23 de juliol de 2010

Solidaritat Catalana - Dubtes raonables

El passat més de juny en aquest mateix blog vaig expressar els meus dubtes sobre la IP que en Tena i en Bertran volien tirar endavant , em preguntava si era un parany. Creia que no era el camí correcte, la IP crearia falses expectatives i, en definitiva pensava, podia desmobilitzar la gent. La iniciativa legislativa proposada per en Tena es trobaria el pas barrat, jo preveia que seria més endavant fora de Catalunya i en canvi ha estat el propi Parlament de Catalunya qui la ha avortat.

Ara L’Uriel i en Tena desfan el camí i agafen una nova cruïlla. Proposen la creació d’una Solidaritat Catalana amb la finalitat de promoure una candidatura transversal que proclami la independència des d’una majoria parlamentaria, a aquesta “nova idea” s’hi ha afegit en Laporta.

La idea no es pas nova, ja la va expressar en Joan Carretero fa més d’un any i ha estat defensada per Reagrupament des de llavors. La proposta de Reagrupament ha tingut problemes per a ser difosa a causa silenci informatiu que ha patit aquesta formació per part dels mitjans.

Ara el que proposen en Laporta, en Tena i l’Uriel pot semblar novador i no ho és. En canvi els mitjans ho han publicitat de forma ben ostensible.

Molta gent s’està deixant portar per l’entusiasme. La manifestació del 10 de juliol ha fet pujar la “temperatura política” del país i és per això que qualsevol idea, qualsevol drecera, que ens pugui portar cap a la plena sobirania nacional es acollida amb entusiasme i sense gaires prevencions.

Jo mateix abans d’ahir no veia malament la idea d’en Tena i l’Uriel, si que creia convenient que aquesta fos recolzada amb noms i cognoms per personalitats emblemàtiques i per associacions. Creia i encara vull creure que era una iniciativa que podia sumar a diferents formacions polítiques. Creia i encara vull creure que aquesta iniciativa amb l’aportació de diverses formacions i associacions pot permetre la creació d’una candidatura transversal per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Però, malgrat tot, no deixo de tenir les meves lògiques “precaucions”. En primer lloc en Tena ha defensat sempre que des de la “legalitat”( tan sols fa unes setmanes ho explicava en un extens article a l’Avui) es podia aconseguir la independència de Catalunya, es tractava d’anar de la legalitat de l’Estat espanyol a la legalitat de l’Estat català.

I em pregunto: Un eminent jurista com ell no podia preveure el que ha passat? No podia preveure que si l’Estat espanyol no acceptava l’Estatut molt menys podria acceptar el que ells proposava? Pot fer ara un canvi de rumb, quan troba el pas barrat, i adoptar les idees que fins ara segurament menystenia?

Hi ha altres prevencions: en Tena bo i haver plegat del Consell Nacional de CDC en continua essent militant, milita en un partit que no és declara independentista. Que hem de dir de l’Uriel que continua essent diputat per Esquerra?

De la mateixa manera que al mes de juny veia com una dilació la proposta que feien de la IP, ara em fa por que precipitadament hagin fet seva una idea de la qual no estan ni molt menys convençuts. Una idea el plantejament de la qual ara ells fan i del que cal concretar molts matisos.

Qui tenen al darrera en Tena, l’Uriel i en Laporta?

Tenen els dos primers darrera els seus partits? En Laporta ha tirat endavant el projecte de Democràcia Catalana? Ha constituït el seu partit? Quan? Com? Quins militants té? Ha fet un congrés constituent? Són públics o s’han publicitat els seus estatuts? Quin és el seu programa?

Malauradament estem al més de juliol i tot està molt verd. Vull donar-los a tots tres, principalment a l’Uriel i a en Tena el beneplàcit del dubte raonable i en positiu. Però hi ha coses que un cop passat el primer moment d’entusiasme hem plantegen certes inquietuds, com la precipitació de la proclama i el ressò que aquesta ha tingut.

Realment si aquesta proposta fos una amenaça per a l’actual establishment polític seria tan publicitada? Per últim, algú m’ha fet notar que el nom de Solidaritat Catalana, que ara utilitzen, és un nom ja registrat i que va ser usat en el seu dia per una formació que era una franquícia d’Aliança Popular i que comptava entre els seus fundadors amb l’exsogre d’en Laporta. No s’hi podien haver mirat una mica més amb el nom?

23 de juliol de 2010




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada