2 d’octubre de 2015

És "Ciudadanos" la Falange 2.0?

Ja fa temps que des de diferents àmbits es qualifica a “Ciudadanos – partido de la ciudadanía” no tan sols com una organització de dretes, sinó fins i tot d’extrema dreta o neofalangista. Sempre en aquest modest blog s’ha dit que la historia no es repeteix, però malauradament s’imita molt bé, veiem doncs!

La Falange va néixer als anys 30 de grupúscols que s’emmirallaven en els partits feixistes que havien nascut a Europa la dècada anterior. No només a Itàlia i a Alemanya on havien acabat assolint el poder. El feixisme en general va ser una reacció de les classes mitjanes europees davant la sensació d’inseguretat que els provocava el moviment comunista.

La Primera guerra mundial va deixar desfets molts països europeus, econòmicament i demogràficament. Van ser uns anys complicats, agreujats després pel crac de 1929. Les pors a una revolució, la pèrdua en la posició social o les possibilitats de millorar d’estatus, entre el segment mitjà i acomodat de la població, van fer molt perquè les idees feixistes prenguessin volada. El feixisme i també el nazisme tenien un component socialitzant per fer-lo atractiu a les grans masses populars. Un component socialitzant en contraposició a l’immobilisme de les classes aristocràtiques que havien tingut el poder absolut arreu d’Europa durant segles.

A Espanya l’incipient moviment feixista, via Falange i adlàters, no va tenir uns components gaire diferents de la resta d’Europa, però si els particulars d’un país encara molt encarcarat, molt religiós i predominantment agrícola. Els seus líders no provenien de l’aristocràcia, però tots, en major o menor mesura, eren fills de bones famílies de militars, funcionaris, comerciants o petits terratinents. José Antonio Primo de Rivera era fill del general que havia dirigit una dictadura de 7 anys a Espanya, 1923-1930. Onésimo Redondo era fill d’una família de propietaris agrícoles, advocat de professió i frustrat aspirant a Advocat de l’Estat. Ramiro Ledesma era fill de mestres , llicenciat en filosofia i lletres. Rafael Sanchez Mazas, fill de bona família que va viure força temps a Itàlia on va ser influenciat per el moviment de Mussolini. Julio Ruiz de Alda va néixer en el si d’una família “blasonada” d’Estella...

La Falange tenia una idea grandiloqüent d’Espanya. Pretenien enfortir-la i fer-la més gran, feina que consideraven que era un deure de tots, un deure “interclassista”. Espanya era per a ells una “Unidad de destino en lo Universal”, per tant consideraven el separatisme un crim imperdonable. La Constitució, llavors existent, creien que incitava a la disgregació per això la volien anul·lar “fulminantment”.

La Unitat de la Pàtria no permetia, a ningú, “que fos lícit fer servir la llibertat contra la seva unitat”. Calia “disciplinar” als espanyols per tal d’impedir qualsevol intent “dirigit a enverinar o desunir als espanyols”. La Falange no anava ni a favor ni en contra del treballador, ni a favor ni en contra dels propietaris, segons ells calia agrupar-los en sindicats de “ram” des del patró fins al darrer “productor”. Eren d’un ferotge antilliberalisme i es definien com anticapitalistes i també com antimarxistes. Prometien, així mateix, una reforma agrària i el repartiment de terres. Feien èmfasi en la pobresa i deien que ningú havia de passar privacions. Promovien, mitjançant l’educació, un esperit nacional, espanyol, fort i unit.

Ara tenim un partit a Catalunya “Ciutadans”. Partit que va ser impulsat per Francesc de Carreras fill d’un procurador a les Corts franquistes, regidor de l’ajuntament de Barcelona durant el franquisme, president del F.C. Barcelona i de la Caixa de Pensions. Francesc de Carreres va ser militant del PSUC i més tard impulsor, als anys noranta, del “Foro Babel”. Altres impulsors de Ciutadans van ser: Arcadi Espada que malgrat tot no hi ha militat i va donar suport més tard a UPyD. Albert Boadella. Felix d’Azua qui ja fa més de trenta anys va escriure que Barcelona era el Titànic. Félix Pérez Romera va ser també fundador de UPyD. Xavier Pericay, va ser també col·laborador de la FAES. ...

La ideologia de Ciutadans: Malgrat que en un principi es definien com un partit de centre-esquerra i que a nivell europeu s’han adscrit a la internacional lliberal, semblaria que no és del tot ajustada a aquest àmbit pel que es veu en realitat. Aquesta pretesa ubicació amb el temps ha anat “evolucionant”. En primer lloc els seus dos eurodiputats - Juan Carlos Girauta i Xavier Nart - són dos personatges molt peculiars amb idees “originals” i podríem dir que totalitàries. Per altra part el Grup parlamentari de Ciutadans, mitjançant "espantada espectacle", van evitar condemnar el franquisme al Parlament de Catalunya durant un ple en aquesta legislatura. Tampoc alguns dels seus nous dirigents a les altres comunitats autònomes semblen persones disposades a adoptar posicions progressistes o en defensa dels interessos dels treballadors, això si no han hagut de plegar veles per tractar-se de corruptes oportunistes. Jordi Cañas, flagell de sobiranistes, va haver de dimitir per un possible delicte fiscal de més de 400.000 euros pel que ha acabat imputat, vaja! Tot això abans de tocar poder i ja demostrava maneres. Ara, “Arrimadas dixit”, ells mateixos es defineixen com un partit de centre, ni d’esquerres ni de dretes. Fa 80 anys haurien dit que eren antimarxistes i anticapitalistes.

El seu màxim dirigent Albert Rivera, candidat a la presidència del Govern espanyol, és advocat i Master d’Esade, empleat en excedència de la Caixa de Pensions. Rivera va ocultar el seu passat com a militant del PP i va mentir públicament sobre aquest tema.

Ciudadanos, el mateix que el PP, té una idea d’Espanya uniforme, la idea d’unitat queda per sobre, en tot cas, de qualsevol tipus de descentralització, no diguem ni tan sols algun tipus de sistema federal. La seva defensa a ultrança de la igualtat de tots els espanyols amaga un intent uniformitzador, que al llarg de la Història sempre ha intentat l’Estat Espanyol.

L’independentisme, és, ara per ara, el seu principal enemic a batre, com ho era als anys 30 per a la Falange. És per això que 80 anys després continuem sentit “mantres” com la “desunión de los espanyoles”. Tant ells com el PP consideren que l’escola ha estat un factor que ha contribuït a crear independentistes, via adoctrinament. Fa 80 anys haguessin dit “enverinament” de les seves ments.

Per a Ciutadans la unitat d’Espanya està per sobre de tot, és la Llei! És la Constitució, qui ho diu ! És un tema Inamovible! Fer servir la llibertat contra la seva unitat”, com deia la Falange fa 80 anys, no és permissible. No es pot permetre! Encara que democràticament la voluntat popular legitimi un canvi o una separació. Ciutadans igual que el PP ha segrestat la Constitució. El seu constitucionalisme, la interpretació que en fan, són per a ells tan sagrats com uns nous “27 punts de la Falange”.

Des de Ciutadans parlen sempre de la pobresa, de les deficiències socials i assistencials, i diuen voler solucionar-les, però en cap cas se’ls veu la mínima intenció de criticar el perquè real d’aquestes deficiències. En el cas de Catalunya saben i sabem que la majoria són motivades per l’estrangulació econòmica del Govern Central que ells neguen. Atribueixen malèvolament aquestes deficiències socials a despeses per fomentar, segons ells diuen, el sentiment independentista.

Per últim callen com uns putes respecte dels problemes reals, de la classe treballadora, per molt que sempre "parlin dels problemes reals de la gent" i que aquí acabin la frase. Algun dels seus dirigents fins i tot s’ha atrevit a insinuar que en cas d’acomiadament fos el treballador que indemnitzés l’empresa.

Malgrat tot, els fets ens demostren que a Espanya, i també a Catalunya, hi ha gent que es sent molt còmoda amb ideologies com la de Ciutadans i fins tot amb ideologies pretèrites en la mateixa línia . Per això no ens ha d'estranyar que aquestes alçades a Madrid facin un musical sobre José Antonio Primo de Rivera.

Salvant degudament les distàncies, ara vivim unes formes democràtiques molt millors que al 1934, hi ha elements a Ciutadans que ens permetrien arribar a dir que és la Falange 2.0 o la Falange del segle XXI. Si, potser és injust o potser només és una caricatura. Però molts cops una simple caricatura pot explicar moltes més coses que el més complet dels tractats escrits, o senzillament una imatge o un gest val més que mil paraules.

2 d’octubre de 2015.

1 comentari:

  1. Un article documentat i lúcid! Llàstima que molta gent no sap veure que C's és només un PP de color taronja! Tal com deia el TBO: chistes viejos con caras nuevas"

    ResponElimina