-->
Qui pretengui utilitzar el clam que es produirà el proper dia 10 en benefici propi errarà! La temptació de portar l’aigua cap al seu molí planarà en la ment dels diferents partits que hi participin.
El Catalanisme polític és mou en tres dimensions, l’autonomista, la sobiranista i la independentista. Les dues primeres estan esgotades o acaben, en el cas del símil de portar l’aigua al molí, en un pou sec.
Els partits autonomistes, federalistes, “sobiranistes”, sabien prou bé quan varen plantejar el nou Estatut que les coses podien acabar d’aquesta manera. Ara volen un clam popular amb la intenció de sortir reforçats de cara a les properes eleccions, no pas avançar per l’únic camí que ens queda obert i amb recorregut, que és la independència.
Al dia següent de la manifestació la majoria dels mitjans de comunicació en faran una lectura esbiaixada i partidista de la mateixa, no ens la podem creure!
La gent que es mobilitzarà el proper dia 10 només pot caminar per un camí i en una direcció. Molts del que participaran encara no en són conscients, però ho descobriran ben aviat quan vegin que alguns dels partits que els han animat a caminar no saben on portar-los, ja que un cop hagin posat al poble de Catalunya en marxa cap on pretenen dirigir-lo? A una porta tancada o a un estimbada? A decidir què? A continuar com estem?
Només hi ha un camí que permet mirar el futur amb optimisme. Cada cop hi ha més gent que s’adona que si ens posem en marxa és per arribar a algun lloc. Tornar a allà d’on venim i amb el cap cot no és cap solució.
La manifestació del dia 10 superarà a una classe política que ha anat fent la viu-viu durant massa anys. És una classe política periclitada per les seves pròpies accions i omissions. Cal foc nou! Cal reformar el sistema polític endogàmic. Un sistema polític que només serveix per a repartir prebendes. Un sistema polític en els que els partits de l’establishment es disputen quotes de mercat/poder, perquè al cap i a la fi tots ens venen el mateix, conformisme i submissió.
El dia 10 el poble de Catalunya començarà a caminar, aquest cop de debò cap a la independència. Ens cal qui el sàpiga conduir. Els que el vulguin reconduir o fer tornar enrere es trobaran que la història i el poble els passaran per sobre.
4 de juliol de 2010
Friso per ser al dia 10, o millor, l'11.
ResponEliminaLlegeix-te aquest, Pere... no està malament la visió que en fan:
ResponEliminahttp://www.publico.es/espana/325957/tribunal/constitucional/ahonda/herida/catalana
Ahir (10 de juliol), un èxit!