22 de juliol de 2010

"Hispano-portuguesos"

Avui he recordat aquell acudit que diu que molts espanyols són “hispano-portuguesos” perquè en realitat són “són espanyols il•lusos”.

M’ho ha fet recordar per una part en Toni Albà, del qual avui al diari s’extreu una frase que diu. “L’espanyol mitjà és un home feliç perquè penso que és bastant ignorant”. M’ha vingut al cap la imatge d’en “Manolo el del bombo”.

També aquests dies rellegia vells articles d’en Nestor Luján i en un d’ells trobava el següent: “Tots els governs permeten que el semianalfabet es perpetuï amb tots els seus agreujants, perquè abans l’home inculte sabia que ho era i s’avergonyia de ser-ho, en canvi ara a partir de la informació que se’ns dona se’ns vol fer creure que estem al corrent de tot”.

Una altra cosa que m’hi ha fet pensar, associació d’idees, ha estat la noticia que el Ministeri de Foment pensa retallar les seves inversions i que la comunitat més afectada torna a ser Catalunya. Catalunya que pateix un dèficit d’inversions escandalós, un dèficit de rapinya, de país colonial explotat.

Doncs bé, hi ha gent de sentiment espanyol, cosa per altra part totalment legítima, que no s’adona que estan tirant pedres sobre la seva teulada. Hi ha hagut un interès per part del poder polític de perpetuar la submissió de la població; aquesta perpetuació del semianalfabetisme, via desinformació i exacerbació de sentiments.

El senyorito andalús, també extremeny, que feia i desfeia al seu gust ha estat substituït de forma “caciquil “ per poders “dits d’esquerra” que han creat un clientelisme submís, l’home esperant a la plaça a ser cridat per treballar ha estat substituït pel ciutadà que espera que li assignin les corresponents peonades.

Hi ha hagut un interès també des de l’esquerra, que s’autoanomena progressista, de perpetuar la ignorància, d’exaltar els sentiment més primaris. Quanta gent no ha parlat aquests dies de la victòria al mundial de futbol com si fossin ells els que corrien darrera la pilota.

És aquest espanyolisme primari el que no s’adona que estan, permeteu-me l’expressió, tant putejats com qualsevol altre ciutadà de Catalunya ja que aquí fa temps que ens retallen les inversions, si és que senzillament fa decennis que no inverteixen. Quan per sortir de casa, com és el meu cas, ho he de fer amb el “teletac” o la targeta de crèdit a la boca per pagar les autopistes que “comuniquen la meva ciutat” no sóc pas l’únic que s’hi troba.

Els espanyolistes de sentiment que viuen a Catalunya s’haurien d’adonar que persistint en la seva actitud estan perpetuant una injustícia envers el país en el que viuen, el país al que molts del seus avis o pares varen arribar amb una maleta lligada amb cordes buscant una vida millor.

Els espanyolistes de sentiment que viuen a Catalunya s’haurien d’adonar que la seva cultura no perilla, el seu idioma no perilla. El que perilla és el seu benestar perquè estan essent tractats com a ciutadans de Catalunya, sense cap diferència, espoliats i maltractats!

Cal fer un pas endavant perquè cap dels nostres fills o nets, cap dels fills o nets de ningú, hagi de marxar o de tornar a marxar de la terra que l’ha vist néixer perquè no hi ha futur, perquè ens han arruïnat el país.

Penso que des d’Espanya pretenen espreme’ns fins a la ruïna final o abans no esdevinguem independents, anem amb compte!

22 de juliol de 2010

2 comentaris:

  1. Sempre havia estat a favor, perquè era la meva opció, d'un independentisme patriòtic o sentimental. Per bé que cada vegada tinc més clar que no és cap sortida viable. L'independentisme que s'ha de cultivar ara és el pràctic, l'economicista, el que per una estona deixi de banda la nació i parli del país.

    La resta, ja vindrà... No sé si ho veus així.

    ResponElimina
  2. si cal convèncer a molta gent, bàsicament perquè està desinformada, del que cal que no és altra cosa que l'existència d'un estat català, que això serà el millor per a ells i per als seus fills i per al seus nets. El sentiment nacional i de pertinença ja vindrà més endavant. Mira els USA!

    ResponElimina