per a recuperar la llibertat perduda.
I així durant quasi 300 anys s’han anat repetint episodis sistemàtics d’anorreament del nostre poble. La darrera guerra civil fou el darrer exemple més sagnant i evident, però no pas l’únic, cal recordar el bombardeig de Barcelona des de Montjuïc al 1842, i tants altres episodis històrics. No han parat mai!
Ara és en democràcia, en 35 anys de democràcia, on més subtilment estan acomplint els seus plans sistemàtics d’anihilament, ara econòmic ; un dolç anihilament per sedació del que de sobte una part important de la població sembla despertar-se. Però compte! ens porten 300 anys d’avantatge i ens tenen la mida presa. No ens serà fàcil escapolir-nos!
Quan fa uns anys es varen descobrir, en fer les reformes del Mercat del Born per construir una biblioteca, les restes del barri de la Ribera es va desfermar la polèmica, s’havia de “tirar terra a l’assumpte” o s’havien de preservar tant pel seu valor històric/arqueològic, com pel que representaven com a símbol nacional? La resposta d’aquells a qui els molesta que encara no estiguem del tot assimilats va ser la de continuar amb les obres de la biblioteca. Ells que durant segles se’ls ha refotut un rave que el poble sigui cult, veien d’una urgència vital la construcció de la biblioteca, volien tapar la evidència enterrant-la amb llibres! Curiós, oi?
A vegades quan a algú de les espanyes li sento dir allò de “jo no tengo por qué saber catalán” penso que tenen tota la raó, per què han de saber català si nosaltres no els hem arrasat mai una cinquena part de la seva capital? tampoc no hem obligat a les seves elits a emprendre exilis, no els hem bombardejat Madrid, ni els hem afusellat mai cap President, ni tant sols els hem prohibit el seu idioma o els hem suplantat les seves lleis per les nostres. Es clar que no els cal saber català! A nosaltres tampoc ens caldria saber castellà sinó ens hagués passat tot això, ni ens caldria estar lluitant per recuperar les llibertats que ens foren arrabassades.
24 de maig de 2010

3 comentaris: