27 de juliol del 2010

La Trepa, les factures i "el picarón"

No oblidaré mai el ridícul que al programa de TV3 del seguiment de les eleccions autonòmiques del 2003 va fer la representant del PSC. Tot un repertori de frases de manual, sense cap originalitat, quan els primers resultats apuntaven al seu partit com a guanyador al començament del recompte. Després d’haver fet el “panoli” en un país normal, amb polítics normals, amb partits normals, encara que només fos per vergonya, l’haguessin retirat un temporada de circulació.

Doncs no! Tot el contrari, va acabar essent cap de llista pel seu partit a les eleccions generals del 2008, recordeu el lema de “la Catalunya optimista”. Ara és ministra de defensa.

Ara la “líder” de la “Catalunya Optimista”, aquella que havia de servir per a frenar a la pèrfida dreta del PP, s’ha oblidat dels seus conciutadans catalans i del seus problemes.

Ara que ha arribat a ministra li demanen que es manifesti contra una retallada estatutària. Ella que dirigeix el ministeri encarregat constitucionalment que no ens avalotem. Que dimonis ens devem haver cregut? Però, no tant sols ens ignora sinó que ara ens delecta amb un article conjunt en el diari “El Pais” amb el ex -president del govern central jubilat des de fa més de 14 anys.

I què ens diuen des de “El Pais” aquests dos “nacionalistes espanyols”: que els independentistes catalans apel•len a les emocions i que ens inventem els “agravios”.

Diuen que els catalans ens inventem els greuges, quins nassos! Ens estan empobrint, això fins i tot ho reconeixen els menys “emocionalment catalans” que viuen entre nosaltres. I pretenen fer-nos callar! Quins...

Ah! Ja ho entenc! Deu ser que ara que ha arribat al més alt del negoci, pensa que el seu mal o el seu bé no vol remor. No fos que la seva empresa fes “fallida nacional” i a ella que li ha costat arribar al cap d’amunt es quedés sense el seu lloc privilegiat.

Podem parlar de les factures que el Ministeri de Defensa no vol pagar, sí! Casualment el Ministeri que dirigeix ella que diu ens inventem els greuges. Resulta que l’ajuntament de Figueres factura “en català” els consums d’aigua de vivendes i instal•lacions de l’exercit de l’aire en aquella zona “del nordeste peninsular” que pugen un total de 227,49 euros Doncs bé, el comandant de la zona, que està a Saragossa, diu que si no li tradueixen les factures al castellà, ell no paga!

Què poden fer des de Figueres? Tallar-los l’aigua per falta de pagament? Ells segur que ho farien! O acabaran traduint les factures?

Però sobretot no ens queixem tant, que fins i tot hem despertat a un prohom com en el senyor González, fent-lo sortir de la letargia de la seva plaent jubilació que paguem entre tots, nosaltres segur que proporcionalment més que la resta d’espanyols. Potser això és el que realment l’amoïna, que algun dia els catalans deixem de pagar i ell de cobrar, ¡Ay picarón!

27 de juliol de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada