27 de setembre de 2016

Bankia, “quan les Black no ens deixen veure el bosc”



Aquest matí m'he llevat amb el següent titular a la portada del diari "Ara": "Judici al saqueig de Bankia". M'ha semblat un titular delirant. Els sots titular, més ponderat, seguia: "Els banquers Blesa i Rato van asseure's ahir al banc dels acusats en l'inici del judici per les targetes Black".

He dit que m'ha semblat delirant, per tremendista i mentider. En cap cas s'està jutjant el saqueig, ni de Bankia, ni de cap de les Caixes que hi van confluir, que en tot cas van ser les verdaderament saquejades. Llegint ja l'article, dins del diari, aquest ens explica que les despeses pagades amb les targetes Black, durant 10 anys i fins al 2012, van pujar al voltant dels 12 milions d'euros. Els "beneficiaris" si mal no recordo són quasi 80.

Aquestes despeses es van pagar a Cajamadrid, que és una de les 7 entitats que van confluir per formar Bankia. Al moment de la confluència Cajamadrid tenia uns actius al voltant de 170.000 milions d'euros. Algú de debò pot creure que unes despeses de 12 milions d'euros entre 2003 i 2012, per molt fraudulentes, abusives, fetes per alguns que ara ens semblen uns absoluts pocavergonyes, són la causa de l'ensulsiada de Bankia? Algú creu que aquests 12 milions d'euros gastats durant 10 anys - uns quants més segons altres fonts si s'amplia el període-  van posar en perill la solvència de Cajamadrid? Segur que no!

A molts els costa situar i copsar en la seva justa mesura les magnituds econòmiques o fins i tot les simples xifres. Però del periodisme hom podria esperar quelcom més, no pas titulars pel consum, titulars pel "broc gros" o de simple efecte placebo. Dels periodistes es podria esperar molt més rigor. Molta gent, avui, no passarà del titular i si passa es perdrà llegint la notícia. Quedarà, li quedarà al conscient/subconscient, que s'està jutjant a la cúpula de Bankia pel saqueig, per l'ensulsiada, i això a algú fins i tot el pot arribar a tranquil·litzar. Cras error!

No s'està jutjant el saqueig de les Caixes, ni de les set que van formar Bankia, ni de cap altre. No s'està jutjant als responsables de què l'Estat s'hagi hagut de gastar més de 50.000 milions. No s'està jutjant als responsables del fet que s'hagin perdut milers de llocs de treball i que els que encara el conserven visquin amb l'ai al cor. No s'està pas jutjant als responsables del fet que moltes famílies humils hagin hagut de patir l'inexplicable. Com a mínim no se'ls està jutjant per això! Als dirigents de Cajamadrid, bàsicament, se'ls està jutjant per les despeses realitzades en l'àmbit particular, més o menys sumptuàries, amb càrrec a l'entitat per la qual treballaven. Més important encara, de la qual eren responsables del seu correcte funcionament.

Tot plegat em porta al cap el judici d'Al Capone al que van enxampar per delicte fiscal. Va ser per això que va anar a la presó i se suposa que molta gent, llavors i allà, va respirar alleujada. Però Al Capone no va ser jutjat pels seus veritables crims, perquè senzillament no els hi van poder provar.

Ara ens explica la notícia que Blesa i Rato i algun altre "CompiYogui" podrien tenir una condemna pel tema de les Black. Per això també la notícia ens explica que s'estan defensant amb ungles i dents, amb arguments que poden semblar inversemblants, i pel que s'entreveu amb "molt de rostre". Ha estat, pel que aparenta, relativament fàcil lligar caps amb el tema de les Black. Estirar de base de dades i llistar. La plebs s'escandalitza d'alguns dels càrrecs i amb raó. Però algú s'ha aturat a pensar que si aquests càrrecs, aquestes factures, que si els que en van gaudir les haguessin presentat com a despeses a càrrec de l'entitat aquestes despeses no hagueren quedat enterrades en mig d'un marasme d'apunts comptables. Els ha perdut en aquest cas, a tots plegats Entitat i "usufructuaris", la comoditat.
 

A ningú amb un mínim de coneixements bancaris i que sigui de l'ofici, ni en Blesa ni en Rato en són, se li escapa que si les Caixes van anar malament, no va ser pas pels mundans i abusius privilegis d'alguns directius. Si les Caixes es van ensorrar,  és perquè es va produir un veritable desfet de temps i no precisament amb les targetes. Però tenim un problema greu, llistar unes despeses amb targeta és fàcil, no cal gratar gaire. En canvi seguir societats interposades, consellers delegats, apoderats i càrrecs en comú en diverses empreses, homes de palla, buscar en registres de la propietat i mercantils, etc., és molt més complicat. Demostrar prevaricació i tràfec d'influences o "favors cobrats" en molts casos és de titans. És per això que malgrat evidències clares d'operacions creditícies milionàries, que ningú hagués fet mai amb cèntims de la seva pròpia butxaca, molts fallits de les entitats aquestes se'ls han menjat amb patates. Si l'Entitat ha anat malament, ens ho hem acabat menjat tots plegats.

Algú, quasi ningú ho ha fet, hauria d'explicar que quan es va rescatar les caixes, a qui realment es va rescatar va ser a les persones. Si, a les persones! A les persones que tenien els seus estalvis a les caixes. Lògicament també es va evitar l'ensorrament de tot el sistema financer. Potser algú em diu que això l'importa un rave, que s'aturi un moment a pensar en les possibles conseqüències. A continuació del rescat s'hauria d'haver investigat als màxims responsables de les entitats que van anar malament. En la majoria de casos ni se'ls han demanat explicacions. Tot plegat no s'ha fet, entre altres raons, perquè no és ni de bon tros, tal com estem comentant en aquest post, una feina fàcil. Per altra banda vull creure que instruir judicialment algun cas més o menys evident seria d'una complexitat tal, de manera que possiblement qui ho fes "criaria malves" abans d'haver acabat la instrucció. Tinc dubtes més que raonables que la fiscalia, donat el cas, actuï d'ofici, que es posi en aquest jardí, entre altres motius per falta de mitjans. Per això, tots plegats, ens consolem amb les Black i encara ens consolaria més que els màxims responsables d'aquesta desfeta no poguessin anar mai més pel carrer amb el cap alt com si no hagués passat res. Però clar els temps de l'honor i de l'honorabilitat són temps passats i aquests conceptes semblen ara totalment arnats i devaluats. Així ens va tot! Més si tenim en compte que a molts dels que parlem no els han tocat la butxaca i conserven molta part del seu poder.

La premsa, els periodistes, cada cop semblen anar al que és més fàcil. Puc entendre que no donin l'abast. La gent demanda notícies i titulars. El periodisme, els diaris, són un producte de consum. Quants demanen veritable investigació? Té mercat el periodisme més enllà del titular? Qui llegeix un article de fons avui en dia? Molts cops, cal preguntar-nos, qui té temps i ganes? Està, per altra banda, tothom capacitat per entendre temes més o menys complexos? Doncs bé, potser per això els periodistes han perdut o entre tots els han fet perdre el tremp. Perquè per una banda és molt més fàcil, per quasi tothom, fer escarni de les despeses de les Black; "mira tu en què es gastava aquest el calés", que no pas intentar explicar i demostrar la veritat i sobretot entendre-la. En el tema de les Caixes queda molt per demostrar i molt per gratar, pel que en la meva modesta opinió el temps ho taparà tot i al final ens quedarem amb l'anècdota de les targetes "opaques", que pel que es veu no ho eren tant.

27 setembre 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada