21 d’octubre de 2015

La Libanització de Síria (II)

Aquests darrers dies s’ha intensificat la intervenció russa a Síria, malgrat tot, no és pas noticia que obri els informatius de TV3 centrats de nou en el conflicte d’Israel amb els palestins- en el que podria ser l’origen d’una nova intifada- i la crisi dels refugiats sirians que han arribat a Europa. La intervenció russa és força obscura i ara per ara quasi ningú es pregunta pel nombre de víctimes, ni molt menys pel tipus d’armament utilitzat ni per la classe de bombes llençades.

Al juny del 2013 parlàvem en aquest mateix blog de la possible “libanització” de Síria. Tot plegat s’havia iniciat dos anys abans amb les revoltes a diversos països àrabs; el que es va anomenar la primavera àrab, que sembla que només ha reeixit, i solament a mitges, a Tunísia.

Al 2013 encara no es coneixia l’existència de l’Estat islàmic que “va aparèixer” l’any següent coma una possible escissió d'Al-Qaeda. L’autoproclamat nou Califat –ISIS- està establert a àmplies zones de l’Est de Síria i el Nord-oest de l’Iraq. La lluita a Síria, el 2013, era entre el règim de l’Assad i l’oposició siriana que llavors des d’Occident encara es qualificava de laica i on el gihadisme semblava minoritari, però que de mica en mica, ja llavors, semblava consolidar-se.

Encara que Subjacent, però no es podia ocultar del tot, estava present la lluita mil·lenària entre les dues grans branques de l’islam el xiisme i el sunnisme. A Síria una branca minoritaria del xiisme - l'alauisme- , ha controlat el país des de fa decennis. La majoria sunnita sempre ha estat sotmesa o reprimida pel règim de l’Assad, pare i fill. El règim sirià, però, va garantir la seguretat d'altres minories com la cristiana i la drusa i durant molt temps ha estat el més fidel aliat dels xiïtes del Líban, el grup Hezbollah.Al mateix temps que va ser un aliat de l'URSS durant la guerra freda.


Un cop va esclatar el conflicte el règim sirià va intentar controlar la zona del país majoritàriament alauita/xiïta. Aquesta zona es correspon amb la part oest del país, la de la costa i la porció interior que des de la frontera turca va fins a la d’Israel. Aquesta franja passa per darrere del Líban. Compren entre altres les ciutats d’Homs, Hama, Alep i Damasc. La resta del país, bàsicament desèrtica excepte les ribes del curs alt de l’Eufrates, és on ara com ara pròspera l’Estat islàmic- l’ISIS-.


L’oposició siriana, en principi "laica", es va anar dividint en faccions. L’altre dia en un informatiu comptabilitzaven que al nord del país hi ha fins a un total de més de setanta grups i grupuscles lluitant contra el règim sirià, tots ells amb les seves jerarquies i estructures. Molts d’ells ara ja són inequívocament gihadistes, influenciats en menor grau pel que queda d’Al-Qaeda i en major grau per l’ISIS.

Aquesta amalgama de grups que lluita contra a l’Assad és a la que ara el govern sirià, amb l’ajut rus, està combatent amb l’objectiu d’assegurar la zona que abans descrivíem entre Turquia i Israel. Quins són en aquests moments els blancs, els objectius, de l’aviació russa? No se sap amb exactitud. S’afirma que és l’Estat islàmic, encara que clarament es diu que actuen contra els terroristes i ja sabem que terrorista, per al règim de l’Assad, és tota l’oposició.

Possiblement l’aviació russa dispara contra tot el que es mou més enllà de les posicions militars del règim sirià, però no massa lluny d’aquestes. Tot plegat amb l’objectiu clar de controlar només el terreny de la "zona fidel al règim" . Més ara, quan es parla d’una nova i intensificada ofensiva terrestre per assegurar aquesta zona. Ofensiva que ha estat possible gràcies als mitjans materials, carros de combat, subministrats pels russos a l’exèrcit sirià.

Probablement l’Assad , amb l’ajut material i militar rus, pugui arribar a estabilitzar i a "governar" la seva zona. Tampoc és creïble que Rússia estigui en disposició de mantenir una intervenció massa llarga que li pot suposar un gran cost econòmic i molts problemes diplomàtics. Se suposa que tenen ben apresa la lliçó de l’Afganistan i mentre hi hagi una zona controlada per un règim amic, on hi ha la seva base naval de Tartus, ja faran prou.

El problema de l’Estat Islàmic-ISIS serà molt més difícil de solucionar, ja que ocupen centenars de milers de quilòmetres quadrats de desert entre Síria i Iraq. És per això, que en certa manera, es produirà una “libanització” de sirià. Una "libanització" on els alauites i els seus aliats controlaran la franja occidental del país i la resta de faccions majoritàriament sunnites, amb un estat islàmic preeminent, controlaran la resta del país.


Mentre l’Assad tingui el suport rus podrà mantenir força temps una guerra que serà latent, al mateix temps l’ISIS pot arribar a estabilitzar-se en la part del territori que ara controla . El joc d’interessos a la zona serà determinant. Amb una Turquia cada cop menys laica i majoritàriament sunnita, que no vol que els kurds del nord de Síria passin a controlar de manera estable la seva zona . Cosa que suposaria un clar suport a la població kurda de Túrquia. Alguns observadors acusen a Turquia de haver animat i finançat a l’ISIS amb el clar objectiu que continuïn essent un contrapès als kurds del nord de Síria. Amb un objectiu semblant l’ISIS, els sunnites de Síria i Iraq, estarien rebent el suport de les monarquies sunnites del Golf, amb l’Aràbia Saudí al front, perquè també actuïn com a contrapès d’un Iraq majoritàriament xiïta i cada cop més tutelat per l’Iran.

Tot plegat un escaquer en el qual, simplificant una mica, “les blanques” juguen amb l’Aràbia Saudí, els països del Golf, Turquia i els Estats Units i “les negres” amb el grup majoritari del Líban – Hezbollah-, El règim de l’Assad, Rússia i l’Iran.

Aquest enfrontament no sembla que tingui un final imminent, ni molt menys pacífic i feliç. La majoria de refugiats sirians són a Turquia on es calculen que hi han arribat aquests quatre anys quelcom més de dos milions, dels que només una petita part s’han desplaçat fins a Europa. També hi ha refugiats a Jordània on són més de sis-cents mil sobre una població que no supera els sis milions de jordans/palestins. Tots aquests refugiats, molts sunnites, difícilment podran tornar al seu país devastat i amb desenes de milers de morts. No podran fer-ho a la zona que quedarà sota control de l’Assad i encara molt menys a la controlada per l’ISIS.

21 d’octubre de 2015

Apunts relacionats:

"Síria un conflicte de difícil sortida"

"La crisi dels refugiats"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada