8 de setembre del 2016

"Si a tu ventana llega una paloma..."



“…Fota-li pedrada que no és de goma”.

Fa un temps vaig sortir al balcó podent  comprovar amb esglai que la tauleta que hi tinc i un dels seients, amb coixí inclòs, havien quedat tacats d'una matèria viscosa de color amarronat. Vaig dubtar en un primer moment que no fos algun "simpàtic" que m'hagués vessat, des d'un pis més amunt, un cafè amb llet, però no semblava plausible, la barana estava impol·luta. Al cap de pocs dies es va repetir la història i llavors l'olor de guano, o sia merda, va delatar que havia estat un colom o una tórtora amb colitis aguda. Vaig observar que alguns veïns tenien penjats a finestres i balcons CD's, no sé si per espantar mosques o coloms. Per espantar coloms un de la Pantoja podria ser determinant i fulminant. Com que no en tenia cap a mà ni d'ella ni d'en Perales vaig fer servir un de dades fet malbé. Des d'aquell dia no s'ha repetit la incidència; o el reflex del CD els espanta o l'ocellot que venia al meu balcó va morir de cagarrines.


Els coloms, les tórtores també, principalment les turques, que han desplaçat a les autòctones, s'han convertit en els darrers anys en una nova plaga. Plaga a la qual altres països Europeus com Alemanya i Àustria ja fa temps que s'hi enfronten. Allà és habitual veure senyals i advertències, fins i tot campanyes publicitàries per lluitar contra aquest flagell. Aquí, com que som més anàrquics i hi ha tanta gent que s'estima tant els animals, és encara habitual veure com algú els deixa pa remullat al costat d'un arbre, o directament els afarta. Assegut en un banc amb una munió de coloms "caminant" al seu voltant. A Barcelona a la plaça Catalunya, almenys fins fa poc, darrerament no m'hi he fixat, es venien besses perquè la gent s'entretingués donant menjar als coloms.


Abans he escrit "caminant", perquè suposo que us heu fixat que cada cop volen menys. Ara l'Eugenio, que en pau descansi, no podria fer l'acudit aquell del colom que va arribar caminant xino-xano (*). Ara la gràcia seria fer un acudit d'un colom que vola. S'han adaptat perfectament a caminar entre les nostres cames i els has de voler espantar molt perquè es decantin i si ho fan, en tot cas, ho fan amb una corredissa o uns saltironets, rarament volant! Potser van farts i no poden aixecar el vol, o el tipus d'alimentació, amb tanta farina refinada i sucres, els està inutilitzant el pedrer i altres coses. Els veus travessar els carrers amb parsimònia i en algun cas veus cotxes que redueixen la velocitat per no atropellar-los. Jo diria que van una mica zombis, per no dir directament que molts deuen estar malalts. Els coloms, les tórtores, s'ha urbanitzat, com ho estan fent altres aus; gralles, garses, gavines que a poc a poc van colonitzant espais on fa anys ningú hagués pensat veure-les. A França i a Centreeuropa he vist corbs remenant les deixalles dels supermercats, ja arribaran també! Menció a part per les cotorres que a vegades disputen espai amb els coloms en algunes zones i els pardals que cíclicament colonitzen els plàtans del centre urbà de Mataró, deixant una catifa de piquets negres i blancs a terra i per sobre dels tendals de les terrasses dels bars.

Quan jo era petit, si volies veure coloms, havies d'anar a Barcelona. N'era un dels atractius, els coloms de la Plaça Catalunya o de la zona de la Catedral. Al meu poble no hi havia coloms, algun en tenia o en criava per afició. Un amic meu ho feia al terrat de casa seva i tenia una gran alegria quan aconseguia que criessin, cosa que no era fàcil. No fa molt em comentava, "mira, recordes que em costava que criessin, i fixa't ara n'hi ha arreu i sense que ningú els cuidi".

Al tardofranquisme, un dels "atractius" de la Festa Major del meu poble era "una suelta de palomas a cargo de la sociedad colombófila". Si així tal com ho escric, "en la lengua de encuentro y no de imposición". Permeteu-me la disquisició per si em llegeix algú prou jove a qui li han fet creure que en aquells temps el català no estava prohibit. Doncs bé, els membres de la societat que comentava deixaven anar els seus coloms, coloms que sabien perfectament on estava el seu niu i tornaven tots a casa del seu amo. Ara, si les deixessin anar, potser no tornarien a casa. Vés a saber si no s'aparellarien amb els "hippies" i se n'anirien a viure, en llibertat, en "plena natura urbana".

Una mica més amunt de casa, en un cinema en desús, han niat a les lletres lluminoses amb el nom del cine. Els llocs més inaccessibles dels nostres edificis són el seu reservori. Si a algú no li funciona bé la sortida de fums de la seva cuina, no seria gens estrany que hi hagués algun niu obstaculitzant i aprofitant l'escalfor. En definitiva la seva sobreabundància els ha fet passar d'atractiu a calamitat. Malgrat tot, hi ha inconscients, poc documentats, desinformats, gent als que no se'ls han cagat encara al damunt ni al seu balcó i friquis varis que els alimenten. Alguns ho fan de manera periòdica, metòdica i ordenada i pobre de tu si els dius quelcom. Pobrets coloms!

A l'ajuntament va haver de posar punxes metàl·liques als repeus de les finestres, perquè no quedin colgades de cagarades. Aquestes punxes ara ja es venen al públic en general; es poden trobar per internet. O sia, que la plaga dels coloms ha creat un "nínxol d'oportunitat" per fer negocis. De totes maneres el dia que un colom quedi enganxat en algun d'aquests obstacles ja sentirem grallar a algú queixant-se.

El Colom ha estat el símbol de la Pau durant molt temps, però el símbol no només era el colom sinó també la branca d'olivera. Ara vés a buscar que un colom vagi volant i et torni amb una branca d'olivera. Seria massa maco perdre'l de vista una estona i que ens deixés en pau. Haurem de conviure amb els coloms, perquè encara podria ser pitjor si aquests s'enfadessin i demanessin ajuda als tudons (**), que són com una espècie de "primos del zumosol", llavors sí que seria terrorífic.

8 de setembre 2016


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada