10 de març de 2012

El parany del referèndum


En el full de ruta de l’ANC està el promoure un referèndum per al 2014. Molt bé! Això com es fa? Perquè la llei de Consultes de la Generalitat no ho preveu, si és que no vaig errat i per altra banda no veig al cap de l’Estat Espanyol sancionant una llei que permeti un consulta vinculant, referèndum, que al seu torn permeti a Catalunya deixar Espanya.
Perquè, anem a pams, reflexionem una mica, a l’Assemblea que ha tingut lloc avui, malgrat tot, malgrat els seus membres participen a títol individual, hi havia militants de diversos partits, és a dir, encara que es declara lliure de partits polítics, la realitat és que en el seu si es produeix una intersecció de la militància de determinades formacions, no de tota la militància però si d’una part important i no oblidem que en els partits no es produeix una coincidència respecte al tema de la independència.
Per altra banda, l’ANC ha pres un nom que ens porta unes reminiscències històriques, amb l’Assemblea de Catalunya que va començar actuar en plena dictadura franquista. Fins aquí la semblança, totes dues és diuen Assemblea, gaire cosa mes. Mentre a l’Assemblea dels 70 hi estaven implicats la majoria dels partits polítics i hi participaven els seus primeres espases, llegiu líders, a l’Assemblea actual “no hi participen tots els partits”, vull dir gent de tots els partits, i els que hi participen a “títol individual” no deixen de ser, en tot cas, peons, cap alfil, cap torre o cavall, ni molt menys un rei o una reina.
Els objectius als setanta, del segle passat, eren molt clars, llibertat, amnistia, estatut d’autonomia, només quedava al marge la dreta espanyolista, que va resultat minoritària a Catalunya a les primeres eleccions lliures al 1977. Ara en canvi no hi ha coincidència d’objectius entre els partits democràtics presents a Catalunya, des dels desacomplexadament unionistes, passant per els autònoms/federalistes, els de “transició nacional”, que no se ben bé que pot voler dir; “molt o poc” segons el cas. Per últim els que es proclamen independentistes, també posats buscar hi trobaríem matisos.
Tornem a parlar d’un referèndum irrealitzable pel moment i que difícilment es podrà realitzar mai. Llavors per què tothom parla de referèndum? per què tothom parla de consulta vinculant? Veiem que a les enquestes on diuen que en una hipotètica consulta la majoria dels catalans votarien per la independència, en el que menys ens fixem és en la paraula hipotètica, aquí està la clau! Aquí està l’engany!
L’altre dia el mateix Pujol deia que en una consulta/referèndum votaria si, clar hipotèticament votaria si! En Mas ens parla de transició nacional, cap a on? I a quina velocitat? Perquè, clar, podem emprendre una transició que ja porta molts anys caminant i que pot continuar caminant molts anys, lo dels jueus pel Sinaí al seu costat seria una passejada. Una transició que és pot convertir en un estat; un estat de transició permanent. Qui dies passa anys empeny! I anar tirant! Segurament sense saber a on es va!
Perquè ara trobés molta gent que et diu: jo voto convergència però sóc independentista, quan hi hagi un referèndum votaré si a la independència, afegeixin. Això, quan hi hagi un referèndum, ja ho faran! Perquè un dia o altra hi haurà un referèndum, no? Doncs, no! Aquí està la trampa! Com que quan hi hagi un referèndum ja votarem independència mentre, a les eleccions, puc continuar votant un partit que, fins ara, no es declarà independentista i que no té la independència com a objectiu.
La única solució ja la va apuntar, ara ja fa 3 anys en Joan Carretero, Reagrupament, la proclamació unilateral de la independència per una majoria de diputats del Parlament de Catalunya. Mentre, altres parlaven d’anar de legalitat a legalitat o dels ja dits hipotètics referèndums i anaven commovent i captant voluntats i il·lusions. El que alguns varen interpretar, llavors, com un problema d’ERC, es va convertir en un “bolet” que es va anar fent gros, que va anar creixent amb gent de diverses procedències i ideologies, fins a ser una amenaça per a l’establishment. Per això malgrat tres multitudinàries assemblees en poc més de mig any, semblaven no existir als mitjans i en canvi ara l’Assemblea té una amplia cobertura informativa. Per què? Doncs perquè senzillament la proclamació unilateral de la independència pot arribar a reeixir. Mentre què un hipotètic referèndum ja veurem com i quan es fa. Per això, durant molt de temps, s’anirà parlant de l’Assemblea i del referèndum.
10 de març de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada