18 de març de 2012

No a aquesta reforma laboral

No tenia clar fins avui si entrar en aquest debat en el meu blog. En canvi sengles articles que he llegit els dos darrers dies m’han fet decidir. Sé que no és tema fàcil perquè hi ha massa matisos, massa arestes i massa percepcions personals. Un dels articles ha estat una entrada en el seu blog del Sr. Punset, aquell exministre de la UCD, figura popular i “pseudointelectual” que es fa un sobresou anunciant pa de motllo, cosa, per altra part, totalment lícita. Com lícita és la Reforma laboral aprovada al Congrés amb els vots de la majoria absoluta del PP i els vots de CiU, que ja em direu quina necessitat en tenien! Coses lícites, però no lògiques, ni gaire presentables, almenys una falta de coherència, més ben dit, de serietat en lo del pa de motllo, a més si el comprés seria conscient que li estic pagant un sobresou.

I és que els articles que aquests dies apareixen als diaris són de tant baixa estofa, que fa una mica de pena llegir-los, en algun cas és veu que es tracta de simples sofismes, i en altres com el d’en Punset es tracta de fer entrar en el debat a un col•lectiu impopular com els bisbes i dir que ell es troba a la mateixa distància de bisbes i sindicats, per després lloar al difunt Sr. Camacho de Comissions i a un advocat laboralista, per, finalment, no saber ben bé com acabar l’article.

Els Sindicats amb totes les seves mancances i defectes, el mateix que les institucions, els partits i associacions diverses, defensen el seus interessos i els de les persones que representen. O és que algú troba lícit que les organitzacions empresarials es coordinin en defensa de les seves coses i els sindicats no, que és què només els sindicats han de ser purs com la mare Teresa de Calculta? I coherents fins al suïcidi? No fotem!

S’acaba d’aprovar una reforma laboral que pesarà com una llosa en les relacions laborals, més ben dit las dinamitarà. Serà una part més de la magra herència que deixarem a les generacions futures. Una llei laboral que “Rajoy dixit” ha de servir per a recuperar llocs de treball, per al cap d’uns dies dir, ell mateix, que d’aquí a fi d’any hi haurà 600.000 aturats més. Una reforma laboral feta des del poder i sense atendre als agents socials, almenys als sindicats!

La reforma laboral dona un garrot molt gros als empresaris mentre als treballadors se’ls mana que vagin al final del carreró sense sortida a esperar la garrotada. Diuen que des d’Europa es veu amb bons ulls la reforma laboral espanyola. Des on? Des d’Alemanya? Des d’aquell país on s’ha fet plegar a un President per haver tingut un préstec amb més bones condicions. Clar que si llegeixen, la lletra, potser a Alemanya és pensen que és una bona reforma, no sé, potser sobre el paper? Però, qui l’aplicarà? Aquells mateixos que ens han portat on estem, aquells al costat dels quals el dimitit President alemany és un nen de bolquers. Aquí no plega ni Déu, els que ens han portat fins aquí no marxen ni amb salfumant , ni molt menys ningú els demanarà responsabilitats. Aquesta llei servirà perquè es tanquin més empreses i alguns empresaris, que tenen de tot menys ganes de treballar i crear empreses, tinguin una sortida còmoda per al resta dels seus dies.

I que passa a Catalunya, perquè aquest entusiasme en determinats cercles a fer el “tir al blanco” amb les organitzacions sindicals? Perquè el vot afirmatiu de CiU a la Reforma laboral? Ah! Per responsabilitat! I no serà que per responsabilitat ja haurien d’estar prenent una determinació raonable i no fer durar més el patiment de tot el país. Mirin la portada de l’Ara d’avui, només s’ha invertit un 7% dels 4.000 milions previstos en infraestructures ferroviàries. Mentre, els trens enfilant-se les andanes o empaitant-se els uns als altres. Que passa amb el dèficit fiscal? Fins quan haurem de pagar i callar? Per responsabilitat plantin cara, au vinga valents! O és que amb aquests no us atreviu, per què? per responsabilitat o per covardia?

Amb els nostres diners, si algun dia els tenim, fixin-se el que recuperarem! I a més ens estalviarem l’AVE a Madrid, el pont aeri i el seu patètic fòrum. A que esperen? Per responsabilitat, si-us plau! Posin fil a l’agulla! Ja!

Com a assalariat, com a treballador, em comença a fer basarda que la majoria sociològica del país vegi amb bons ulls i no critiqui el seguidisme de CiU en el tema de la reforma laboral. Que els trompeters, els heralds de convergència i unió, ens omplin la premsa catalana, més que l’ompliran, atacant els sindicats, atacant ERC, com veia fa pocs dies en un article a l'ARA, per estar a favor de la vaga i vinculant-la en una penosa i infantil regla de 3 amb els sindicats espanyolistes, realment patètic! Com a català, com a treballador, em comença a fer basarda un país independent on sociològicament s’imposi aquest tipus de pensament.

El dia 29 els treballadors hauran d’anar a la vaga per intentar sortir de l’atzucac on els han col•locat o com a mínim poder-se estalviar la garrotada. Mentre aquest país el catalanisme, el sobiranisme i també l’independentisme hauran de fer la seva catarsi per adonar-se que per tirar endavant fan falta emprenedors i treballadors, que ambdós necessiten seguretats i certeses. Que en un país lliure hi haurà d’haver diàleg entre sindicats i govern i diàleg entre sindicats i patronal. Que les patronals existiran, que els sindicats existiran i que els governs hauran de governar per a tothom i a favor de tothom. No només a favor dels que “detenten” el poder econòmic.

18 de març de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada