24 de juliol de 2013

Apunts des de la Cerdanya (I) - Ca la Núria

Ca la Núria és un petit restaurant de Bellver que ja porta quelcom més de tres anys de funcionament sota el guiatge de la xef Núria Bonet.

Ha estat una troballa accidental, no en coneixia la seva existència ni en tenia cap referència, ha estat una veritable sorpresa que ens ha fet encara molt més plaent l’estada d'uns dies a la comarca.

És un local petit, no gaire més d’un parell de dotzenes de places. La Carta no és pas extensa; es tracta bàsicament d’un menú amb 4 primers, 4 segons i 4 postres, que es poden, amb un suplement, substituir per altres plats. El preu del menú és de 16 euros el dies de cada dia i 23 els caps de setmana i festius. La beguda a part.

La Cuina es molt més que correcta i la presentació acurada, els atuells ja denoten que no ens trobem precisament en un restaurant de carretera, ni en un lloc de carn a la brasa o botifarra amb sequés. El Servei és professional, tant en les maneres com en la seva presentació. He estat a llocs, suposadament de molta més categoria, on el cambrer o cambrera va més despistat que una cabra en un museu i les maneres al servir la taula denoten una total falta d’ofici; no és pas el cas de Ca la Núria.

Dels plats us puc parlar de l’amanida amb esqueixada de bacalla, la sopa de tomàquet amb escuma de formatge, la pasta amb verdures i llagostins - algun altre dia preparada amb ceps, la torrada de sardines confitades acompanyada de xicoies. Suplementàriament es poden provar uns magnífics canelons de pollastre o un exquisit arròs de calamars amb suc d’escamarlans,...

El segons no desentonen, ni molt menys! Pastís de xai amb fruits secs, hamburguesa de bou farcida de formatge blau de la Cerdanya, orada al forn amb en escuma de patata, uns exquisits peus de porc sense feina, una xai al forn magistral, rap embolcallat amb pernil, bacallà amb salsa de carbassa, filet amb foie,...

La bodega no és excessivament extensa, però bastant més del que en un primer moment es podria esperar. Vins del país, juntament amb d’altres denominacions foranes. En citaré un, el “Bru de Verdú” denominació Costers del Segre, per allò de fer país i per fer-li justícia, al vi, és clar!

No sóc gaire aficionat als postres, per a mi sempre són secundaris, però si que vull fer esment de la “Tarte Tatin”, unes postres que ara es troben a molts llocs, encara que en pocs quedin ben aconseguides i en algun altre poden resultar quasi infames. La “Tarte Tatin” són, segons ens expliquen les cròniques, unes postres accidentals. Es varen fer per primera vegada en un pavelló de caça al Bois de la Sologne a la Loire als tombants del segle XIX/XX, quan una de les dues germanes que regentava el negoci de restauració, on s’atenia als caçadors que es desplaçaven a la zona, amb les preses per l’excés de clients va “muntar” un pastis de poma oblidant la pasta que per esmenar l’error va afegir sobre la poma que va acabar fent de base.

Una altra originalitat de la casa a l’hora del postres ha estat el “Gin tònic & Gin tònic”, una copa amb gelat de gin tònic, gelatina de gin tònic, escuma de gin fizz, i gelat de crema, acompanyada amb un gin tònic de Seagram’s , una ginebra seca, que contrasta i acompanya molt bé els gustos dolços de la copa de gelats.

Com he dit al principi una veritable i agradable sorpresa al cor de la Cerdanya, al carrer de la Batllia 61 de Bellver. Només resta felicitar a la Núria i a tot el seu equip.

24 de juliol de 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada