15 de setembre de 2015

Andalusos i extremenys

El Lerrouxisme, la seva cara més manipuladora i perversa, l’anticatalana, és com una hidra. Té múltiples caps i no saps mai quin serà el que et queixalarà. Ho va fer fa uns dies Pablo Iglesias, que deu saber molt del seu, però molt poc de Catalunya i de la seva història. Molt menys deu saber dels nostres sentiments, per això va tenir l’atreviment, com l'emperador del Paral·lel, a fer una crida als fills i néts d’andalusos i extremenys a què anessin a les urnes, naturalment a votar-lo a ell! Perquè, malgrat que ell no es presenta, és a ell i al seu ego més recargolat que la seva cueta, a qui els catalans, els que ell deu pensar que no ho són tant a causa dels seus orígens, a qui han d’obeir i votar. El Rabell i aquesta colla de desballestats d'Iniciativa és el peatge, la giragonsa, que li cal fer i tolerar per eixamplar la seva grandesa via un bon resultat a les generals del desembre, bon resultat que només pot treure a les províncies més poblades, com per exemple Barcelona.

Aquest és el problema que tenen tots els partits catalans menors d’edat, que necessiten la visita de l’amo, perquè els posi a rotllo, i els doni empenta. Ara parlar de tots seria massa llarg i criticar als de “Podemos”, potser pot servir per quelcom. Intentar corregir a alguns dels altres ja em sembla quasi impossible, seria picar ferro fred!

Certament a Catalunya hi ha gent de diversos orígens, es diu que més del 70% dels ciutadans de Catalunya tenen avís, pares, fins i tot ells mateixos han nascut fora del país. Malgrat tot Catalunya és un sol poble. Hi ha qui potser és aquí i ni s’adona, ni ho veu o no ho vol veure així. Però som un sol poble i no ens enganyem, qui ho té molt clar que som un sol poble és l’Estat espanyol . Ens tracten com un sol poble! Paguem tots plegats els mateixos peatges, anem tots en els mateixos Rodalies de merda,...Patim tots plegats les retallades, vehiculades certament pel Govern de la Generalitat, al que han reduït el finançament i que ha de fer caps i mànigues “per estirar la massa” perquè arribi a tothom. Quanta demagògia no s’ha fet de les retallades i quants pocs no han fet l’exercici, dedicar-hi una estona, a mirar els pressupostos de la Generalitat dels darrers anys per tal de veure la minva del finançament, “escanyat via Montoro", per tal de veure quines partides han resultat més reduïdes sense remei i com.

Molta gent té una visió omnímoda de la Generalitat, que aquesta ho pot tot i ho fa tot, a tot això no és aliè el “Pujolisme”, que ens va voler fer creure que quasi vivíem en un Estat, quan no era pas cert. La Generalitat avui, i cada cop més amb la recentralització actual, acabarà essent com aquell administrador a qui la gent li demana coses i que cada cop té menys coses per donar.

És per això que és tan fàcil manipular, o creuen que és tan fàcil manipular, a la gent, de l’extraradi, del primer cinturó, dels barris o com coi els vulguin anomenar! Els que ells creuen que pels seus orígens tenen un sentiment més espanyol. Els cal fer èmfasi en la Generalitat, en la perversió del seu màxim governant, el dimoni Mas, que ens ha encisat a tants i així amagar que si estem com estem és perquè els nostres recursos van a tapar forats a Espanya, el menys. i a inútils obres faraòniques, el més. A altes velocitats que no porten passatgers en lloc de renovar Rodalies que fan fàstic, o per a carreteres que comuniquen radialment el país i per les que no passen cotxes, o de Nord a Sud, però no a la Mediterrània on serien més útils i ajudarien al progrés econòmic.

La gent dels barris, en contraposició a la de Pedralbes! Demagògia de quatre rals! M’agradaria veure on són els unionistes! Per què encara hi ha qui pensa que es pot fer forat en aquesta gent? Per una part, perquè certament encara hi ha un sentiment diferent de pertinença, unes arrels i costums que ni de bon tros s’han diluït i per altra part perquè als barris és on la crisi es fa més palesa i on hi ha més problemes. És allà on els sembla molt més fàcil fer-los veure coses que no són. Per què pensen que són més fàcils de convèncer, no tant potser a alguns dels més grans, sinó als seus fills i néts? Doncs perquè no coneixen la història. No pas la història general, que potser tampoc, sinó la de la seva pròpia família. Molts dels que van emigrar a finals dels cinquanta i durant els seixanta a Catalunya no han explicat, en molts casos, als seus fills i néts perquè ho van fer. En aquells temps molts no ho varen fer per por o per vergonya i després, quan amb el pas dels anys ja s’havien estabilitzat, no ho van fer per no fer-se els pesats explicant una cosa que als seus descendents els costaria entendre o simplement pensarien que és un altre rotllo “del abuelo”. Aquest “oblit” va propiciar que algun "catxondo", en el seu dia, digués que els andalusos, com si ells fossin una ONG, havien vingut per fer gran Catalunya. A fe que la van ajudar créixer i a fer-la gran, però no van pas venir voluntàriament per fer això!

Andalusia i Extremadura, va ser la primera línia de front en començar la guerra civil, van ser els primers a rebre l’impacte dels sollevats i la seva més ferotge repressió. Les matances de Badajoz, els sotmetiments i afusellaments indiscriminats a tants llocs d’Andalusia van provocar el terror i l’èxode de milers de persones que van acabar essent refugiades a altres llocs de la Península. Persones que quan va acabar la guerra van ser represaliades i retornades als seus llocs d’origen en condicions infrahumanes . Allà van ser humiliades i menystingudes, més encara senzillament castigades per les seves idees o per les d’algun familiar. Allà van passar gana, sotmeses als abusos dels poderosos i dels arribistes que s’havien apuntat al carro dels vencedors de la guerra civil.

A qui subscriu aquestes línies, va “tenir la sort”, que li expliquessin com la seva mare nascuda a Andalusia i filla d’extremenys, va haver de marxar del seu poble, essent una nena, davant l’arribada de les tropes franquistes. Com van haver de caminar quilòmetres i quilometres, fugint del poble on l’aviació ja havia llençat bombes a l’estació. Com el meu besavi, de salut delicada, va haver de fer aquest camí a peu, perquè de quedar-se al poble l’haurien agafat i segurament afusellat, perquè un fill seu era un destacat dirigent polític local. Com aquest besavi va acabar morint al cap de pocs dies a causa de les privacions de la fugida. Com va estar la família refugiada a València durant la guerra i com acabada aquesta, en vagons de bestiar i en un viatge de dies, van ser retornats “al pueblo” on la seva casa ja no era seva, perquè havia estat adjudicada per les noves autoritats a altres persones “más afectas”.

He dit que vaig tenir la sort perquè tot plegat em va ajudar a entendre moltes coses, el perquè finalment van acabar emigrant, alguns a Catalunya i perquè altres van haver de marxar desterrats, pel seu compromís polític o el dels seus familiars, algun ja mort a presó. Entendre em va ajudar a veure clar, entendre m’ajuda encara avui dia a veure clar.

Molts dels que van patir la guerra civil i després van haver de marxar a buscar una millor vida i la van trobar a Catalunya, on gràcies al seu esforç se’n van sortir. No van voler mirar enrere, no van voler parlar de les humiliacions rebudes. Ara algú, aprofitant aquest silenci, pensa que entre els fills i néts d’andalusos i extremenys es troba el terreny adobat per fer demagògia i per dividir-nos. Que ho faci la dreta rància o la nova dreta ho entenc, que els qui ho fan siguin els hereus ideològics de qui en el seu dia va propiciar el desastre, ho entenc. Però, que aquesta demagògia es faci des d’una suposada esquerra em fa venir basques.

Si encara hi ha algú de Catalunya que no sap com va arribar aquí la seva família, perquè no li ho han explicat o perquè si li van explicar ja no ho recorda, li recomanaria que mirés la pel·lícula “los Santos Inocentes” de Mario Camús. Si algú té accés a Pablo Iglesias, si us plau ! que li regali, a ser possible en “bluray”!

15 de setembre de 2015

2 comentaris:

  1. Pere. M'ha agradat molt aquest article, és molt emotiu i sincer. I bona la idea de regalar la peli a l'Iglesias! Gràcies per escriure'l!

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina