6 de setembre del 2015

Els "deformatius" de TV3

Ara que es decideix el futur de Catalunya, ara que les eleccions són més que mai plebiscitàries – Fins i tot en Rajoy, si llegim les seves declaracions, les considera així– Ara que aquestes eleccions són decisives pel futur del País i per tots els seus ciutadans. Ara que tot es decideix en un Si o en un No, algú pot plantejar-se el vot en blanc?


Algú es pot plantejar el vot en blanc, quan fer això significa fer costat al poderós enfront del dèbil? Quan això significa fer costat al nacionalisme expansiu d’Estat enfront de la defensa de qui no en té d’Estat, ni molts menys pretén imposar-lo als altres? Segur que no! En aquestes circumstàncies ningú, i menys l'oprimit, farien costat al poderós si això signifiqués tirar-se pedres al damunt i en canvi aquí hi ha qui ho fa i ho vol fer.


Els que ho volen fer els cal disfressar-ho, els cal distreure el personal. Cal desviar el debat! No parlo dels totalment contraris al Procés que juguen un paper clar i diàfan a la contra, parlo d’aquells que volen parlar d’altres coses o, fins i tot, prioritzar-les, sabent que, en cas de fer-los cas, això ens portaria a un atzucac en detriment d’aquells a qui més diuen defensar.


Per això els cal parlar de retallades i els cal parlar de corrupció. Avui algú deia a les xarxes “que per defensar la unitat d’Espanya es pot anar amb la túnica tacada, però per defensar la llibertat de Catalunya s’ha d’anar com una verge immaculada”. Per desviar el debat els cal parlar de corrupció, de la d’aquí, de la d’allà i de la de Guatemala si cal! Dia si i dia també! A tota hora! Als talls informatius als mitjans de Catalunya i a la nostra televisió pública , cal que surti la paraula corrupció, del discurs del polític de torn s’agafa el tros que parla de corrupció. Com un martell picant l’enclusa! Corrupció, corrupció, corrupció, ...ó, martellejant-nos les oïdes! Tant li fot que a Espanya hi hagi una quantitat infinitament superior de corrupció, de mils i mils de milions més, cal parlar d’una única corrupció, la d’aquí!, I sentint-ho semblaria que l’objectiu és quedar-nos, no només amb la d’aquí, sinó amb totes dues, per solucionar-la tota diuen! Per canviar un estat que no podran mai canviar! Sempre amb aquesta vocació “d’arregla mons”, quan són incapaços d'arreglar el seu propi per no parlar del nostre entorn més proper. Però sempre es postulen per salvar tota la humanitat, tant si vol com si no vol! Tant si es pot com si no es pot!


Sabem que a les televisions espanyoles quan es parla de la independència de Catalunya, del Procés, si conviden algú de Catalunya tots els números els té algú de C’s o del PP. En canvi aquí tenim unes tertúlies “obertes” tan obertes que fins i tot sembla, veient els telenotícies, que hi hagi més gent contraria a la independència que favorable. Més intervencions, “de les d’en blanc” i contraries del No, que de les favorables! La manipulació informativa als telenotícies catalans es digna d’una acurada anàlisi. Això si, el dia que comenci la campanya, compungits, els presentadors diran que no signen les cròniques en protesta per les quotes establertes en funció de la representació política. Ho diran molt seriosos, però continuaran treballant i cobrant! Aquest acte de rebel·lia, aquest no firmar la crònica, no els costarà ni un euro dels seus salaris. Cosa que els suposa el privilegi de lluir una rebequeria que saben que no els portarà cap conseqüència.


Tants anys de lluita antifranquista, amb una transició mal girbada i el corrent de “l’opinió políticament correcta” Ha creat uns estàndards del que és molt difícil defugir, sobretot quan es tracta d’informació i de praxi política . Uns estàndards que ens priven cada cop més el debat obert. És un corrent ideològic que traspua a la majoria del periodisme català, quan se’ls permet un cert marc de llibertat, com és el cas de la televisió pública catalana. No passa el mateix a la resta d’Espanya on la majoria de mitjans són d’una ideologia molt clara que eclipsa totes les altres; “la ideologia espanyola”. Aquí a Catalunya sí que es dóna un pensament “políticament correcte” amb un biaix molt clar cap una determinada ideologia política. Una manera de fer que té el seu origen, les seves arrels fundacionals – la manera de fer- en la lluita contra la Dictadura franquista i que beu de les ideologies d’esquerra que durant anys van copsar les elits intel·lectuals i universitàries catalanes. Ideologia que encara, per l’empenta agafada llavors, manté una velocitat i, per tant, una forta inèrcia. Aquesta inèrcia els permet sobreviure malgrat que les fons ideològiques de les que es nodria ja s’hagin assecat i quedat en evidència de fa temps. El món actual carregat de problemes i injustícies, tantes com hi havia llavors arreu, està ja en una altra onda i buscant noves solucions.


No ens ha d’estranyar doncs el biaix informatiu d’alguns mitjans catalans, TV3 per exemple, i no ens ha d’estranyar que tractin la informació de la manera que la tracten. No ens ha d’estranyar que tinguin un pamfletari com en Joan Roura, escrivint cròniques de mig món, sense saber mai on està, amb una mala llet i un ressentiment “encomiables”. Si ens preguntem on és l’origen de tot, cal anar-lo a buscar a les facultats de periodisme i també preguntar-nos quin ha estat el corrent ideològic imperant a les mateixes durant decennis. Tot plegat ha acabat amb una correcció política que no perdona les opinions “heterodoxes”. Només permet els estirabots que siguin políticament correctes i en línia amb el pensament imperant que es creu que és el correcte. Un maniqueisme molt del segle XXI, "modernet", on encara per desgràcia està tot ben etiquetat. El que és bo i els que són bons i el que és dolent i els que són dolents.


Mentre això sigui així, no ens ha d’estranyar que surti més gent i més estona per TV3 carregant-se a en Mas, que en Mas o qualsevol altre de Junts pel SI o qualsevol independentista intentant explicar que L’Estat espanyol i el Govern del PP asfixien Catalunya i no només econòmicament. Això serà així fins al dia 10 de setembre quan entrin en funcionament els blocs polítics informatius.


6 de setembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada