Països petits i amb un important llegat històric, però que posseeixen estat propi, són capaços de grans realitzacions, fins I tot pel que fa als temes televisius. Això ens demostra el que en una Catalunya independent amb recursos i uns mitjans àgils, que en alguns aspecte ja ho són, es podria arribar a aconseguir.
Dinamarca és un país amb una població que no arriba als 6 milions d’habitants però que té un notable passat històric a l’hora que actua dins del concert de les nacions amb estat propi de manera notòria. Dinamarca va començar a bastir un imperi, a l’inici del passat mil•lenni, al Mar del Nord i a l’Atlàntic Nord, a redós de les expedicions dels víkings. Als voltants de l’any 1000 els rei danès Knud – aquí l’anomenàvem Canut - va arribar a estendre, temporalment, els seus dominis a Noruega i Anglaterra.
Del passat històric d’aquest petit país, que es va desenvolupar amb prou traça pels mars del nord, conserva encara la sobirania sobre Groenlàndia i les illes Feroe. Ambdós territoris , però, amb amplis estatus de sobirania compartida que permeten, en els cas de Groenlàndia, que aquesta hagi escollit no pertànyer a la Unió Europea i que les illes Feroe tinguin la seva pròpia selecció de futbol.
Dinamarca es un cas, doncs, amb certs paral•lelismes històrics amb el que va ser Catalunya, un país petit amb un pes polític important en el seu entorn, sobre el qual va exercir un destacat domini. De la Catalunya que controlava gran part de la Mediterrània, deixant de banda algun aspecte molt concret, ben poc queda. De la Dinamarca que controlava els freds mars del nord en queda un estat viable, dinàmic i socialment avançat.
De les sèries televisives de factura danesa que aquest darrers temps ens han arribat en destacaria dues, una centrada en l’àmbit polític i que és d’una gran qualitat, “Borgen” i una altra al voltant d’un fet històric que té per nom “1864” i que és la que m’agradaria comentar.
La sèrie 1864 gira a l’entorn de la guerra entre el regne de Dinamarca d’una banda i la Confederació Germànica, amb Prússia i Austria al capdavant. El motiu de litigi va ser la sobirania sobre els ducats de Schleswig i Holstein.
Dinamarca pretenia estendre la seva sobirania sobre els dos ducats, que geogràficament es situen a l’istme de la península de Jutlàndia, la Dinamarca continental, i pels que ja havia sostingut una guerra quinze anys abans. Guerra que havia acabat amb un tractat signat a Londres pel que es garantia la independència i sobirania dels dos ducats dins de la Confederació germànica.
L’arribada a la corona de Dinamarca del rei Cristian IX va ajudar a precipitar els esdeveniments. El fet que fos fill del duc de Schleswig Holstein, de la família Sonderburg-Glücksburg, va donar peu a que l’elit dominant a Copenhagen volés estendre, amb el redactat d’una nova constitució, la sobirania efectiva del regne de Dinamarca sobre els ducats. Territoris que comptaven amb població danesa al nord i majoritàriament alemanya a la resta del territori.
La sèrie televisiva “1864”, a part de la història personal dels protagonistes, es centra en el desenvolupament del conflicte, curt i a la fi desfavorable per a Dinamarca. Cal destacar dues figures històriques- Una que té molt pes a la sèrie l’arquebisbe Monrad , primer ministre i incitador del conflicte i per altra banda la figura del general danès d’origen sefardita Julio de Meza, que és qui ben aviat copsa que l’enfrontament amb els alemanys, amb els prussians al capdavant , esdevindrà un desastre, com així va ésser. Haurien de passar 55 anys perquè un plebiscit, després de la Primera Guerra Mundial, permetés que el nord de Schleswig formés definitivament part de Dinamarca.
L’acció bèl•lica es desenvolupa al territori de Schleswig on té lloc una de les accions bèl•liques principals. El molí de Dybbol, porta d’entrada a la ciutat de Sonderburg, és la peça clau pel domini del territori en litigi on té lloc el combat principal. Sonderburg- Sonderborg en danès- juntament amb la ciutat Glücksburg, són l’ origen i donen el nom a una dinastia. Ambdues ciutats situades a la riba del fiord de Flensburg, pertanyen ara a estats diferents; Sonderborg a Dinamarca i Glücksburg a Alemanya.
Cristian IX, de la casa d’Schleswig-Holstein Sonderburg-Glücksburg, ha estat anomenat per alguns l’avi d’Europa, ja que els seus descendents varen emparentar amb diverses cases reials europees o varen ser designats com caps de les dinasties regnants a països que no feia gaire que havien assolit la independència. Aquest va ser el cas de Grècia que va “oferir” la corona a un Schleswig-Holstein Sonderburg-Glücksburg, dinastia que va regnar a Grècia fins al 1967.
Actualment els Schleswig-Holstein Sonderburg-Glücksburg regnen a Dinamarca i Noruega i diem que “indirectament” a Espanya. L’actual cap d’Estat espanyol Felip de Borbón és per part de mare un Schleswig..., malgrat que aquí l’anomenem de Grècia, cosa que segurament molts d’aquí, tant donats als idiomes, deuen agrair ja per a ells segurament anomenar-lo com cal seria un “trabalenguas”.
Alguns han plantejat els problemes diplomàtics que poden haver-hi amb Grècia, on està prohibit que l’ex-rei i els membres de la seva família facin servir com apel•latiu dinàstic l’expressió Grècia. El fet que l’oncle de Felip VI, l’ex rei grec Constantí, faci servir al seu passaport danès el cognom “Degrezia” és causa de disgust i rebuig de les autoritats gregues que despectivament l’anomenen ciutadà Glücksburg.
Dinamarca segurament continuarà essent un estat pròsper, amb una història mil•lenària i amb una dinastia regnant de difícil pronunciació per a alguns. A Catalunya hem d’intentar imitar als danesos en la part positiva, incloses sèries de televisió, però rebutjar i treure’ns del damunt la part imposada dels “Schleswig-Holstein Sonderburg-Glücksburg” que regnen a Madrid, encara que per fer-nos-ho més “ fàcil de pronunciar” els diguin “y de Grècia”.
2 de març de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada